“Tinc una relació estranya i personal amb els premis. Els que donen les editorials no me’ls crec, perquè els membres dels jurats firmen allò que ha decidit una instància superior. Els honorífics són una altra cosa, però no deixen de ser qüestió de gustos. Imaginem que el premi Nobel de literatura l’ha guanyat un tal John Motherfucker. Molt bé, se’l mereix, però és que el podria haver guanyat Sarah Smith, perquè també és molt bona, o Duga Duganda”. Quim Monzó acaba de rebre el 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat anualment per Òmnium Cultural i amb una dotació de 20.000 euros, i ahir no va poder evitar desmuntar els tòpics sobre com s’hauria de sentir després de saber que mereixia un dels guardons a la trajectòria més importants del país. No només per la reflexió sobre el sistema de premis: també per l’excepcionalitat de l’actual edició. “Per primera vegada en els 50 anys d’història, el president d’Òmnium Cultural no ha pogut trucar al premiat per comunicar-li que guanyava. Per una simple raó: és a la presó -va dir-. Em sembla escandalós el que fa la injustícia espanyola amb la gent i em sorprèn l’absoluta complaença amb què responen mitjans suposadament crítics. Quan vaig rebre les paraules de Jordi Cuixart des de Soto del Real vaig començar un esborrany de carta d’agraïment, però per primer cop no sé com continuar”.

Ponç Puigdevall parla reposadament, entre pipada i pipada del puret que sosté durant bona part de la conversa. Quan n'acaba un en comença un altre i el xucla fins al final, el mateix que fa amb els llibres des que 25 anys enrere va publicar la primera crítica literària. El 2016 ha estat un any especialment fructífer per a ell: a més de donar a conèixer la novel·la 'D'incògnit' (Tusquets) ha reunit una vuitantena de crítiques d'autors oblidats a 'Els convidats de pedra' (El Llop Ferotge). Han llegit Agustí Esclasans, Antoni de Montserrat, El Baró de Maldà, Ramon Vinyes, Eudald Duran Reynals o Aurora Bertrana? 'Els convidats de pedra' torna a posar sobre la taula les seves virtuts. I en alguns casos no són anecdòtiques.