En to desenfadat i amb un humor descordat que recorda l’obra de Sally Rooney, Caroline O’Donoghue –escriptora, periodista i presentadora irlandesa de l’aclamat pòdcast Sentimental Garbage– narra a El factor Rachel la relació iniciàtica entre una universitària enamoradissa de classe mitjana i un noi de classe obrera que juga amb la seva sexualitat poc definida durant la crisi econòmica de 2008. Un doble bildungsroman de quan "tendeixes a viure en absoluts" i busques noves velocitats.

Colm Tóibín (Enniscorthy, 1955) es troba en un moment creatiu intens i pletòric. L'autor irlandès, de 69 anys, acaba de passar per Barcelona per presentar-hi no una ni dues, sinó tres novetats. La més llaminera potser és Long Island (Amsterdam/Lumen; amb traducció al català de Ferran Ràfols Gesa), seqüela de la celebrada Brooklyn, però també ha recollit els seus assajos sobre art a La mirada captiva (Arcàdia; traduïda per Helena Lamuela) –que mai havia reunit en anglès– i ha publicat la novel·la curta Una casa al Pallars (Salòria), ambientada a Burg, que l'autor coneix molt bé perquè des de fa anys estiueja al Pallars.

Aquests últims anys, les múltiples cares de la maternitat han vertebrat novel·les com Boulder, d'Eva Baltasar; Distòcia, de Pilar Codony; Dolça introducció al caos, de Marta Orriols, i Mater, de Martí Domínguez. Després de novel·lar la vida de Neus Català (Un cel de plom, 2012) i d'homenatjar les àvies treballadores (El camí de les aigües, 2017), Carme Martí explora a Els núvols (Amsterdam) un territori sensible: com afecta tenir un fill amb una cardiopatia severa. Ho fa amb tacte, talent i exigència literària. La novel·la es llegeix amb el cor encongit, patint no només per la salut del Marc, sinó també per les conseqüències que les complicacions puguin tenir en els seus pares, la Cristina i el Víctor. De retruc, Els núvols explica també les històries paral·leles de nens i nenes de salut fràgil amb qui la protagonista del llibre coincideix durant les llargues estades que fa a l'hospital, vetllant pel seu fill.

Covarda, vella, tan salvatge, d'Arià Paco (Igualada, 1993), és una obra sensible i intel·ligent que retrata la generació mil·lennial, desarrelada, frustrada, erràtica i incomunicada, "arrossegats per la tardor de la realitat". Amb una talentosa combinatòria de narradors intervencionistes i sovint en primera persona, assistim al retrobament de quatre amics d’entre vint i trenta anys a la seva Igualada natal, després de distanciar-se un temps i marxar a Barcelona, Madrid, Alemanya i Arizona. La causa de la tornada és la mort del pare del David, l’Eduard, propietari del Bar Far, un nom prou simbòlic. Llavors, Igualada se’ls obre com una ferida. La ciutat —la gran protagonista de la novel·la— és la llar que els uneix, el pes de la tradició, el llaç comú que els ha ensenyat a estimar, però també l’asfixiant disparador de les respectives fugides cap a un món hostil que no els ha permès fer possible l’anhel de llibertat. Inspirat en Terra Baixa, Arià Paco supera el mer contrast geogràfic de Guimerà amb un brillant aprofundiment psicològic: dissecciona els personatges i les seves relacions fins al moll de l’os. 

A l'irlandès Colm Tóibín (Enniscorthy, 1955) l'acompanya una curiositat omnívora des de fa dècades. Només així s'entén que les seves novel·les i contes puguin endinsar-se, amb resultats enlluernadors, en personatges tan diferents com Henry James (The Master, 2004), la Mare de Déu (El testament de Maria, 2012), una jove emigrant irlandesa que marxa als Estats Units (Brooklyn, 2009) i les mitològiques Electra i Clitemnestra (La casa dels noms, 2017).

"Cal ser tan implacable amb el que escrius com amb els homes. No com amb els fills, el gosset del veí o la targeta de crèdit, que els del banc m'acaben de cancel·lar", explica Milena Busquets (Barcelona, 1972) a Les paraules justes, el seu nou llibre. Publicat per Anagrama en castellà i traduït al català per Lurdes Serramià i editat a Amsterdam Llibres, el dietari arrenca el dia de Reis del 2021 i arriba fins a la nit de Cap d'Any. L'autora de També això passarà (2015) recorre dotze mesos de la seva vida amb concisió, ironia i alguna provocació. Hi apareixen reflexions sobre l'amor, les classes de ioga, la relació amb els fills, les visites al psiquiatre, el record dels pares i algun atac a la deixadesa de Barcelona.

El premi Lletra d’Or 2021 ha estat atorgat a la novel·la Guillem, de Núria Cadenes, que l’editorial Amsterdam va publicar el febrer del 2020 amb una gran repercussió de crítica i públic. El jurat del guardó, integrat, entre d'altres, per Sebastià Alzamora, Míriam Cano, Llucia Ramis, Andreu Gomila i Cristina Clemente, coincideix a destacar la importància d’aquesta novel·la per "encarar una situació d’injustícia històrica, malauradament vigent, posant al servei del relat una gran tasca de recerca i documentació i una sensibilitat i un estil literari completament genuïns".

El músic Albert Pla publicarà dijous la seva primera novel·la, 'Espanya de merda' (RocaEditorial / Ara llibres). La protagonitza un cantant uruguaià i el seu representant, que s’embarquen en una gira per diverses ciutats espanyoles. Un periple quixotesc, un viatge iniciàtic amb episodis surrealistes, amb dosis de crítica social i una coberta que s’augura polèmica (formada per caques) dissenyada pel col·lectiu argentí Mondongo.

L'escriptor català Jordi Sierra i Fabra presenta la novel·la 'La mort del censor', on reviu la història de la Barcelona dels anys 60, en ple franquisme, entrant per primera vegada al segell Amsterdam, d'Ara Llibres.

Un misteriós far amaga les claus per resoldre un assassinat a 'Els vigilants del far', la novel·la amb la qual Camilla Läckberg continua la seva saga policíaca i que coincideix amb la publicació del segon volum de la seva col·lecció infantil Super Charlie. Erica Falck, una dona intel·ligent que combina l'escriptura de biografies amb la resolució de crims sinistres, és la protagonista d'una sèrie que ha venut més de 12 milions d'exemplars a Europa i que torna amb un nou cas en el setè volum, publicat per Amsterdam i Maeva.

Enguany la llibreria Negra y Criminal ha engegat el Premi Negra y Criminal a la millor novel·la publicada l'any anterior, és a dir, el 2011. D'una banda, millor novel·la de l'any en català i de l'altra, millor novel·la de l'any en castellà.

'Una casa amb piscina' (Amsterdam/Salamandra) explora temes contemporanis com el malestar de la família, la difícil comunicació entre pares i fills o la falsedat de les relacions socials, així com el desig, la culpa o l'ànsia de venjança en el si d'una societat permissiva i autocomplaent. "Volia tenir un metge com a protagonista que se sent humiliat o maltractat per un cercle de pacients artístics, arrogants i pedants, diu Herman Koch: quan ja havia començat a escriure es va fer pública la detenció de Roman Polanski a Suïssa perseguit per la relació amb una menor en els anys 70, "un tema que donava molt de joc per a una novel·la i que em va fer pensar –diu– en la possibilitat que un home gran pogués ser un violador o fins i tot un pederasta".

Amsterdam Llibres publica l'extraordinària vida de Neus Català (Guiamets, 1915), explicada per ella mateixa i reviscuda a través d'una ambiciosa novel·la de memòries magistralment construïda per Carme Martí.

L'escriptora Murel Villanueva i Perarnau ha presentat aquest dijous La Gatera, l'obra guanyadora de l'última edició del Premi Just M. Casero de novel·la breu, que organitza la Llibreria 22 de Girona. La decisió del jurat va ser unànime, i encara avui, l'editora d'Amsterdam Llibres, Marina Penalva, i el propietari de la llibreria, Guillem Terribas, s'han desfet en elogis cap a "la millor que ha vist el jurat en els últims anys". La Gatera narra un any en la vida d'una noia que viu un "renaixement" en perdre la seva família i heretar dos pisos interconnectats, que esdevenen escenari i metàfora del relat; metàfora de 'frontera', un concepte que apareix com a element clau de l'obra. La Gatera és una novel·la "escrita des del llindar", s'explica a la contraportada d'aquesta obra de Muriel Villanueva. I així ho ha defensat la seva autora, l'editora del llibre i tmbé el propietari de la Llibreria 22, Guillem Terribas, en la presentació pública del llibre.

(Quasi) tots els contes reuneix 24 narracions. Hi trobem Nessa: narracions, publicat l'any 1988; Ever more: ficcions, que va donar a conèixer set anys després, i sis inèdits. La distància entre l'autora i el conte és, tot sovint, força borrosa.

En morir la seva àvia Bertha Lünschen, la jove bibliotecària Iris Berger es retroba amb la seva mare i les tietes, les germanes Inga, Harriet i Christa, a la casa familiar, a Bootshaven, al nord d'Alemanya. Davant la sorpresa de tothom, la Bertha havia decidit que l'Iris heretés la casa. La jove s'hi instal·la mentre decideix què en farà, i a mesura que tafaneja els armaris i s'emprova els vells vestits de les seves tietes, intentarà desentrellar els secrets més ocults de la família amb l'ajut de l'enigmàtic senyor Lexow.