Felix Kersten (1898-1960) es va convertir en el fisioterapeuta de Heinrich Himmler un dia de març del 1939. En la seva primera trobada, a la comissaria central de la Gestapo, Kersten va aconseguir acabar amb els terribles dolors estomacals que patia el màxim responsable de les SS, de tot l’aparell de terror del Reich i de l’extermini de milions de jueus. Himmler estava eufòric i va requerir els serveis de Kersten molt sovint. Entre massatge i massatge, el dirigent nazi li va fer moltes confidències que Kersten va anar apuntant en un diari. El fisioterapeuta va publicar una part del diari el 1947 amb el títol Memòries de Felix Kersten, però va decidir guardar una bona part de la informació en un calaix. El seu fill, Arno Kersten, que va heretar tota la documentació, ha decidit publicar, 70 anys després i amb l’ajuda de l’expert en la Segona Guerra Mundial Christer Bergström, la major part del material a Las confesiones de Himmler. Diario inédito de su médico personal (Pasado & Presente).

El 3 de maig del 1945 el consolat alemany a Barcelona va celebrar una cerimònia perquè la ciutadania pogués dir adeu a Hitler, que vençut i desesperat s’havia suïcidat el 30 d’abril al búnquer de Berlín. Segons la premsa, més de 12.000 persones van deixar el seu testimoni als llibres de condol. Van voler acomiadar-se’n el governador civil, l’alcalde accidental, el cap de la Guàrdia Urbana i de la policia... I, el més inquietant, “públic de totes les classes socials”: “Pudimos ver largas colas, integradas por personas de todas condiciones que, con el dolor impreso en su rostro, iban a manifestar su hondo sentimiento”, informava Solidaridad Nacional.

La Sala Atrium estrenarà el divendres 21 de matç l'obra 'Mont(SS)errat o La molt lamentable història del Pare Montiel', inspirada en la visita que el cap de les SS, Henrich Himmler, va fer l'any 1940 al Monestir de Montserrat buscant el Sant Graal. Escrita per Beth Escudé i dirigida per Marc Chornet, l'obra es presenta com un relat "comitràgic" d'aquells fets, amb voluntat expressa de tractar un episodi fosc de la història de Catalunya "des de la lleugeresa", en expressió d'Escudé. 'Mont(SS)errat' és un fals monòleg, és a dir, un recull de personatges que componen la imatge d'aquella visita, interpretats a escena per un sol home, Carles Bigorra, en diàleg amb una sèrie de projeccions audiovisuals.