Nits de pesta, la nova novel·la d'Orhan Pamuk, està signada entre el 2016 i el 2021. Començada, doncs, abans de la pandèmia i acabada en plena vigència de la malura devastadora. Som bons lectors de Pamuk (Istanbul, 1952) i podem assegurar que la simple coincidència és total. Bàsicament perquè Pamuk ja ens ha demostrat prèviament que el tema de les epidèmies li interessa (ja l'ha fet aparèixer en dues novel·les anteriors, El castell blanc i La casa del silenci). Ens trobem en una illa inventada, en plena Mediterrània, una mena de barreja de Creta, Malta i Xipre, extraordinàriament descrita. En teoria, pertany al decadent Imperi Otomà, "l'home malalt d'Europa", segons la terminologia de l'època (som al 1901). Pamuk ens explica la vida d'aquesta illa, Minguer, centrada en l'època d'una terrible epidèmia de pesta (durant la qual aconsegueix la independència) a base d'anar combinant un veritable equip meravellós de personatges.

Orhan Pamuk (Istanbul, 1952) va començar a escriure Nits de pesta (Més Llibres/Random House, amb traducció de Xavier Gaillard) fa cinc anys, abans que esclatés la pandèmia. "Tots els meus amics em deien que ningú llegiria un llibre sobre la pesta i després em van dir que havia tingut sort i em vaig sentir una mica culpable", diu des de casa seva, a Istanbul, telemàticament. A una banda hi té una prestatgeria plena de llibretes plenes de notes per a pròxims llibres, a l'altra una gran finestra amb vistes impressionants al Bòsfor. Pamuk situa el seu llibre l'any 1901, en una petita illa imaginària, Minguer, entre Rodes i Creta, on esclata la mortal epidèmia de pesta. Allà, el soldà otomà Abdul Hamid II envia un expert per convèncer la població de prendre les mesures necessàries per evitar que la malaltia es propagui i causi una gran mortaldat. Tot plegat succeeix en ple declivi de l'Imperi Otomà i enmig de maquinacions polítiques, xocs de cultures i religions i enfrontaments nacionalistes. Com es comporten els individus a l'illa, fa més de cent anys, no difereix molt de l'actualitat: "En totes les pandèmies la humanitat es comporta igual", afirma l'escriptor turc.

La petita editorial independent Club Editor, que va néixer per iniciativa de Joan Sales i Xavier Benguerel l'any 1955, és el motiu central de l'exposició Continuar el combat que des d'aquesta setmana es pot veure a la biblioteca Jaume Fuster. L'ARA Llegim hi aporta el seu gra de sorra i dedica el seu reportatge d'obertura a aquest segell que va publicar novel·les com Incerta glòria, de Joan Sales, La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, Bearn de Llorenç Villalonga o K. L. Reich de Joaquim Amat-Piniella. A més, el periodista Jordi Nopca entrevista l'Àlex Susanna que acaba de publicar el seu nou poemari Promiscuïtat (Proa).