La donació de substàncies d'origen humà és a un pas d'entrar en una nova fase a Europa. La setmana passada la Unió Europea va aprovar per unanimitat el reglament a través del qual es vol potenciar la seguretat i la qualitat de la donació de sang, teixits i cèl·lules, i es preveu que es publiqui en els pròxims mesos. Aquesta normativa amplia el seu abast i inclou per primer cop la llet materna i la microbiota intestinal, el conjunt de microorganismes que viuen al tub digestiu, que fins ara no s'havien legislat. L'objectiu és enfortir el marc legal existent i que es faci amb la màxima seguretat, es controlin tots els processos i es protegeixin els donants i els receptors. El nou reglament, però, no ha de canviar massa la legislació vigent sobre donació a Catalunya. "Som referents a Europa. Ho tenim molt endreçat", reivindica el director de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), Jaume Tort.

Estimada família,

Després d’uns anys de ser la comunitat autònoma amb més donacions, les Balears s’han estancat en la mitjana estatal, que –tot i això– és molt bona. Amb una taxa de 46 donants per cada milió d’habitants, Espanya té el rècord mundial. A més, cal tenir en compte que “la mitjana europea és de 20 donants per milió de població i que hi ha països, com Alemanya, França o el Regne Unit, que no arriben als 20”, apunta al respecte el coordinador autonòmic de Trasplantaments, el metge Miguel Agudo. Ara, l’indicador que encara fa despuntar l’Arxipèlag és el de donants estrangers: aquests suposen un 25% del total, una xifra superior a la mitjana estatal. 

“Era un tema que havíem comentat. Totes dues pensàvem que ens agradaria ser donants. Si te’n vas, que almenys algú pugui viure gràcies a tu”, recorda X. G. –que vol mantenir l’anonimat–, sobre una conversa que havia tingut amb la seva filla, i que més tard va acabar sent decisiva. Fa dos anys que la seva filla, de 19, va morir després de passar tres setmanes en coma a l’UCI d’un hospital de Barcelona, a conseqüència d’un accident de trànsit. La lesió que va patir al cap li va provocar un dany neuronal irreversible, i només les màquines a les quals estava connectada la mantenien amb vida. Quan els metges li varen comunicar que ja no podien fer res més per ella, va haver de decidir si volia donar-ne els òrgans, abans i tot d’enfrontar-se a la pèrdua. “La seva germana, com que és bessona, va sentir una connexió amb ella, en què li deia que no volia viure d’aquesta manera. Aleshores, la doctora ens va proposar que fos donant, i vàrem pensar que ens agradaria”, explica la dona. “Vàrem poder estar amb ella fins al darrer moment, i ens vàrem acomiadar a migdia. L’horabaixa ja varen començar a fer donacions. Més tard vàrem saber que havia pogut donar a cinc persones”, continua X. G.

Les Illes Balears van registrar 54 donants d'òrgans l'any 2022, i igualaren el valor de 2021. Això deriva en una taxa de 46 donants per milió d'habitants. Des de l'any 1989 s'han comptabilitzat 1.114 donants. En roda de premsa, la consellera de Salut i Consum en funcions, Patrícia Gómez, ha dit que les Balears "són un referent estatal en donacions d'òrgans per part d'estrangers" i també ha ressaltat la bona evolució dels trasplantaments de fetge.

El senat holandès va donar ahir el vistiplau a la polèmica llei del donant, que converteix automàticament tots els seus ciutadans de més de 18 anys en donants d’òrgans, amb excepció dels que hagin comunicat en vida i de manera explícita que no hi estan d’acord.

La Rosa va tenir un infart als 38 anys. Des d'aquell moment, el seu cor va deixar de funcionar bé i l'única solució que li donaven els metges era un trasplantament. "M'ho vaig prendre molt malament. Em va costar molt d'acceptar. Fins i tot, al principi no volia que me'l fessin. Preferia viure l'any que em quedava tranquil·la", explica la Rosa, que afegeix que "els dotze mesos en llista d'espera van ser horrorosos". "Vius en una angoixa constant i notes com et vas debilitant", relata.