Podrem llegir per primer cop en català els contes de l’escriptor nord-americà Stephen Dixon (1936-2019), un dels pares espirituals d’autors com ara George Saunders, amb qui els contes de Dixon comparteixen el fet de ser peculiars, originals i idiosincràtics però de tota una altra manera, també perquè van ser escrits molts anys abans, durant els vuitanta. És ara que ens adonem de qui era el pioner, per la qual cosa hem d’agrair l’esforç d’editorials com La Segona Perifèria, que ens ajuden a completar filiacions literàries.

Hi ha llibres curiosos, hi ha llibres necessaris i hi ha llibres brillants. Però no n'hi ha gaires que siguin totes tres coses alhora. I que, a més, estiguin tan ben filats com aquest espècimen curiosíssim, un petaner fill de l'assaig i la narrativa que és la carta de presentació d'un autor -o fins i tot d'un intel·lectual- hàbil i atrevit. Sí, un intel·lectual, aquesta espècie en perill d'extinció. Raül Garrigasait, filòleg clàssic de formació, ha traduït Plató, Goethe i Rilke, i els filòsofs Zygmunt Bauman i Peter Sloterdijk, entre d'altres. Només algú que tingui la ment ben endreçada gràcies a la cultura clàssica i ben equipada amb lectures abundants és capaç d'escriure un assaig sobre Diògenes, fer-lo seguir per un altre sobre el mite de l'holandès errant i encara afegir-n'hi un tercer sobre els dubtes existencials de Ramon Mercader, l'assassí de Trotski. I només un bon escriptor pot aconseguir que tots tres estudis es deixin llegir més que bé, lliguin entre ells i, a sobre, serveixin per il·lustrar una tesi. Per si no hi hagués prou salts, el llibre es clou amb un epíleg deliciós en què l'autor fa una última acrobàcia gràcies a Zeus i Tifó per acabar aterrant de manera precisa, com una gimnasta que clava tots dos peus a terra després d'un exercici perfecte, aixeca el cap, s'adona que tots els jutges li posen un deu i somriu.

Hi ha una línia vermella que separa els autors considerats "comercials" i els que carreguen l'etiqueta de "literaris". Ja ens entenem. Els uns i els altres pateixen els prejudicis dels lectors, els crítics i els editors del bàndol que no és el seu, i malden per guanyar-se'n l'atenció. Els uns, perquè volen més lectors i perquè potser han de pagar la factura d'una cisterna d'aigua que goteja a casa, i els altres perquè, encara que tinguin el compte corrent ple de zeros a la dreta, aspiren a la pàtina de prestigi que els donaria una bona crítica en un mitjà influent, una ressenya d'on es pogués extreure alguna frase per a una faixa amb què l'editor àvid de dòlars pescaria més lectors desprevinguts. "El nou Stieg Larsson", hi diu, dins un cercle de color groc estampat damunt les traduccions a l'anglès de les novel·les de l'escriptor noruec Jo Nesbo, el nou príncep de la novel·la negra nòrdica. D'acord, no és una frase que l'acosti a Graham Greene o a Raymond Chandler, però fa que els zeros segueixin augmentant, i de quina manera: els llibres de Nesbo són al capdamunt de gairebé totes les llistes de vendes als Estats Units i en molts països d'Europa.

Entre gener del 1850 i febrer del 1854, un Dostoievski d'encara no 30 anys va ser enviat a una colònia penal de la ciutat siberiana d'Omsk. Hi va anar a parar, igual que altres nobles de Sant Petersburg que van rebre el nom de desembristes , acusat de conspirar contra el tsar Nicolau I. Els quatre anys de treballs forçats i de penúries van quedar reflectits a Memòries de la Casa Morta , publicades per entregues el 1862 i més tard convertides en llibre. Es tracta del text més autobiogràfic del geni de les lletres russes i revela de manera transparent com aquells anys li van servir de banc de proves i d'observació de tipus i caràcters de cara a la construcció de les obres mestres que encara havia d'escriure, com Crim i càstig i Els germans Karamàzov .

El debut literari de Lluís Llach al febrer amb Memòria d'uns ulls pintats, el tercer i últim volum de les memòries de Jordi Pujol i una radiografia sobre la "trama secreta" de l'espoliació del Palau de la Música són algunes de les novetats editorials en català que inauguren l'any. El cantant Lluís Llach serà un dels protagonistes del primer trimestre del 2012 amb la seva primera novel·la, una història d'amor entre homes lliures ambientada al barri de la Barceloneta, a principi del segle XX.