El Sindicat d'Habitatge i el col·lectiu Aurora denuncien coaccions, amenaces i agressions dels membres de l’empresa de ‘desocupació’ a les 150 persones –entre elles, famílies amb menors– que vivien a l'edifici del complex hoteler Bellevue del Port d’Alcúdia, el qual està sense activitat des de fa cinc anys. 

El comissionista de la trama de les mascaretes, Víctor de Aldama, arribava dilluns al Tribunal Suprem per declarar com a investigat. Ho feia acompanyat, davant de la sorpresa dels assistents, del líder de Desokupa, Daniel Esteve (Barcelona, 1970). Aquest activista d'extrema dreta, que aposta per l'acció directa per acabar amb les ocupacions, ha estat un dels actors, juntament amb el PP i Vox, que ha influït perquè el relat sobre el dret a l'habitatge deixés de girar sobre els desnonaments i se centrés en les ocupacions.

Víctor de Aldama, el comissionista del cas Koldo/cas Ábalos, es va presentar a declarar dilluns al Tribunal Suprem acompanyat ni més ni menys que de Daniel Esteve, líder de Desokupa, un dels pronazis, o protonazis, o nazis a seques, més reconeguts de les Espanyes. Aldama és un d'aquests personatges que obtenen una fama abrupta, i passen d'un obscur anonimat a convertir-se en l'atracció de tots els focus d'un moment a l'altre per algun motiu més o menys espaterrant. En el seu cas va consistir en una llarga cantada davant d'un jutge incriminant més de mig govern espanyol, amb Pedro Sánchez al capdavant, en un entramat corrupte del qual ell mateix, Aldama, formava part com a corruptor. Això no va impedir que el jutge el deixés sortir de la presó provisional en què es trobava per l'anomenat cas dels hidrocarburs, en què el loquaç examic de José Luis Ábalos va defraudar molt presumptament 182 milions d'euros a la hisenda pública. Tot i així, va quedar en llibertat.

L'empresa Desokupa és coneguda per practicar desallotjaments al marge de les ordres judicials mitjançant tècniques intimidatòries i també violentes. Sense anar més lluny, a la seva pàgina web es defineixen com la "millor opció contra okupes i inquilins problemàtics". Aquest dilluns l'empresa ha tornat al centre del debat mediàtic i polític a causa del polèmic acord firmat amb el Sindicat Unificat de Policia (SUP) per formar 30.000 agents de la Policia Nacional. "És un curs de formació policial complementari, no hi ha més misteri", explica a l'ARA el portaveu del SUP, Jacobo Rodríguez. "S'està perdent el respecte a l'autoritat, els carrers estan molt malament", afegeix. En la mateixa línia es va expressar aquest diumenge la secretària general del SUP, Mónica Gracia, després d'anunciar l'acord: "Els companys estan més en risc i amb això volem que se sentin més segurs", va valorar.

Al llarg de cinc dies consecutius, les protestes contra l'amnistia a Madrid han crescut en participació i virulència. La batalla campal de l'última nit, amb milers d'ultres provocant el caos a la capital espanyola, ha estat el punt àlgid d'unes mobilitzacions on s'hi ha vist representat tot el ventall de la dreta i l'extrema dreta espanyolista, cosa que ha propiciat l'assistència de nombroses figures polítiques i mediàtiques afins. Són diversos els vips de les dretes que s'han anat sumant a les protestes, han fomentat l'agitació i, un cop han començat els aldarulls, han desaparegut.

El 15 de desembre del 2020, Madrid es llevava amb una lona de 1.000 metres quadrats que donaria la volta al món. Un bust gegant de Joan Laporta, llavors en plena campanya per tornar a ser president del Barça, apareixia a tocar del Bernabéu amb un missatge provocador: "Ganas de volver a veros", deia a l'afició madridista. L'acció, que es va viralitzar ràpidament per xarxes, es calcula que va tenir 3.000 milions d'impactes i va impulsar Laporta cap a la victòria. Dos anys i mig després, també en una campanya electoral, les lones han tornat amb força a la capital espanyola. Amb la vista posada a les generals del 23 de juliol, partits i organitzacions de diferents àmbits lliuren des de fa dies una autèntica batalla en aquest terreny amb l'objectiu de mobilitzar l'electorat en una direcció o una altra. Però, ¿per què ha causat furor aquesta estratègia de campanya? I encara més important: ¿quin efecte real té sobre els votants?

Qui sap si Richard Wagner, autor de la marxa nupcial més cèlebre de la història i de la marxa fúnebre més dramàtica, acompanyaria la marxa militar dels mercenaris que duen el seu nom; o se’n tornaria, esparverat, al seu taüt. El nacionalisme exaltat i l’antisemitisme ambivalent, però sobretot els gustos musicals del Führer, van fer-ne una icona del Tercer Reich. Ha quedat associat al nazisme per sempre més. La relació d’Adolf Hitler amb la jove del compositor, Winifred Wagner —de qui es diu que va portar-li a la presó el paper per escriure el Mein Kampf—, o el fet que s’endugués al búnquer un manuscrit original del mestre, afegeixen una aura romàntica a la propaganda política. Em temo que no són les connexions emotives ni la força simfònica de la seva obra el que fa que un grup de mercenaris l’adopti com a marca. L’aura del feixisme és un embolcall idoni per als mercaders de la mort i els seus esbirros: senyors de la guerra, mercenaris, sicaris, caçarecompenses. Tots tenen en comú que maten per diners, al marge dels poders de l’Estat a qui s’encomana el monopoli de la força.

No és que ens en puguem sorprendre gaire, però igualment és alarmant la manera com es naturalitza un grup de l'extrema dreta pura i dura com Desokupa en el paper d'agent i interlocutor social vàlid. El primer a contribuir-hi va ser l'alcalde de Premià de Dalt, Josep Triadó, que va contractar els serveis de Desokupa (Triadó és de Junts, una formació que en poc temps va sumar aquest episodi a Premià de Dalt amb el de la contractació com a pèrit informàtic de Luis Enrique Hellín Moro, el feixista condemnat per la tortura i l'assassinat de l'estudiant Yolanda Gómez l'any 1980). Ara, per acompanyar els compassos de la xaranga preelectoral, són els partits que s'identifiquen més clarament amb la corda ideològica de Desokupa (PP, Vox, Ciutadans) els que aprofiten l'avinentesa per muntar una falsa alarma antiokupa a compte de les cases ocupades de la plaça Bonanova de Barcelona, El Kubo i La Ruïna. El líder de Desokupa, Daniel Esteve, amb les seves maneres de fantotxe, havia anunciat un desallotjament per a aquest dijous, que després no han dut a terme posant d'excusa que la justícia hauria fet cas als seus escrits de denúncia. Mentrestant, i per evitar un possible esclat de violència, els Mossos havien desplegat un dispositiu ben ampli i ben vistós, pagat –no cal ni dir-ho– per la ciutadania contribuent.

Una família ha denunciat públicament aquest dimarts les pràctiques de l'empresa Desokupa per fer-los fora del pis on viuen del carrer de la Riereta, al barri del Raval de Barcelona. Shah Salahuddin ha explicat que, després de rebre diverses visites de Desokupa, el 6 d'octubre els van tallar la llum i, unes hores més tard, diversos treballadors d'aquesta empresa es van presentar al pis. Quan la dona, Joly Aktar, va obrir, els de Desokupa van empènyer la porta i ella va caure. Shah va arribar de treballar a la 1 de la matinada i es va trobar Aktar, que estava embarassada d'uns tres mesos, estesa "a terra en un bassal de sang", i la seva filla plorant.