Llegeixo l’article que Daniel Romaní (en Romaní sempre descobreix perles) dedica a Maria Aurèlia Capmany i a la seva novel·la Betúlia, i li adjudica una frase que sembla que adreçava als seus alumnes de l’escola de Badalona on va fer classe: “Val més saber francès, anglès i rus, que si se us trenca una veta sempre podeu fer-hi un nus”. En llegir-la, se m’ha disparat una suposició que pot semblar recargolada, però em penso que no vaig errat.

Vent de garbí i una mica de por fou estrenada per l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG), de la qual formava part Maria Aurèlia Capmany, al Palau de la Música el 1965 sota la direcció de Ricard Salvat i el 1968 al Romea en forma de teatre musical amb un excels repartiment en el qual figuraven, entre d’altres, Carme Sansa, Maria del Mar Bonet, Rosa Maria Sardà i Montserrat Roig.

Un quart de segle després de la mort de Maria Aurèlia Capmany (1918–1991), una de les autores més polièdriques i hiperactives de les lletres catalanes, l’ARA Llegim li dedica un especial de vuit pàgines per repassar totes les cares creatives de l'escriptora.

El Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona va acollir dilluns al vespre un homenatge a la polifacètica escriptora, pedagoga i política Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991), per commemorar els vint anys de la seva mort. Amb la presència i la intervenció del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i del tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, l'acte s'ha centrat en la lectura de fragments de l'obra de Capmany, a càrrec de l'actriu Carme Sansa, però també ha servit per presentar el llibre 'Els camins de Maria Aurèlia Capmany, escriptora i dona d'acció', de Jordi Font. Per acabar, Marina Rossell ha cantat dues cançons acompanyada d'Eduard Iniesta, a la guitarra. El passat 2 d'octubre del 2011 va fer vint anys de la mort de Maria Aurèlia Capmany, una de les personalitats de la cultura catalana del segle XX més recordades.