Aquesta és la darrera novel·la traduïda al català de la guanyadora de l'últim premi Nobel de literatura, l’escriptora sud-coreana Han Kang. Un llibre que es relliga amb tots els de l’autora, però especialment amb Actes humans, perquè també indaga –amb tanta força com delicadesa– en el passat traumàtic de la història coreana. En aquest cas, l’episodi sagnant que batega al fons de tot plegat és una matança que es va produir a l’illa de Jeju, a la zona més septentrional del país, en la qual van morir assassinades més de deu mil persones. Va ser una autèntica barbaritat perpetrada per policies i militars contra un aixecament popular de camperols que rebutjaven la divisió de Corea en dos països. Era el 1948, i alguns historiadors situen aquest episodi com un dels prolegòmens de la Guerra de Corea, que va començar al cap de dos anys. No cal dir que tota la massacre es va produir amb el coneixement de l’exèrcit dels Estats Units, que ja controlava el territori.

Les editorials despleguen centenars de novetats el primer trimestre de l'any. A l'Ara Llegim en triem 25, ordenades alfabèticament, que tenen molts números de fer forat per Sant Jordi, si els lectors, la crítica i els llibreters les acompanyen. Atenció també a les interessants traduccions d'afany completista de clàssics de la poesia, com Emily Dickinson.

“Per la seva prosa poètica intensa que confronta traumes històrics i exposa la fragilitat de la vida humana”. Per aquesta raó, l’Acadèmia Sueca ha concedit el premi Nobel de literatura a l’escriptora sud-coreana Han Kang.

Mentre llegia l'última novel·la que s'ha publicat aquí de la sud-coreana Han Kang, La classe de grec (trad. Héctor Bofill i Hye Young Yu; La Magrana), hi va haver un moment en què em va semblar que no l'estava entenent. La protagonista és una dona que acaba de viure la mort de la seva mare, que ha perdut la custòdia del seu fill, i que un dia perd també la capacitat de parlar. Amb l'esperança de recuperar-la, s'apunta a classes de grec clàssic, on es trobarà amb un professor que, ell, està perdent la vista. L'argument no és complicat; llavors, què és el que jo no estava entenent? Vaig parar de llegir, vaig deixar reposar el llibre. Aviat ho vaig comprendre: el que em passava era que Kang m'estava parlant de les limitacions del llenguatge, m'estava dient que hi ha vegades en què no serveix, en què no pot ajudar de cap manera perquè ni tan sols hi ha espai per a ell, i jo no estava preparada per a això. M'havien dit que era una novel·la que parlava de les possibilitats il·limitades del llenguatge: no us ho creieu. Kang demostra que a vegades es revela absolutament inútil. Llegiu-la. És un llibre d'una gran bellesa, amb un punt d'esperança reconfortant, tot i que també hi trobem temes recurrents de l'autora, com el silenci, la violència i un intens dolor intern. Com explicava Kang en una entrevista, "la protagonista sent el dolor de la vida, el dolor del món".

Aquesta entrevista es va publicar originalment l'11 d'octubre de 2023, la recuperem perquè Han Kang ha guanyat el premi Nobel de literatura.

Quan aquest divendres es faci públic el veredicte del premi Ramon Llull 2018 ja se sabran tots els llibres que, abans de Sant Jordi, s’editaran amb el valor afegit d’haver-se imposat en certàmens literaris que, tinguin prestigi o no, continuen cridant l’atenció d’un nombre significatiu de lectors. Enguany el premi Sant Jordi de novel·la ha estat per a Joan-Lluís Lluís, que a Jo soc aquell que va matar Franco -que publicarà Proa al febrer- construeix una ficció al voltant de l’assassinat del dictador, i el Josep Pla ha estat per al llibre de memòries que Antoni Bassas ha escrit sobre els anys que va dirigir i presentar El matí de Catalunya : el volum, Bon dia, són les vuit! (Destino) arribarà a les llibreries a principis de febrer. L’Anagrama de Llibres ha apostat per una nova ficció -pròxima a la biografia de l’autora- a càrrec de Llucia Ramis: Les possessions promet conflictes familiars, introspecció i reflexions sobre el món del periodisme. El Carles Riba de poesia ha confirmat el bon moment de forma de Josep Maria Fulquet, que a Ample vol de la nit (Proa) fa una relectura de John Milton.

L’allau de novetats del primer trimestre de l’any ha confirmat que el sector editorial es recupera i torna a pitjar l’accelerador. Després de reduir la productivitat durant l’últim lustre, les grans editorials tornen a apostar fort per valors de la casa, com ha passat amb Jaume Cabré, Empar Moliner, Xavier Bosch i Sílvia Soler a Grup 62 o Albert Espinosa, Javier Cercas i Stephenie Meyer -que va vendre més de 100 milions de la saga vampírica Crepuscle - a Penguin Random House.