Una de les imatges més recurrents en el discurs del Partit Popular durant la campanya de les darreres eleccions autonòmiques i del primer tram d’aquesta legislatura va ser la de la ‘caseta’ o el ‘solar’ que molts illencs suposadament hereten ‘dels padrins’ i que haurien de poder reformar, edificar i explotar segons volguessin. La idea era molt senzilla, i segurament de consens entre la gran majoria de la societat favorable a la defensa més bàsica de la propietat privada: quasi totes les coses pertanyen a qualcú, i el fet mateix d’aquesta pertinença dona dret a aquest qualcú a fer-ne el que vulgui, sempre que això no atempti contra els altres o l’interès general. Així, segons l’argumentari defensat pel PP, tothom hauria de poder fer i desfer amb aquell ‘hortet’ que han heretat de la tia de Son Sardina o aquella ‘barraqueta’ que, arreglada, es podria convertir en un contenidor perfecte per a l’enèsima proposta de lloguer vacacional. Què passa, però, quan aquestes ‘casetes’, ‘barraquetes’ i ‘hortets’ arriben a ocupar bona part del sòl rústic de les Illes? Què hem de fer, quan tantes promeses de paradís, juntes, acaben destruint-lo sense remei?

Diu l’escriptora Llucia Ramis que, quan has estiuejat sempre a un lloc, tots els estius semblen el mateix. Que és la vida quotidiana la que, en realitat, interromp una espècie de continuïtat que es produeix entre els estius de diferents anys. “És com si tornassis a una mena d’eternitat”, argumenta, “que esdevé necessària per tenir la sensació que has desconnectat. Si jo no venc a Portocolom cada any, mal siguin deu dies, no tenc la sensació d’haver aturat”, afegeix. I això que estiuejar, en el seu cas i en el de tants altres que es dediquen al món de la cultura, no té per què ser sinònim de fer vacances.

L’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea, CSIC-UIB) colidera un estudi que destaca la importància de tenir en compte l'entorn paisatgístic en els projectes de recuperació per promoure una xarxa de pol·linització robusta i resistent. L'estudi, publicat a la revista Journal of Applied Ecology, ofereix pautes aplicables a la conservació de les pastures dels territoris europeus que podrien ser útils arreu del món.

Hi ha gent que quan visita un mirador crida tan fort com pot, alguns s'hi fan un foto, n'hi ha que se senten el rei del món i d'altres simplement miren. Què fer en un mirador va a compte de cadascú, però a quin vas tu? Encertar i trobar un lloc lliure de turistes no és fàcil i és que l'estampa 'instagramable' de la majoria atreu els viatgers com insectes a la llum.

A gairebé cada racó de Mallorca s'hi senten ecos literaris. Per descobrir-los, la Fundació Mallorca Literària torna a oferir les Rutes WoW 2022, una programació que permet recórrer la geografia mallorquina i descobrir un paisatge cultural ric i divers, carregat de veus d'autors de tota època i procedència. Enguany s'ha ampliat el nombre de rutes i n'hi ha fins a 15. Algunes han canviat el format, de manera que ara n'hi ha que connecten amb altres programes de la fundació, com és el cicle poètic Versud i les activitats programades en la Primavera Folk, tot acompanyant el llançament del tercer volum del Calendari Folklòric de Mallorca.

Ceba adobada, tomàtiga de ramellet i una tira de pebre blanc mallorquí trempats amb ginebra Suau i tònica. L'ensalada més popular de l'estiu a Mallorca ara també es pot beure en format trempó tònic. Aquesta és una de les begudes estrella de la carta Paisatges de Mallorca, de la cocteleria Chapeau 1987 de Palma, que el Consell insular va dur a Madrid per promocionar l'illa com a destinació gastronòmica i paisatgística amb motiu de la Fira Internacional de Turisme (Fitur).

Any 1817. L’escripor francès Stendhal -pseudònim d’Henri Beyle- visita per primer cop Florència. Queda tan meravellat amb la bellesa de la ciutat que li tremolen les cames, està a punt de desmaiar-se i té taquicàrdia. Anys més tard, la psiquiatra Graziella Magherini bateja aquests símptomes com la síndrome de Stendhal. “És una exageració de l’emoció davant la bellesa artística o natural”, explica Rafael Bisquerra, director del postgrau en educació emocional i benestar de la Universitat de Barcelona. “Les emocions s’experimenten a través del cos: respirem més ràpid, se’ns posa la pell de gallina o ens cauen llàgrimes. Ens ajuden a adaptar-nos millor al nostre entorn, però quan passen a l’exageració es converteixen en patologia”, segueix Bisquerra, que deixa clar que la incidència de la síndrome de Stendhal és molt baixa. “És important prendre consciència del benestar emocional i físic que produeix el contacte amb la natura i saber que les llàgrimes d’emocions positives tenen una composició bioquímica diferent de les de tristesa o ansietat”, segueix Bisquerra, que apunta que les emocions positives contribueixen a augmentar les defenses del sistema immunitari i ens protegeixen de contraure malalties com úlceres d’estómac o ansietat. Per això us proposem 12 paisatges per visitar durant el 2018, un per cada mes. Paisatges de gran bellesa natural que potser no us faran desmaiar, però faran que se us posi la pell de gallina o que us quedeu sense respiració.