Probablement, era qüestió de deixar passar una mica de temps perquè els discursos, explicacions i narracions sobre la guerra d’Ucraïna i els probables crims de guerra comesos per tropes russes en alguns dels territoris ocupats, com és el cas de Butxa, acabessin confluint amb la memòria i la història de la Guerra Civil Espanyola. I el dia va arribar amb la compareixença virtual del president ucraïnès Zelenski davant dels diputats del Parlament espanyol i el moment clau de la seva intervenció: la menció del bombardeig de Gernika com un exemple que fes entenedora la destrucció dels centres urbans del seu país i, sobretot, l’estratègia de terror bèl·lic i moral que s’amaga darrere d’aquestes accions. Fos l’abril de 1937 al País Basc, i perpetrat per l’aviació nazi de la Legió Còndor, amb el vistiplau dels feixistes sublevats; o fos l’abril de 2022, a Mariúpol, Kíiv o Lviv.

Durant el bombardeig de Gernika es van llançar més de 31 tones de bombes. El centre va quedar totalment arrasat. El 85,22% dels edificis van ser totalment destruïts. Les bombes incendiàries van provocar un incendi que va trigar dies a apagar-se. La Legió Còndor, l'aviació de l'Alemanya nazi que s'havia aliat amb Franco, va bombardejar la població civil: les fàbriques d'armament i el pont d'Errenteria, únics objectius estratègics, no van ser bombardejats. Va ser el 26 d'abril de 1937.

És un dels símbols per excel·lència del País Basc, el lloc on durant segles els senyors de Biscaia primer, i els reis de Castella després, juraven respectar les lleis de la província, i on en l'actualitat els lehendakaris prenen possessió del càrrec. Però l'Arbre de Gernika, símbol de les llibertats dels biscaïns i, per extensió, dels bascos, és mort. L'actual roure, que té 28 anys i va ser plantat al davant de la Casa de Juntes el 15 de febrer del 2005, no ha pogut sobreviure ni una dècada en la seva històrica ubicació. Ja feia temps que estava malalt i ara, completament sec, serà substituït per un esqueix de la seva mateixa estirp.