Mandíbula, la tercera novel·la de Mónica Ojeda (Guayaquil, Equador, 1988), comença amb una escena pertorbadora: una noia desperta lligada de mans i peus en una cabana i de seguida descobreix que qui l’ha segrestat és la professora de llengua i literatura. “ Tú y yo vamos a tener que hablar sobre lo que hiciste ”, li diu a la Fernanda, amb cara de pocs amics. I aquesta situació límit dispara una narració que salta endavant i endarrere en el temps per endinsar-se en el pèrfid dia a dia d’una escola bilingüe de l’Opus Dei on estudien la Fernanda i les seves amigues.