Hi hagué un temps en què estiuejar a vorera de mar era una excentricitat. A ningú se li ocorria arrambar-se a unes costes que des de temps antics havien estat la porta d’accés d’epidèmies i d’atacs corsaris. A Palma, a mitjan segle XIX, en arribar la calor, les classes benestants començaren a cercar ombra sota els pinars que hi havia a l’exterior de les murades, en una zona coneguda com el Vinyet.

A les quatre de l’horabaixa, els darrers rajos de sol il·luminen el pati del CEIP Jafudà Cresques, un dels vuit centres de Palma que participa en el projecte Patis Oberts. Els infants juguen a futbol, amb intensitat, amb companyonia i amb l’atenta mirada d’una dinamitzadora sociocultural. El projecte persegueix que els infants disposin d’un espai segur on practicar un oci controlat els horabaixes, així com crear comunitat, ser un espai de conciliació i obrir les escoles a la ciutat fora de l’horari lectiu. “L’objectiu és que els infants vulnerables no estiguin al carrer i tinguin un espai segur. Els patis també són una eina per als Serveis Socials, que no tenen aquests entorns on poder observar-los, que sí que tenim nosaltres”, assegura Núria Flaquer, coordinadora de Patis Oberts de Palma i dels quatre que té Manacor.

En ple estiu i onada de calor, anar a dormir a l’aire lliure és una idea recurrent per a bona part dels illencs, i més encara si és a prop de la costa o a la natura. En els darrers anys, les pernoctacions alternatives –és a dir, passar el vespre fora de casa, però no als allotjaments convencionals– han crescut. Però encara ara queden dubtes sobre què es pot fer i què no en aquest sentit a Mallorca. Aquest tipus de turisme –o, simplement, oci, en el cas dels residents– inclou les caravanes, les furgonetes camperitzades, les acampades i el bivac. Tant si és per dormir només amb un sac o dins una tenda, convé conèixer la normativa abans de posar-se en marxa, principalment per evitar que la nit no surti més cara del que esperàvem.

El nou refugi de Raixa disposarà de 50 places per a senderistes i visitants que vulguin allotjar-s'hi i serà també la seu del centre de formació Escola de Margers. Aquest dijous la consellera de Sostenibilitat i Medi Ambient, Aurora Ribot, i la directora insular de Medi Ambient, Inmaculada Férriz, han visitat les diverses àrees i han explicat que la superfície aproximada a rehabilitar és de 1.530 m² construïts i l'obra tindrà un pressupost estimat de 3.600.000 euros.

El Consell de Mallorca recuperarà les antigues porqueres de la finca de Galatzó per fer-hi un refugi. El projecte costa 1.420.000 euros a la institució insular, provinents de l'Impost de Turisme Sostenible, segons han informat aquest dilluns la presidenta, Catalina Cladera, la vicepresidenta i consellera de Sostenibilitat i Medi Ambient, Aurora Ribot i el batle de Calvià, Alfonso Rodríguez, en una visita a les obres.

El Consell de Mallorca ha iniciat les obres del nou refugi de Galatzó, que tenen un pressupost d'1.410.000 euros provinents de l'Impost de Turisme Sostenible. El refugi, adjudicat a l'empresa Obras y Promociones Comas SA, disposarà de 52 places distribuïdes en 12 dormitoris, cuina, menjador i un espai multifuncional que acollirà esdeveniments relacionats amb el medi ambient, entre altres iniciatives. S'ubicarà on hi ha les antigues porqueres de la finca i el termini previst per concloure les obres és d'un any.

Responsables i tècnics de l'Ajuntament de Palma han visitat amb membres de l'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) el refugi antiaeri subterrani de la Confraria de Sant Miquel que ARCA vol recuperar com a part d'una rehabilitació dels baixos de la plaça Major.

El model de gestió que es du a terme als refugis de la caseta dels Oguers i de l’Arenalet, ubicats dins del Parc Natural de Llevant, està en qüestió. Segons l’Ajuntament d’Artà i els ecologistes del GOB, la normativa que regula els usos dels allotjaments no s’ajusta als paràmetres ambientals que haurien d’establir-se en una zona protegida.

“Estiuejava jo a Mallorca, a Deià, prop de la Cartoixa on es varen allotjar George Sand i Chopin. A primera hora del matí, a lloms d’ase, recorríem el dur i difícil camí fins a la mar, muntanya a baix. Ens portava al voltant d’una hora de lent esforç per camins de terra vermella, trepitjant roques i traïdors còdols, entre oliveres platejades, cap als llogarets de pescadors, simples barraques recolzades en el vessant de la muntanya”. D’aquesta manera, comença el relat “Mallorca” de l’escriptora Anaïs Nin i que forma part de Delta de Venus, un recull de l’autora de quinze històries breus de temàtica eròtica que es publicà de manera pòstuma. Tot i que no està cent per cent confirmat que Nin estiuejàs al poble de la Serra i que podria haver escrit el relat a partir de les descripcions proporcionades per algun familiar o amic, és ben sabut que Deià acollí escriptors com Robert Graves, que hi visqué i que hi està enterrat, i també com Julio Cortázar. L’argentí passà estades a Mallorca convidat per la seva amiga i escriptora Claribel Alegría que tenia casa a Deià, amb el seu home Darwin Bud Flakoll. La poetessa de Nicaragua escrigué Mágica tribu en què recorda les vetlades a Deià. “Atapeïts davant la xemeneia escoltant Thelonius Monk, Betty Smith, Charlie Parker, Louis Armstrong, Miles Davis. Ningú proferia una paraula. Els rostres de Bud i Julio estaven transfigurats. El jazz era un ritual sagrat, el temps no existia, res existia, excepte la música”.

En una illa en constant creixement del turisme, pocs llocs queden fora de l’àmbit dels visitants, que gràcies a internet són capaços de trobar el camí per descobrir els secrets més ben guardats dels residents. Tot i això, queda un territori quasi inexplorat pels turistes per gaudir d’alguns dels indrets més espectaculars de Mallorca: els refugis de l’Ibanat (Institut Balear de la Natura).

El refugi de l'Arenalet d'Albarca, situat al Parc Natural de Llevant, a Artà, ja està a punt per tornar a obrir les portes als excursionistes una vegada han finalitzat les obres d'adequació que s'hi han realitzat els darrers mesos.