El Partit Popular estudia una esmena de Vox a la llei d'acceleració de projectes estratègics per agilitar els projectes de grans superfícies comercials, segons ha informat aquest dilluns Europa Press. El portaveu del PP, Sebastià Sagreras, ha comentat que el seu partit veu amb bons ulls la part d'agilitació administrativa que implica la iniciativa, però revisarà que no vagi en contra del Pla Director Sectorial d'Equipaments Comercials de Mallorca (Pecma).

Parcs solars al sòl rústic sense altra restricció que els espais protegits, centres comercials o altres empreses que podran establir-se amb una simple declaració responsable, sense esperar la llicència. Aquestes són algunes de les novetats que inclou el Decret llei per accelerar projectes que va aprovar a principis de setembre el Govern de Marga Prohens i que ja es troba en vigor.

Un inspector de sanitat pot anar a un restaurant, examinar-ne la nevera i decidir que clausura el local si les mesures higièniques no són les necessàries. Una denominació d’origen vetllarà perquè els cellers compleixin les condicions (el raïm ve d’aquí, és de tal varietat i no de tal altra...). El mateix inspector d’abans pot anar a una botiga o al magatzem d'un pagès que vengui verdura i fruita i controlar que les condicions sanitàries, legals, siguin correctes.

MÉS per Mallorca ha registrat una Proposició de Llei (PNL) per crear un impost per l'ús del sòl de les grans superfícies comercials de mínim 1.500 metres quadrats. Segons ha recollit Europa Press, el portaveu de la formació, Lluís Apesteguia, ha assenyalat que l'impost respon a les externalitats negatives que crea l'activitat econòmica comercial que es fa a grans superfícies, quant a proporció del territori, a mobilitat i a l'alteració del model urbanístic i comercial. A més, té la finalitat de defensar el petit comerç. En aquest sentit, Apesteguia ha reclamat al PP que doni suport a la proposició "ja que és incapaç de presentar iniciatives pròpies per defensar el petit comerç".

La patronal Afedecova criticar el Pla General de Palma –que està a les portes de l’aprovació– perquè fa una previsió desenvolupista que inclou la possibilitat d’obrir grans centres comercials a la perifèria. Cort va respondre que no s’havien interpretat bé les xifres, però l’associació comercial no se’n fia. “Pensam que cal reduir al màxim qualsevol capacitat de creixement, perquè es diuen unes coses per part del Pacte i després la realitat no acompanya. Sabem que el que figura com a equipament serà comercial, però experiències anteriors ens demostren que cal ser molt clars o al final es tornarà a produir una allau”, diu el secretari general de l’associació, Antonio Vilella. El director general de Comerç, Miguel José Piñol, és favorable a “reduir al màxim” la capacitat comercial de Palma, perquè tot el que està previst “s’acaba fent”.

“Comprar ja no és una opció, sinó que sembla una obligació. Supermercats de tota mena s’interposen entre allò que vas a fer i allà d’on vens”. Així descriu l’antropòleg Alexandre Miquel una tendència cada vegada més comuna en alguns municipis de Mallorca, on els cartells de benvinguda s’han baratat per supermercats i grans superfícies, que conviuen amb els polígons a les entrades dels pobles. Tot i que Campos és l’exemple més clar d’aquest fenomen, l’Ajuntament no ha volgut fer declaracions a l’ARABalears. Ara bé, altres, com Inca i Manacor, no en queden lluny. Tots segueixen un mateix patró que en l’argot urbanístic es descriu com l’‘americanització dels espais’, és a dir, “anar a comprar en cotxe sempre que es pugui”, segons explica el regidor de Cultura, Planejament Urbanístic i Serveis Urbans de l’Ajuntament de sa Pobla, Antoni Simó Tomàs.

Els furts que pateixen petits comerços, supermercats i grans superfícies suposen un 1% de les vendes anuals a Espanya, o el que és el mateix: unes pèrdues de 1.800 milions d’euros, segons dades de l’associació de fabricants i distribuïdors (Aecoc). Fins al novembre del 2021 es van cometre gairebé 30.000 fets delictius en comerços a l’Estat, segons dades policials que es van donar al 24è congrés de l’Aecoc. A l’espera de les xifres definitives, es calcula que l’any es va tancar amb números similars als del 2020, quan hi va haver gairebé 33.500 furts. ¿Però quins són els productes que més es van robar en els establiments d’alimentació, l’any passat? L’empresa STC Nedap Chromiu, especialitzada en elements de seguretat per combatre aquest tipus de furts, ha elaborat un llistat.

La projecció de grans superfícies comercials a Mallorca quedarà notablement estancada. Aquest dilluns, el TSJIB ha ratificat el Pla director d'equipaments comercials de Mallorca, aprovat definitivament l'abril del 2019. Ho ha fet subestimant per segona vegada el recurs que havia interposat l'Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (ANGED) amb relació a aquest pla.

El Govern tancarà del 12 al 26 de gener les grans superfícies, els bars, els restaurants i els gimnasos a Mallorca com a mesura extraordinària per frenar l’elevada incidència del covid-19. Durant aquest temps, els establiments comercials de més de 700 metres només podran vendre productes essencials, com els d’alimentació o neteja. Així ho varen anunciar divendres les conselleres de Presidència, Pilar Costa, i de Salut, Patricia Gómez, després que el Govern es reunís amb patronals i sindicats per posar sobre la taula la necessitat d’aplicar restriccions més severes -Mallorca tenia una incidència acumulada a 14 dies de 636,1 casos per cada 100.000 habitants el 7 de gener.

La patronal de grans superfícies comercials ANGED ha retret al Govern balear la "injusta campanya de desprestigi" i ha lamentat l'"impacte irreparable" que causarà en els seus negocis el tancament en dies festius i caps de setmana, segons ha informat l'agència Efe.

Les grans superfícies, igual que els bars i restaurants i els comerços, s'enfronten aquest dimarts a les noves restriccions. A partir d'avui i durant dues setmanes, els centres comercials hauran de tancar a les 20 h i durant els caps de setmana i dies festius hauran d'estar tancats. Per tractar aquests nous canvis, el vicepresident i conseller de Transició Energètica i Sectors Productius, Juan Pedro Yllanes, s'ha reunit aquest matí, acompanyat pel director general de Comerç, Miquel Piñol, amb sindicats i representants de les grans superfícies i del sector del comerç.

“Tenim les capacitats, la terra i el teixit empresarial per complir els terminis i les exigències que marquen les grans superfícies. I ara tenim els consumidors de part nostra, que són els que cerquen els productes de quilòmetre zero que creixen als nostres camps”, explica Joan Méndez, responsable d’Es Merca, una de les majors distribuïdores de fruita i verdura de les Balears. Però tot i que els pagesos i productors tenen les capacitats i les eines per ampliar l’oferta de productes locals que es poden trobar als prestatges de les grans superfícies, “la incorporació és molt lenta”, diu el gerent de la cooperativa Camp Mallorquí, Miquel Gual. “Hem continuat fent feina amb les mateixes cadenes de supermercat i només hem notat un augment en la compra dels productes per part d’Eroski”, afegeix.

La llet local manté el mateix preu durant la crisi sanitària provocada per la pandèmia del coronavirus. Així ho indica un estudi del Govern, en el qual ha participat la Direcció General de Polítiques per la Sobirania Alimentària i la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, segons indica l'Executiu en una nota.

Al pàrquing del Carrefour del FAN Shopping Mallorca, a les vuit i mitja del matí, només hi ha aparcats els cotxes de la gent que fa feina al centre comercial, i s’hi mou amb parsimònia una d’aquestes màquines de fer net. És divendres, i per motius evidents, produeix una certa aprensió el fet que coincideixi amb el dia 13 del mes. Només hi ha un tema d’actualitat, només hi ha un pensament i només hi ha una emoció que domina totes les altres, i és la por. Quan això succeeix, res no funciona. O funciona de manera distorsionada: qualsevol minúcia adquireix de sobte un contingut inesperat, un significat inquietant. I un rovellat instint de supervivència s’activa en el cervell de moltes persones i les du als comportaments més irracionals possibles.

El candidat a la presidència del Govern per Unides Podem, Juan Pedro Yllanes; la candidata a la presidència del Consell de Mallorca, Aurora Ribot, i el candidat a la batlia de Felanitx, Balti Picornell, han participat aquest diumenge en la tradicional Fira de Maig de Felanitx i han recordat que "Unides Podem està al costat del producte local i de les petites i mitjanes empreses, mentre que Ciutadans i PP aposten per les grans superfícies".

El grup d'El Pi–Proposta per les Illes Balears al Consell de Mallorca demana que els ajuntaments siguin determinants a l'hora d'autoritzar les superfícies comercials dels seus municipis. La formació, que ha presentat aquest dilluns al·legacions al nou pla d'equipaments comercials (PECMA), reclama que els límits de cada equipament es redueixin en funció del pla director sectorial que aprovi cada poble i que aquests tinguin autonomia per poder prendre les seves decisions.

El Consell de Mallorca aprovarà una nova suspensió de llicències d'equipaments comercials per evitar l'efecte crida durant la tramitació del nou Pla d'Equipaments Comercials de Mallorca (PECMa). La moratòria, que serà la segona aprovada durant aquesta legislatura, només permetrà equipaments comercials de fins a 2.500 m2 i de 700 a les zones de l'illa amb menys població, llevat que siguin equipaments comercials especials, com els concessionaris de cotxes, que podran tenir 2.500 m2 a qualsevol punt de Mallorca.

El nou Pla d'Equipaments Comercials de Mallorca (PECMa) vol protegir Palma de la construcció de noves grans superfícies que augmentin encara més la "sobrecàrrega" que pateix la ciutat per "l'acumulació de funcions" que assumeix. Per això, es limitarà la construcció de centres de més de 20.000 m2 de superfície comercial "avaluant amb especial atenció" les externalitats que poden provocar pel que fa a l'ocupació, per exemple, de carreteres.

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha suspès parcialment la moratòria comercial de grans superfícies que el Consell de Mallorca va aprovar el març de l'any passat i que va ser denunciada per l'ANGED (Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució). La sentència declara nuls els articles en què s'estableix que queda suspès l'atorgament d'autoritzacions per a la creació i ampliació dels grans establiments comercials i la disposició final, en què es fixen els terminis en què la moratòria estarà en vigor: fins que s'aprovi un pla director sectorial d'equipaments comercials o fins que hagin passat tres anys des de l'aprovació.