“Som una empresa molt petita, d’un poble molt petit, que intentam fer coses molt grans”. Amb aquestes paraules es va dirigir Biel Huguet als prop de tres-cents assistents, dissabte vespre, a la celebració dels 90 anys de la firma que dirigeix, i també a la presentació de les noves col·leccions de rajoles hidràuliques i altres peces de terratzo per a l’arquitectura. 

Un projecte estudia la viabilitat de l'ús d'escòries en la producció de rajoles. Huguet Rajoles Hidràuliques ha rebut un ajut provinent de l'Impost de Turisme Sostenible per conèixer la possibilitat de l'ús d'aquests residus. El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, i el director general de Residus i Educació Ambiental, Sebastià Sansó, han visitat aquest dilluns les instal·lacions d’Huguet Rajoles Hidràuliques, on s’està duent a terme un projecte d’investigació per formular ciment activat a partir de les escòries generades a les plantes incineradores de residus sòlids urbans de Mallorca.

Es defineix com a rajoler més que com a empresari que està al front de la fàbrica d’hidràuliques i terratzo Huguet. També prefereix dir-se rajoler que arquitecte tècnic, que ho és. Hi ha un punt de provocació estratègica en això. Biel Huguet (Campos, 1972) és, després del padrí que fundà la fàbrica el 1933 i del seu pare –el poeta Damià Huguet–, la tercera generació de la família que la tira endavant. Ell, a més, l’ha aixecada del terra per convertir-la en un referent contemporani, fins al punt de lligar el nom Huguet al de no pocs dels millors arquitectes i dissenyadors del món. Herzog & De Meuron, Barozzi Veiga, Carme Pinós, Martínez Lapeña & Elías Torres, Sergison Bates i Alfredo Häberli són només alguns noms d’un llistat que no atura de créixer. Ara, després de rebre un or i quatre bronzes als premis ADI FAD, prepara les col·leccions que vuit socis de Pentagram, una de les empreses de disseny més influents del món, han fet amb la fàbrica de Campos, unes col·leccions que es presentaran al proper London Design Festival. Reconeix que ha estat difícil i llarg ser on és. Se’l veu satisfet.

El jurat de l'Associació de Disseny Industrial del Foment de les Arts i del Disseny (ADI-FAD) ha seleccionat cinc productes d'Huguet que competiran en els premis ADI, que reivindiquen el disseny industrial i la cultura del disseny. Els productes seleccionats ja tenen el guardó de bronze. Camperlab, Concepció 25, Concepció 100, Hanstiles i Ribella són els projectes celebrats.

Les calaveres i les ensaïmades desapareixen. També les lletres. De res ha servit el seu silenciós sacrifici: aquests panots han suportat durant dècades el pas dels barcelonins i els han orientat pels carrers de la ciutat. Han resistit revoltes, dictadures, transicions i moltíssimes obres, però la ciutat, ja ho sabem, no sempre és agraïda. Els barcelonins, amb el seu caminar atrafegat per les voreres de la ciutat, han deixat de mirar a terra. Com les calaveres, les ensaïmades i les lletres amb els noms dels carrers, també s’acomiaden dels barcelonins les quatre preses amb quatre cercles, els microhexàgons, els cubs i també les nou preses, entre d’altres. Després de més de cent anys, les úniques rajoles que s’instal·len a la ciutat de Barcelona des de fa temps són les flors i les quatre preses. “Si res no canvia, d’aquí 50 anys són les úniques que quedaran”, explica l’interiorista Frederic Perers.

La regidoria d'Hàbitat Urbà de l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat aquest dimarts via Twitter que han iniciat obres al Passeig de Gràcia per col·locar correctament els panots de Gaudí. L'alerta la va donar la campanya #SOSPanotGaudí impulsada a través de les xarxes per cinc estudiants de la Universitat de Barcelona, que denunciaven els robatoris de la rajola (dissenyada per l'arquitecte el 1904) i els nyaps en la pavimentació del carrer, i convidaven la gent a fer-ne fotografies i compartir-les.