Qui va ser director de la revista Interviú durant deu anys, Alberto Pozas, ha compartit un fil a Twitter amb les deu portades que més li van funcionar. Només han passat cinc anys justos des que la revista va desaparèixer, però totes aquelles primeres pàgines semblen ja ben bé de dècades enrere. Repassant-les, sobta l'explotació impune de la intimitat (aliena, esclar). Per exemple, una de les portades que més va fer augmentar vendes va ser la de Pilar Rubio amb un nu que pertanyia als seus inicis com a model, catorze anys enrere, i que es va publicar sense que n'hagués donat el consentiment. També van triomfar –amb altres directors– la d'Elsa Pataki, amb unes fotos fetes a traïció en un rodatge, i la de Marta Sánchez, de qui es deia que va acceptar fer una sessió a contracor perquè els paparazzis l'havien enxampada nua en unes imatges gens afalagadores. De la tirallonga de concursants de Gran Hermano –era tradició que apareguessin a la revista–, Chiqui va ser la més exitosa. El fet que mesurés 129 centímetres fa pensar que, en aquest cas, a la cosificació habitual s'hi sumava el morbo d'exhibir un cos no normatiu. La foto de la duquessa d'Alba en topless també era antiga i es venia com l'oportunitat de veure "les imatges que han estat amagades trenta anys". Segons explica Pozas, l'advocat de la noble li va proposar querellar-se i la duquessa li va demanar si hi sortia guapa. El lletrat li devia respondre que sí, perquè no va arribar cap demanda a la redacció.

L'últim número de la revista 'Interviú' ha arribat als quioscos aquest dilluns, tres setmanes després que el Grup Zeta n'anunciés el tancament (juntament amb el de 'Tiempo', que es va publicar per últim cop divendres). Per acomiadar-se dels seus lectors després de 42 anys, la publicació ha recuperat una de les seves portades més recordades: la del nu de Marisol del setembre del 1976. En aquesta ocasió, però, la imatge apareix sense color i sobre un fons negre.

El 1976, quan va sortir la famosa portada de Marisol nua a Interviú, jo tenia 14 anys. Recordo perfectament la revista, que va entrar, això ens semblava, com una bafarada de llibertat a totes les cases, i també la famosa portada, que ens va deixar corpreses. Almenys a moltes de les nenes que havíem sigut fans de l’actriu i cantant i que en seguíem l’evolució vital i ideològica amb una mescla d’admiració i preocupació. Ja sabíem, llavors, que ella havia trencat amb el món caspós i ranci del franquisme i que es volia imaginar lliure. Coneixíem els seus desenganys amorosos, imaginàvem per la infinita tristesa que hi havia al fons dels seus ulls que havia rebut molts cops, però encara no teníem coneixement del grau d’explotació, laboral i sexual, que va patir de petita i de jove. Llavors, el 1976, Marisol ja era Pepa Flores, estava amb Antonio Gades, que més endavant també la va abandonar, i seguia tenint una certa presència en el món artístic tant en la música com en el cine. Tanmateix, aquella portada va ser una bomba perquè despullava davant de tothom, literalment, un mite del franquisme, i ho feia amb la mateixa violència i prepotència amb què els franquistes, possiblement, l’havien despullat a ella. Tenia morbo, esclar, i la lectura que se’n va fer és que suposava un trencament amb el passat, un alliberament de la dona que, en aquells primers anys de la Transició, volia dir bàsicament que ara s’havien de despullar totes. El famós destape, una manera fàcil i barroera de visibilitzar un suposat canvi de règim en què pràcticament res canviava.

El dia 12 de maig de 1976 un servidor de vostès estava a punt de fer dotze anys, i era un preadolescent inquiet, tant en termes culturals com hormonals. En aquell temps, el meu poble, la Granja d’Escarp, era un veritable cul-de-sac geogràfic on s’acabava la tortuosa carretera comarcal i, en general, l’esperit del segle XX. Potser per això recordo amb total nitidesa el primer número de la revista Interviú. Hi havia una noia ensenyant cuixa -eren els temps del destape - i un reportatge sobre els Fets de Montejurra, que s’havien produït uns dies enrere. A Barcelona tot això del carlisme era més aviat aigua passada; a la Catalunya profunda d’on provinc, no. De fet, el meu rebesavi, originari de Llardecans, va haver d’emigrar en acabar la Segona Carlinada.

Les revistes Interviú i Tiempo es deixaran de publicar pròximament. El Grup Zeta, editor de les dues capçaleres, va anunciar ahir en un comunicat la seva desaparició, una decisió que va justificar per “la impossibilitat de seguir sostenint durant més temps les importants pèrdues generades per aquestes dues publicacions en els últims anys, com a conseqüència del vertiginós descens en la difusió i en els ingressos de publicitat que han patit de manera intensa i creixent”.

La col·laboradora televisiva Karmele Merchante serà la protagonista de la portada d''Interviú' d'aquest dilluns, tal com anuncia la publicació a la seva web. La tortosina, nascuda l'any 1946, s'ha implicat fortament en la campanya política per la independència i ha col·laborat amb l'ANC en moltes ocasions. Per exemple, a través de la seva aparició al vídeo d''Ara és l'hora'.