La Direcció General de Prestacions, Farmàcia i Consum ha intensificat enguany la revisió de productes de Carnaval en establiments de les Illes, amb l'objectiu d'assegurar que els articles adreçats a les famílies compleixen les normes de seguretat i contenen la informació necessària per fer-ne un ús adequat. Fruit d'aquesta feina, els equips d'inspecció han ordenat la retirada del mercat de 559 productes, entre els quals hi ha complements, maquillatge, disfresses i perruques. En concret, s'han retirat 284 complements, 140 unitats de maquillatge, 73 disfresses, 20 perruques i 42 articles diversos, una vegada s'ha confirmat que no complien els requisits exigits per a la comercialització.

Milers de persones han sortit aquest diumenge als carrers de Palma per gaudir de la Rua de Carnestoltes, una de les cites més esperades del calendari festiu a la capital balear. Disfresses de tota mena, música, carrosses espectaculars i comparses reivindicatives han omplert el centre de la ciutat d’ambient festiu. Entre les comparses no hi ha faltat la crítica social. ‘Els bellaombres’ ha estat una de les més reivindicatives, amb una gran pancarta amb el lema 'plaça de Llorenç Villalonga. Abans-Després' i imatges que mostraven el canvi a la zona després de la tala dels arbres. Integrada per participants disfressats d’arbres i taladors i acompanyada d’una batucada, la comparsa ha exhibit missatges crítics amb la política mediambiental municipal i s’ha aturat davant el jurat a tall de protesta.

Palma escalfa motors per al Carnestoltes 2026. L'Ajuntament de Palma ha obert aquest dilluns, 2 de febrer, el termini d'inscripció per participar a la Rua 2026, la tradicional desfilada de carrosses i comparses que recorrerà els principals carrers del centre de la ciutat el diumenge 15 de febrer, a partir de les 17 h.

Estem en ple Carnestoltes i, com cada any, proliferen entre les disfresses per a dones les minifaldilles, els escots, les mitges de reixeta, els minipantalons i les lligacames. Tant se val de què vagin vestides, perquè bona part de les disfresses femenines deriven en la sexualització. Si aneu d’infermera, superheroïna, mestra o policia, tingueu-ho clar: minifaldilla, escot i talons. És veritat que aquestes són opcions clàssiques dins l’imaginari fetitxista masculí, però feu la prova buscant qualsevol disfressa al cercador d’internet. Si escriviu “disfressa de gat per a dona”, podem pensar de primeres que un gat és un felí allunyat de la sexualització. Així i tot, incomprensiblement, també durà minifaldilla, tacons i escot. En alguns casos fins i tot té un fuet com a complement, emparentant-lo amb el sadomasoquisme. En l’univers de les disfresses per a dones, els Minions, les bruixes, les taxistes, les pirates i les astronautes són irremeiablement sexis.

El Dijous Llarder o Dijous de Carnaval és el primer dia de Carnaval, però què vol dir exactament? És el dijous anterior al Dimecres de Cendra i, tradicionalment, els cristians fan aquest dia un homenatge per acomiadar-se de la carn per l'entrada de Carnestoltes o Carnaval. Aquesta paraula procedeix etimològicament de l'expressió llatina, que vol dir, literalment, 'abandonar la carn'.

Llegim un edificant i divertit article al diari ARA sobre si l’escola ha de celebrar o no les festes tradicionals. ¿Reis, tió, ramadà, Carnestoltes, Sant Joan? Potser n’hi ha que, per la connotació religiosa, no tenen gaire sentit, a hores d’ara. ¿Menjar peix i no carn, per Quaresma? Au, va. Disfressar-se? “No penso anar amb pijama a l’escola! No m’agraden les ordres del rei Carnestoltes i no m’agraden els Reis. La pitjor setmana de l’any!”, deien alguns progenitors a l’ARA.

Són dies de disfresses i de Carnestoltes i, a banda de pintar-se la cara o disfressar-se de la darrera superheroïna o personatge de la factoria Disney o Marvel, toca menjar bé i, sobretot, menjar com cal tot seguint els costums de casa nostra. Al contrari del que diu la saviesa popular, doncs, al Carnaval no tot s'hi val en l'àmbit gastronòmic, perquè el calendari tradicional assenyala ben bé quins són els àpats que es poden fer i els que no. De fet, durant aquesta festa és possible passar-se gairebé tota la setmana menjant àpats calòrics, amb presència de porc i ous, menges prohibides durant les jornades posteriors de Quaresma i, per tant, de dejuni. Així, entre el Dijous Gras i el Dimecres de Cendra és tradició (d'arrel cristiana) atipar-se al màxim per passar després a un estadi de meditació, en dejú, fins a la Pasqua de Resurrecció, el 28 de març. Enguany, el 8 de febrer tornarà a Barcelona la reina Belluga, monarca dels poca-soltes, amb una festa que donarà lloc a la celebració més esbojarrada de totes fins al dia 14.

Qui ha trescat per Galícia i Portugal, just de fixar-se en les indicacions urbanes, sap que els mots ‘rúa’ i ‘rua’ –aquest accent marca la diferència entre els dos idiomes germans d’aquests països veïnats– significa carrer. Allò que no és tan conegut per molts altres, però, és que en català d’altre temps ‘rua’ és sinònim de carrer. És aquest un mot, juntament amb el de rueta, que quan s’acosten els Darrers Dies se’n sent a parlar més que durant qualsevol altra època de l’any.

Els dies de Carnaval s’acosten. Després d’un mes de gener amb dies de juny, l’arribada dels Darrers Dies sembla una profecia apocalíptica. Els dies previs a la Quaresma fan referència al final del cicle d’hivern, que culmina amb la celebració de Carnestoltes, un període caracteritzat per la festa, la disbauxa i l’abundància en el menjar i el beure.

Palma acollirà aquest diumenge dia 4 de febrer la nova edició de la Rueta, amb nombroses activitats organitzades per part de l'àrea de Participació Cituadana de Cort. L'esdeveniment es farà entre les 11 i les 14 h, un temps durant el qual els infants i les famílies podran gaudir de diferents propostes culturals, lúdiques i recreatives, com ara contacontes, pintacares, tallers de màscares, espais de màgia, jocs infantils, titelles, acrobàcies i espectacles de pallassos.

“Avui no penso anar amb pijama a l’escola! No m’agraden les ordres del rei Carnestoltes i no m’agraden els Reis. La pitjor setmana de l’any!” “Opinió popular entre mares i pares: pxxx Carnaval! Algú ho havia de dir”. “Targeta vermella a la feina de més (i la son de menys) de les maleïdes consignes del rei Carnestoltes. PROU. El Carnaval serà lliure o no serà.” “Et penses que Carnestoltes és un dia i un problema fins que reps consignes de la llar d'infants sota el títol La setmana boja. Cagun l'os pedrer”.

El missatge va arribar al xat de classe a primera hora de la tarda, sense nocturnitat, però sí que amb traïdoria. Acabava de recollir les terroristes de l’escola i sobrevivia a un big chicken al carrer, que riu-te'n tu dels de Telecinco, perquè per berenar tocava plàtan. Mentre feia veure que escoltava els seus arguments de "per què un plàtan ez un fàztic i preferim cruzanz de xuculata", a tots els adults ens va sonar el telèfon al mateix temps. Es va fer el silenci. Mirades còmplices de terror. Suor freda. Ansietat pujant per l’estómac. El delegat de cada classe informava que el joc del calendari escolar tenia una nova prova: les consignes del Rei Carnestoltes.

Aquest divendres se celebra a Blanquerna Els darrers darrers dies, el carnestoltes popular d'aquest barri de Palma. La iniciativa va sorgir d'algunes confraries de Sant Sebastià l'any 2020 i des de llavors no s'havia tornat a fer. Es tracta d'una cercavila en què tothom, infants i adults, hi està convidat. "Volíem que aquesta festa anàs més enllà d'anar a veure la rua i fos més participativa", explica Victòria Parra, una de les organitzadores. Consisteix a seguir la xaranga i trobar els tests que s'han amagat pels carrers del barri.

Ets dels que lleves el carabassat de les ensaïmades de tallades? Per què ho fas? Que no t'agrada la mescla de dolç i salat del plat més típic dels Darrers Dies? Donar resposta a aquesta pregunta no és tasca fàcil, perquè en qüestió de gustos hi juga un paper molt important la subjectivitat. Dos forners joves, però, ho intenten. Tenen manco de quaranta anys, i per això es troben a cada banda de la trinxera: són productors i venedors d'ensaïmades de tallades i, alhora, reconeixen que, com a consumidors, també estan al bàndol dels que, en qualque ocasió, lleven el carabassat.

Unes 20.000 persones, segons els càlculs de l'Ajuntament de Palma, han omplert durant aquest diumenge els carrers de Ciutat per participar en la Rueta i celebrar el Carnestoltes, que l'any passat no es va poder fer a causa de la pandèmia.

En Teo arriba a l’escoleta a primera hora amb una capsa de sabates pel cap embolcallada amb paper de plata. També du dues antenes, que són dos filferros amb una bola (també de paper de plata) punxada a l’extrem. Es troba na Julieta, que va tota guapa amb un vestidet de color cel pàl·lid i unes ales fetes de paper maixé. També du una coroneta, que és un cèrcol de plàstic lluminós comprat a una botiga de xinesos (és imprevisible per a què pot servir un cèrcol de plàstic lluminós, però, per això mateix, les botigues de xinesos procuren tenir-ne) que s’aguanta damunt el cap de la nina amb una cànula, també de plàstic, subjectada al folre del vestit. Na Julieta es mostra molt sorpresa:

Després de reunir-se amb els diferents col·lectius, els centres educatius i els grups que any rere any participen de les festes de Carnestoltes a la capital del Raiguer, l’Ajuntament d’Inca ha decidit ajornar la Rua 2022. Aquesta decisió s’ha pres per responsabilitat d’acord amb la situació actual de pandèmia i les elevades xifres d’incidència.

Una rèplica d'un llibre il·lustrat infantil sobre famílies homoparentals ha sigut cremat en una festa de carnestoltes per nens a Croàcia com a representant del "diable", denuncien aquest dilluns activistes i mitjans croates.