El nou Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) d’Ariany manté el sòl urbà de la normativa actual i no en preveu creixement per a un ús residencial o turístic. De fet, l’únic creixement previst és l’increment de terrenys específicament designats per fer infraestructures o serveis públics. 

L'Associació del Petit i Mitjà Comerç de Palma (Pimeco) ha interposat un recurs contenciós contra la resolució del ple de l'Ajuntament de Palma del passat 28 d'abril, per la qual es va aprovar definitivament el Pla General de Palma (PGOU). A través d'un comunicat, la patronal ha recordat que durant el procés de tramitació de la normativa ja va denunciar que les mesures que provocarà suposaran "la ruïna" del petit i mitjà comerç i dels mercats municipals de Ciutat.

El ple de l'Ajuntament de Palma ha donat el vistiplau al gruix de la part estructurant del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), aprovada definitivament pel Pacte aquest 2023, amb algunes modificacions. En concret, l'actual equip de govern, encapçalat pel Partit Popular i amb el suport de Vox, ha tirat endavant només alguns canvis en el document que eliminen derogacions del PGOU del 1998, amb l'objectiu que certes actuacions urbanístiques no quedassin desregularitzades. Això podia passar perquè el nou regidor d'Urbanisme, Óscar Fidalgo, va decidir no aprovar definitivament la segona part del PGOU, el POD (Pla d'Ordenació Detallada), fet que tenia com a conseqüència deixar enlaire una part de la normativa.

La restricció del lloguer turístic a adossats, la limitació de sales de joc o la reducció de llicències de bars i restaurants. Són només algunes de les mesures que ha eliminat el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma, Óscar Fidalgo, després de tirar enrere una part del Pla General d'Ordenació Urbana de Palma (PGOU) aquesta setmana, segons ha advertit aquest dijous la portaveu de MÉS per Palma, Neus Truyol, en una roda de premsa. Truyol, a més, ha respost als "atacs" de Fidalgo cap a ella: "És una estratègia masclista i misògina".

Segona compareixença consecutiva del regidor d'Urbanisme de Cort, Óscar Fidalgo, aquesta setmana per carregar contra el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) que va deixar a mig fer l'anterior equip de govern, en què Neus Truyol (MÉS per Palma) era la responsable de l'àrea. Després d'informar ahir dimarts que no aprovarien definitivament la segona part del PGOU –el Pla d'Ordenació Detallada (POD)–, Fidalgo ha convocat aquest dimecres els mitjans per criticar novament els criteris amb què es va fer el pla general i atacar directament l'anterior regidora, ja que ha assegurat que té un "desconeixement enciclopèdic".

L'Ajuntament de Palma recuperarà la normativa urbanística del 1998 en matèries com el sòl rústic, els edificis inadequats –els que no s'adeqüen a la planificació urbanística vigent– i les Ares (Àrees Residencials Estratègiques). Així ho ha informat aquest dimarts el regidor d'Urbanisme de Cort, Óscar Fidalgo, en una roda de premsa posterior a la Gerència d'Urbanisme. Tal com va avançar l'ARA Balears, Fidalgo ha pres aquesta mesura després de decidir que no tiraria endavant el Pla d'Ordenació Detallada (POD) del Pla General d'Ordenació Urbanística (PGOU), que s'havia d'aprovar definitivament –com a data límit– aquest dimarts, 21 de novembre.

El batle de Palma, Jaime Martínez, i el seu regidor d'urbanisme, Oscar Fidalgo, estan enllestint uns criteris tècnics perquè el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) es pugui interpretar i aplicar, evitant així el més que previsible col·lapse del departament que s'hauria produït per no tenir completament aprovada la màxima norma municipal. L'ARA Balears ha pogut confirmar de fonts municipals que Martínez, qui s'ha implicat personalment en aquest tema, cerca la manera d'evitar el caos que suposaria mantenir un Pla General nou, però aprovat només parcialment per l'anterior equip de govern. El fet que la segona part del Pla General, que és el pla de detall, (conegut tècnicament com el Pla d'Ordenació, POD) no es va arribar a aprovar, obliga a aplicar el de fa més de 20 anys. Per aquest motiu, el ple de dia 23 de novembre inclourà l'aprovació d'uns criteris tècnics que desenvoluparan el Pla General i faran operativa la màxima normativa urbanística de Ciutat.

El regidor d'Urbanisme de Cort, Óscar Fidalgo, continua endavant amb els seus plans per al Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Palma i, tal com ja va avançar, no aprovarà definitivament la segona part, el Pla d'Ordenació Detallada. D'aquesta manera, l'equip de Fidalgo deixarà en un calaix la meitat del PGOU, que ha costat gairebé un milió d'euros i la feina d'una vintena de treballadors, que fa prop de quatre anys que treballen en aquest projecte. Cal recordar que el 2019 es va aprovar el contracte d'elaboració del PGOU per un pressupost final de 972.422,44 euros.

L'urbanisme de Palma farà un viatge en el temps per retrocedir més de vint anys amb l'anunci que ha fet aquest dimarts el nou gerent, Bartolomé Abad, sobre el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Ciutat: "El 23 d'octubre decau l'actual Pla d'Ordenació Detallada (POD) –la segona part del Pla, que estava aprovada inicialment des del 2021– i entrarà en vigor la del 1998", ha avançat en roda de premsa.

Jaime Martínez vol “fer de Palma una ciutat molt millor”, però per als populars aquest objectiu passa per fer tornar enrere molts dels projectes engegats pel pacte d’esquerres durant aquests vuit anys –com el tramvia– i també posar-ne en marxa de nous –crear una oficina per al lloguer vacacional. Feim un repàs de les mesures i iniciatives que el nou batle de Ciutat farà tornar enrere a partir de la seva entrada a la batlia de Cort el proper 17 de juny. 

"Però per on podrà créixer la ciutat de Palma?". Aquesta és una de les preguntes que potser més interessen del nou PGOU de Palma (Pla General d'Ordenació Urbana) i que tantes polèmiques arrossega. Dues setmanes després de l'aprovació de la primera part, l'estructurant, els seus artífexs –Gabriel Horrach, director general de Model de Ciutat, i Joan Riera, gerent d'Urbanisme de Cort– reben l'ARA Balears per explicar alguns dels entrellats d'aquest pla, que d'entrada preveu que Palma es pugui expandir per tres punts clau: Son Güells, Can Valero i Son Cladera.

Ha transcorregut pràcticament mig segle des que s’aprovà la Llei del sòl del 1975, la qual preveu –recollint el que ja deia la del 1956– que els ajuntaments han de dibuixar el model territorial que volen aplicar, on i com créixer i fer zones verdes. En definitiva, aquesta norma estableix que els consistoris han d’elaborar el seu projecte urbanístic. Després de cinc dècades, encara queden quatre ajuntaments a les Balears, tots de Mallorca, que no han estat capaços d’elaborar cap instrument de planificació territorial propi. Selva, Ariany, Lloret i Búger no tenen ni pla general ni normes subsidiàries, els dos instruments principals que preveu la normativa per organitzar el territori de cada municipi, fins que la Llei d’urbanisme de les Balears va establir com a única figura la del pla general.

El ple de Cort ha aprovat aquest divendres de manera definitiva la part estructurant del nou Pla General de Palma. Els acords en relació amb el nou pla són els següents:

El Consell de Gerència d'Urbanisme de Cort ha aprovat aquest dimarts la modificació del Pla General d'Ordenació Urbanística (PGOU) per a la reordenació de tres illes urbanes en el sector de Llevant per poder acollir el Campus Palma-Tech. Segons ha recollit Europa Press, la reforma afectarà un total de 65.000 metres quadrats, entre el carrer de Bogotà i el parc de Son Pedrals,

El nou Pla General d'Ordenació Urbana de Palma, la primera part de la qual podria aprovar-se abans que acabi la legislatura, preveu sumar més de 900.000 metres quadrats de sòl per a equipaments. Ho ha explicat aquest divendres en una roda de premsa la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Palma, Neus Truyol, que, en relació amb l'aprovació, ha explicat que s'està a l'espera d'alguns informes que podrien arribar en els pròxims dies i que la seva intenció és que s'aprovi en abans de les eleccions, ja sigui en un ple ordinari o convocat a aquest efecte.

Deià ha iniciat la redacció del nou Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) que regirà el creixement urbanístic del municipi en els pròxims anys. L'Ajuntament, que ha signat aquesta setmana el contracte per a la redacció del document, ja té previstes quines les grans línies d'aquesta normativa, que substituirà les actuals normes subsidiàries del 1992. "Cal un nou enfocament urbanístic perquè la realitat i la manera de fer de fa 30 anys no són les mateixes que ara", ha explicat el batle de Deià, Lluís Apesteguia.

El president del Partit Popular de Palma, Jaime Martínez Llabrés, ha advertit aquest dijous en una roda de premsa que un estudi elaborat per la Universitat de les Illes Balears assenyala que "aprovar el PGOU (Pla General d'Ordenació Urbana) a trossos pot ser il·legal". Així ho determina un recent informe del catedràtic de Dret Administratiu de la UIB, Avel·lí Blasco, al qual ha pogut tenir accés l'ARA Balears. Per això, Martínez ha anunciat que el PP exigirà al proper ple la paralització del PGOU.

El fet d’haver mantingut més de vint anys un mateix planejament ha creat molts problemes. Per exemple, la gran quantitat de modificacions puntuals que s’han anat fent al PGOU de 1998 han contribuït a fer-lo cada vegada més difícil de manejar i poc adequat a la realitat ciutadana. Des de l’aprovació de la Llei del sòl del 1956, s’havia aprovat un PGOU per dècada, aproximadament cada deu anys.

Les principals zones de creixement a l’àrea de ponent eren: Son Vida, Son Rapinya, la Vileta, Can Cantó, la Bonanova, Can Barbarà i Portopí. I a l’àrea de llevant: Son Fuster. També al polígon industrial de Son Castelló s’edificaren solars que fins llavors estaven buits, igual que al de Can Valero, encara que existeix creixement, tot i que menor. La zona del moll antic també es va ampliar considerablement.

El Partit Popular de Calvià ha anunciat que presentarà nou al·legacions al Pla General de Calvià, on el consistori municipal va confondre el municipi de català de Blanes amb Costa d'en Blanes per fixar els preus del metre quadrat, tal i com va avançar l'Ara Balears fa uns dies. Cal recordar que les fitxes per establir preus immobiliaris de referència a la costa calvianera són anuncis de la localitat catalana copiats d'internet.