Soc del parer que, gairebé més que els resultats de l’informe PISA, mereixen atenció les reaccions i els comentaris que ha provocat, en la major part de casos, sense haver tingut temps d’analitzar-lo a fons. Certament, dues-centes seixanta pàgines d’alta dificultat metodològica i conceptual són moltes. Però poder reduir tota la complexitat d’un sistema escolar a una xifra per passar-hi comptes és molt temptador. Tothom ha pogut escombrar els seus prejudicis cap a casa. De manera que un recull exhaustiu de les reaccions seria tant o més il·lustratiu dels problemes del nostre sistema escolar, més que no pas els mateixos resultats de PISA.

Ens ho hem sentit dir tota la vida, ens ho han repetit tant, que els immigrants abaixem el nivell acadèmic del país, que al final ens ho hem cregut. És una llosa feixuga, un prejudici amb el qual ens hem encarat de diferents maneres. N’hi ha que compleixen amb la profecia del fracàs comportant-se com s’espera que ho facin en tant que moros o sudaques, que és el que amaga el molt asèptic “nouvinguts” (nouvinguts amb accent gironí o lleidatà, quines coses!). A l’altre extrem hi ha els que intenten desmuntar l’estigma esforçant-se fins a extrems inhumans, flagel·lant-se si un dia es deixen una geminada o una ce trencada: el petit error demostra la tara congènita per ser “de fora”. Com a alumne no respons només pel teu rendiment individual, sinó que ho fas com a representant d’un col·lectiu en el qual algú t’ha inscrit sense tu haver-ho triat. El teu fracàs farà més sòlid i robust el prejudici, el teu èxit diran que és una excepció i que una flor no porta la primavera. Que algú m’expliqui quantes flors calen per fer esclatar la primavera en el si d’aquest racisme tan enquistat, perquè jo ja porto uns quants anys coneixent excepcions que sempre s’exclouen de la norma fatal del fracàs escolar.

La nova consellera d'Educació, Anna Simó, conversa amb el director adjunt de l'ARA, Ignasi Aragay.

L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha anunciat al Tribunal Suprem la seva intenció de recórrer la interlocutòria del jutge Pablo Llarena que divendres va decidir processar-la per un delicte de rebel·lió. En el seu escrit, al qual ha tingut accés l'ARA, Forcadell assegura que "en cap moment es va preveure la possibilitat d'utilitzar la violència per aconseguir la independència de Catalunya", com requereix el delicte de rebel·lió.

La candidatura d'ERC a les eleccions del 21-D estarà encapçalada, com ja s'havia anunciat, pel vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, en presó provisional per ordre de l'Audiència Nacional des de fa 10 dies. La resta de consellers l'acompanyaran en una candidatura de la qual finalment han caigut la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària primera de la mesa, Anna Simó. Segons ha pogut saber l'ARA, totes dues hi han renunciat per decisió pròpia davant la seva situació processal. El partit, però, els ha reservat dues posicions de sortida en cas que s'ho repensin: els números 4 i 6 per Barcelona. Segons han explicat a l'ARA fonts republicanes, el compromís era donar llibertat a Forcadell i Simó per prendre la decisió.

Els membres investigats de la mesa del Parlament han rebut aquest dimecres la citació i la querella per anar a declarar demà davant el Tribunal Suprem. Poc després de les 10 del matí, dos agents de paisà dels Mossos d'Esquadra els han fet arribar els documents amb total discreció i secretisme. De fet, algun dels membres de la mesa, com Joan Josep Nuet (CSQP) i l'exvicepresident Lluís Corominas (JxSí), han arribat al Parlament a posteriori. No ha sigut fins les 11.40 que la secretària quarta de la mesa, Ramona Barrufet (JxSí), ha confirmat que tots els membres investigats havien rebut la citació.

Els membres de la mesa del Parlament han mostrat la seva indignació aquest dimarts per les querelles que els ha notificat el Tribunal Superior de Justícia per desobediència i prevaricació. Se'ls acusa d'aquests delictes per haver admès a tràmit les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica la setmana passada, ja suspeses a dia d'avui. Per als membres de Junts pel Sí i Catalunya Sí que es Pot, el govern espanyol, a través de la fiscalia i el Tribunal Constitucional, pretenen "coartar" el debat parlamentari i impedir que es tramiti qualsevol cosa que tingui a veure amb el referèndum. El TSJC ha acceptat una querella per desobediència i prevaricació per no acatar les resolucions del Tribunal Constitucional.