Mentre el nou Estatut del Becari d'Espanya segueix encallat, Brussel·les ha proposat aquest dimecres una directiva per millorar les condicions laborals dels estudiants en pràctiques. D'aquesta manera, vol garantir que reben el mateix tracte pel que fa a salaris respecte als treballadors contractats de forma regular i, en cas que no sigui així, ha de ser "objectivament justificable" per motius com, per exemple, que tenen menys responsabilitat, treballen menys hores o tenen menys càrrega de treball, o perquè realment se'ls està ensenyant i estan aprenent.

Després de més d'un any de negociacions, aquest divendres a la tarda el ministeri de Treball i els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, han arribat a un principi d'acord per tirar endavant l'Estatut del Becari, tal com ha avançat El País i confirmat l'ARA de fonts de la negociació. El document, però, no comptaria amb el vistiplau dels empresaris que, fins ara, s'han mostrat reticents a les línies mestres d'aquesta reforma. En tot cas, fonts de la patronal CEOE es limitaven a dir aquest divendres a la tarda que "no tenen constància de cap acord" entre govern i sindicats.

A Catalunya, la majoria de les pràctiques que fan els estudiants de les universitats públiques no reben cap compensació econòmica. L’ARA ha analitzat els convenis de pràctiques referents als últims quatre cursos de les set universitats del sistema públic català: la UB, la UAB, la UPF, la UPC, la UdG, la UdL i la URV. En total, 136.363 convenis, als quals s’ha tingut accés gràcies a sol·licituds als portals de transparència de les universitats. El resultat és que un 68,8% de les pràctiques no han estat remunerades.

La primera experiència del Víctor com a estudiant en pràctiques va ser amb 16 anys. Estava fent el curs pont per entrar en un grau mitjà d'administració i la tutora el va animar a tenir un primer contacte amb el món laboral. Justament hi havia una notaria que buscava un becari amb molta urgència. "Això ja va fer que se'm disparessin una mica les alarmes", reconeix. Però el que es va trobar al despatx no tenia res a veure amb l'experiència formativa que s'esperava. Un treballador li va explicar quines serien les seves tasques: "Feien traspassos i matriculacions de vehicles. A mi m'arribaven els papers dels concessionaris i els particulars que s'havien d'enviar a la DGT. Em posaven en una habitació tot sol durant quatre hores i havia de comprovar-los, segellar-los i signar-los amb la firma del notari, que me la van ensenyar a fer", recorda.

Tot i que encara queda per saber què dirà la patronal, el futur Estatut del Becari està gairebé lligat. Aquesta nova norma implica canviar de dalt a baix l'ús que les empreses podran fer a partir d'ara d'aquesta figura amb l'objectiu de posar fi al frau que durant anys l'ha envoltat. L'últim text que el ministeri de Treball ha posat damunt la taula ja té l'aval de CCOO, mentre que la UGT només ha anunciat un principi d'acord ja que la decisió final l'han de prendre els òrgans interns. Per contra, la patronal CEOE es manté en silenci. És per això que fonts del ministeri de Treball es mostren prudents i no donen l'acord per tancat fins que els empresaris es pronunciïn.

“Mira, ja te n'he trobat una. És justament el que et dic, pagues gairebé 300 euros per un curs, però per poder estar sis mesos contractat com a becari, a mitja jornada i per 360 euros”. El Carlos (nom fictici) és periodista i sociòleg i fa mesos que busca feina. Envia currículums, però també està inscrit en més d’un portal on minut rere minut s’actualitzen les ofertes, que revisa fent scroll a la pantalla de l’ordinador. Entre aquests anuncis, assegura que “cada setmana” en troba molts de similars al que explica al començament. “Fa una pudor de tripijoc que al·lucines, perquè al final tens una persona treballant a mitja jornada, però amb un contracte així et surt molt barat”, reflexiona.

El nou duc d’Alba, Carlos Fitz-James Stuart, busca dos becaris per actualitzar els jardins històrics del Palau de Las Dueñas, ubicat al centre de Sevilla. L’anunci, publicat a la borsa de la Universitat de Sevilla, no especificava que estigués previst que els dos joves estudiants d’enginyeria agrícola que necessiten per a la feina cobrarien. No obstant això, l’enrenou que es va generar en divulgar-se l’ oferta laboral va provocar que, a mitja tarda d’ahir, la fundació que presideix l’aristòcrata emetés un comunicat en què negava que els dos estudiants en pràctiques haguessin de ser “a cost zero”.

El sindicat català Intersindical-CSC ha registrat aquest matí davant la Inspecció de Treball una denúncia per a que l'administració comprovi si el restaurant del xef Jordi Cruz té becaris sense cobrar fent tasques pròpies d'una categoria professional que hauria d'estar regulada per un contracte.