Hi va haver molts moments destacables i rellevants en el concert inaugural de la temporada de l’Orquestra Simfònica Illes Balears, però, per començar, m’agradaria destacar el que correspon a Prélude à l’après-midi d’un faune, de Claude Debussy. La primera peça que es va interpretar a la segona part i de la qual Pierre Boulez va dir que “La flauta del Faune de Debussy insuflà aire nou a l’art de la música". Josep Miralles, el flauta solista de la formació, va ser l’encarregat de lluir els seus millors atributs en la interpretació d’aquests sobrenaturals moments, els quals suggereixen les sensuals evocacions del faune protagonista. Per això va rebre els més intensos, sincers i calorosos aplaudiments de la vetlada. Dit això, i ja que hi som, Mielgo i la Simfònica varen fer gala d’aquest moment tan cabdal que viu el grup, i la peça del francès, que en el seu moment va marcar tota una revolució, va ser un bon termòmetre per comprovar-ho. Són molts els instruments que un moment o un altre es converteixen en protagonistes d’aquesta translació del poema de Mallarmé, com és ara les arpes, les trompes, el violoncel solista, l’oboè, per descomptat, i fins i tot els platets antics, per aconseguir un univers cromàtic que, per una altra banda, no s’assembla a cap altra de les composicions d’un dels grans avantguardistes de la història de la música. 

A Kènia, la terra s'ha partit en dos. La setmana passada una esquerda gegant –de diversos quilòmetres de llargada, 15 metres de profunditat i 20 d'amplada– va aparèixer en una carretera de Mai Mahiu, una aldea situada al sud-oest del país. El fet que l'incident hagi irromput després de setmanes d'intenses pluges, d'inundacions i de tremolors pot explicar el fenomen. Però, sobretot, que hagi tingut lloc en una zona de la vall del Rift, una important falla geològica i un dels terrenys més inestables del continent negre, és significatiu. Les imatges de l'esquerda quilomètrica, doncs –que han donat la volta al món– alerten, tal com apunten diversos geòlegs, que en un futur l'Àfrica es podria dividir en dos.

El 1922, un novell Lorca i un consagrat Falla van voler crear junts una òpera. El poeta va imaginar Lola, la comedianta, un llibret massa frívol per al compositor que va quedar inacabat i que ara arriba als escenaris del Temporada Alta de Girona, amb Marina Abad com a protagonista. La cantant d'Ojos de Brujo, a més de ser l'autora de la música de l'espectacle i l'única que canta a l'escenari, és la Lola esbossada per Lorca, en un muntatge que s'ha convertit en una comèdia, un "musical autòcton" en paraules de Jordi Prat Coll, el seu director artístic, que s'ha encarregat, a més, de rematar el breu text que el granadí va deixar abandonat davant la desídia de Falla.