Un estudi de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, amb participació del Servei d’Oncologia i del de Patologia, investigadors del Grup Espanyol d'Investigació en Càncer de Mama (Geicam) i liderat pels investigadors mallorquins Toni Celià-Terrassa i Catalina Rozalén ha trobat una nova via per aturar la metàstasi en càncer de mama, en el moment de la micrometàstasi. És a dir, quan les primeres cèl·lules arriben a altres òrgans. El treball ha identificat el paper de la proteïna TIM-3 en les cèl·lules més agressives iniciadores de la metàstasi. La proteïna TlM-3 permet a les cèl·lules tumorals suprimir el sistema immunitari quan arriben als òrgans distants i així assegurar-ne la supervivència en un moment crític. Aquest fet fa que sigui un moment d’oportunitat terapèutica i converteix TIM-3 en una diana terapèutica "única i específica "per a aquest "precís moment" de la malaltia.

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha condemnat el Servei de Salut a indemnitzar amb 168.728 euros el marit i els fills d'una dona que va morir el 2016 després d'un llarg retard en el diagnòstic d'un tumor maligne, segons ha informat Europa Press. La dona va anar diverses vegades al metge per mal de cap i marejos des del 2011. El novembre de 2015 va anar al seu centre de salut perquè li havia sortit un bony entre les celles, però només li varen pautar un tractament antibiòtic i antiinflamatori.

Després d'extirpar-li el 98,4% del tumor cerebral que patia, el petit Oliver Romero, el nen que va arribar a Barcelona des de Mèxic per ser operat a l'Hospital Sant Joan de Déu, continuarà la seva recuperació amb un tractament de radioteràpia i amb quimioteràpia. La quimioteràpia l'hi aplicaran a Madrid en el marc d'un assaig clínic internacional, i un cop hagi acabat —té una durada de dos mesos—, en funció dels resultats, serà tractat durant sis setmanes amb radioteràpia de protons. El petit es recupera bé i els metges estan molt esperançats. El seu pare, Alejandro Romero, molt agraït, ha explicat que cada dia veuen millores: "Cada dia diu una paraula més, fa un gest més i ja ha començat també a fer algunes passes". No caminava des de l'octubre. Els metges calculen que podrà rebre l'alta en quatre o cinc dies.

Sharon Stone ha explicat que té un tumor. Ho ha dit a través de les seves xarxes socials, on ha fet saber als seus seguidors que el diagnòstic arribava tard, després d'un primer diagnòstic erroni. "Acabo de rebre un altre diagnòstic erroni i un procediment incorrecte", ha escrit l'actriu, de 64 anys. "Aquesta vegada doble epidural", afirma en referència al procediment que se li havia practicat. "Amb l'empitjorament del dolor, vaig voler una segona opinió", explica abans de revelar que té "un tumor fibroide gran que s'ha d'extirpar".

Tenim els budells plens de bacteris beneficiosos sense els quals no podríem sobreviure. És l’anomenada microbiota intestinal. Està composta per diversos bilions de bacteris d’espècies diferents que viuen en simbiosi entre ells i amb nosaltres. Des de fa temps, se sap que contribueixen a la digestió dels aliments i que produeixen substàncies essencials, entre les quals hi ha algunes vitamines. El seu equilibri és una font de salut per a les persones, i quan s’altera es poden produir diverses malalties. Fa uns anys es va veure que la microbiota intestinal participa també en moltes altres funcions fisiològiques, entre les quals hi ha la regulació d’alguns aspectes del funcionament del sistema nerviós i de l’immunitari.

L'Hospital Universitari Son Llàtzer ha practicat més de mil prostatectomies radicals per tractar el càncer de pròstata, segons ha informat la Conselleria de Salut. El Servei d'Urologia de l'hospital aplica des de 20216 la cirurgia laparoscòpica tridimensional, una de les més comunes per tractar la malaltia.

El càncer de fetge és el sisè tumor més freqüent al món i la quarta causa més habitual de mortalitat per càncer. El carcinoma hepatocel·lular és el tipus més freqüent de càncer de fetge i pot tenir un origen víric, causat per infecció amb virus de l'hepatitis B o C, o no víric, causat pel consum excessiu d'alcohol o bé per fetge gras degut a l'obesitat o la diabetis. El fetge gras ja provoca prop del 20% dels casos de carcinoma hepatocel·lular. Actualment, prop de la meitat d'aquests pacients reben tractaments amb teràpies moleculars o immunoteràpia. Però un estudi, que es publica aquest dimecres a la revista Nature, demostra que els pacients amb carcinoma hepatocel·lular d'origen no víric, és a dir per excés d'alcohol o fetge gras, responen pitjor al tractament amb immunoteràpia. Segons aquest estudi, liderat per l'equip de Josep Maria Llovet, de l'Hospital Clínic-Idibaps, aquests pacients tenen uns limfòcits T disfuncionals. Aquests tipus de cèl·lules T són incapaces d'eliminar les cèl·lules canceroses i tampoc activen la resposta antitumoral amb el tractament amb immunoteràpia. Després d'avaluar l'efecte en models animals, els investigadors van analitzar-lo en tres assajos clínics de fase III amb més de 1.650 pacients i van comprovar que aquestes immunoteràpies són eficaces en el càncer de fetge d'origen víric però no augmenten la supervivència en pacients amb càncer d'origen no víric. Per tant, l'estudi demostra que l'eficàcia de la immunoteràpia es pot veure condicionada per la causa del tumor.

La revista científica 'Cell' ha publicat un monogràfic de 26 articles sobre el projecte PanCancer Atlas, la recerca més gran del món sobre el càncer. En un dels articles l'investigador del Barcelona Supercomputing Center (BSC) Eduard Porta ha publicat el llistat més actualitzat dels 299 gens implicats en el desenvolupament d'aquesta malaltia. La identificació permetrà proposar teràpies més específiques per a cada pacient.

En la lluita contra el càncer, les publicacions científiques es multipliquen però la majoria de les vegades la descoberta de noves mutacions genètiques triga a poder-se aplicar a la pràctica clínica. Avui és el dia mundial contra la malaltia, i es pot dir que durant l’últim any sí que s’ha fet un salt qualitatiu i s’ha consolidat un canvi de paradigma que passa per validar un nou mètode d’anàlisi a partir d’una sola gota de sang. “La biòpsia líquida ha arribat per quedar-se, sens dubte, i serà una fita important per a molts tipus de tumors i situacions diferents”, diu la responsable del laboratori de genòmica del càncer del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), Ana Vivancos.

Entre el 15 de març del 2011 i avui han passat moltes coses al voltant de la malaltia d'Éric Abidal. Aquesta n'és la cronologia:

El destí sovint té casualitats, i una és la de l'anunci de l'operació d'Eric Abidal. El dimarts 15 de març de 2011, cap a les 10 de la nit, el Barça emetia un comunicat de premsa en què deia que a Abidal li havien detectat un tumor al fetge, pel qual hauria de ser operat a l'Hospital Clínic pel doctor Josep Fuster Obregon. A partir d'aquell moment el món del futbol es va paralitzar i tots van ser mostres de suport. Els dubtes sobre si amb 31 anys podria recuperar-se prou bé per tornar a jugar a futbol van durar durant unes setmanes, fins que el jugador va començar a escurçar els terminis de la recuperació fins a ser titular a la final de la Champions de Wembley el mes de maig.

Éric Abidal serà operat aquesta tarda. El club va comunicar dimarts que el jugador pateix un tumor al fetge i que seria operat divendres. Finalment, però, l'operació s'ha avançat a avui, dijous. La cadena Cope, que ha afirmat que ha parlat amb el doctor Josep Fuster malgrat que aquest ha rebut instruccions de no parlar públicament, ha explicat que el jugador tornarà en un termini de quatre o sis setmanes, i que l'operació és "rutinària".