Guillem Febrer Fons (Manacor, 1973) fa pràcticament tres dècades que és el gerent d’Estel de Llevant, l’entitat prosalut mental que ja ha ajudat milers d’usuaris i famílies de la comarca de Llevant. Ara que estrena nou espai al barri de la Torre de Manacor, en parlam amb tranquil·litat.

Va ser a final de gener del 2019 que l’escriptora Neus Canyelles publicà el seu sisè llibre, Les millors vacances de la meva vida, després d’una aturada de gairebé sis anys. La protagonista de la novel·la és una escriptora de nom Neus que relata el seu pas per un centre de salut mental després d’haver-se intentat suïcidar. “És escriptora. Des de fa quatre anys no ha escrit res. Afirma que s’ha retirat. Des dels catorze anys no recorda cap temporada bona. Parla de la seva vida tudada”, diu l’informe que reprodueix la narradora al mateix llibre. Set anys després, al nou llibre de Canyelles, el recull de contes Sales d’espera editat també per Empúries, la consulta del psiquiatre es converteix en l’escenari del retrobament de dos personatges, dues dones que es varen conèixer quan eren infants i que han quedat marcades per l’abús comès pels companys d’escola contra una d’elles.

Els centres de salut d'Atenció Primària de les Balears varen atendre 29.938 persones amb un diagnòstic de depressió l'any passat, una xifra molt semblant a les del 2024 (30.479 pacients) i 2023 (29.917 pacients) –el 13 de gener es commemora el Dia mundial de la lluita contra la depressió. Els serveis d'Urgències atenen més de 600 persones a l'any per depressió. El 2023 hi va haver 507 ingressos a causa d'aquest trastorn, segons les dades que ha publicat aquest dilluns la Conselleria de Salut. La depressió és una de les principals malalties mentals i una causa de discapacitat que afecta 300 milions de persones en el món. Entre un 8% i un 15% de les persones patirà al llarg de la vida un episodi de depressió, ha informat l'agència EFE. La darrera enquesta de Salut d'Espanya reflecteix la prevalença de la depressió severa a les Illes: un 8,93% (unes 112.000 persones), mentre que la mitjana estatal és un 8%.

La Conselleria de Salut i la Universitat de les Illes Balears (UIB) han signat un acord per gestionar una plataforma que promourà hàbits de vida saludable entre els joves majors de 16 anys i que començarà a funcionar el 2026. La iniciativa s’ha presentat aquest dimecres i disposarà d'un pressupost de 300.000 euros. En principi, l’acord de gestió s’estendrà fins al 2028 i s’iniciarà com a programa pilot dins la comunitat universitària, per després ampliar-se a la resta de la població juvenil. La plataforma inclourà pòdcasts, vídeos informatius, infografies i xats amb intel·ligència artificial que orientaran els usuaris cap als recursos més adequats segons les seves necessitats. Durant la roda de premsa de presentació, la consellera de Salut, Manuela García, ha assenyalat que aquesta iniciativa és una "aposta per la innovació", amb una nova manera de connectar amb els joves i "adaptar-se al seu llenguatge".

“El respecte comença per un mateix. Si no el tens, no saps respectar. No pots estar tot el dia damunt els altres, cadascú ha de poder anar al seu aire. Ningú no és més que l’altre”. Així parla Manuel (56 anys) del que considera important per a la convivència. Fa pocs mesos que comparteix pis a Inca amb Luis (40 anys) –hi resideix una tercera persona que no ha participat en el reportatge. L’accés a aquest habitatge ha estat possible gràcies a la feina de Fundació Es Garrover, una de les entitats que forma part de 3 Salut Mental –juntament amb Estel de Llevant i l’Associació Gira-Sol. Els trastorns de salut mental no són cap impediment per a aquests dos amics, que asseguren que mai no s’han enfadat, i això que varen compartir habitació durant un any en un habitatge supervisat abans de viure en aquest pis.

L'edifici de la Riera acull aquest dijous la II Jornada d'Intercanvi sobre teatre i literatura per a la transformació social amb l'objectiu de visibilitzar els lligams entre recerca, literatura i teatre per abordar la violència masclista, el trauma, la salut emocional i l'edatisme, i d'afavorir la creació de vincles afectius i espais de canvi. La UIB ha reunit investigadors i experts en literatura, teatre, salut mental i acció social en una jornada d'anàlisi i debat sobre el potencial transformador de l'escriptura i el teatre, entesos com a eines per a la construcció de comunitats més resilients, sensibles i compromeses amb el canvi social. El projecte de recerca Remlicat (Règims emocionals de la contemporaneïtat en la literatura catalana) i el grup associat a l'Institut de Recerques i Innovació Educativa (IRIE) La forma dels somnis són els impulsors d'aquesta iniciativa.

“La gent es pensa que ho fas perquè vols, que et beus cinc cerveses seguides perquè t’agrada. Per això, ha arribat un punt en què ja gairebé no vaig a bars ni assistesc a trobades socials on hi hagi alcohol pel mig”. És el testimoni de Joan, un jove de 32 anys que va començar a consumir alcohol de manera descontrolada durant l’etapa universitària a Madrid. Segons els experts consultats, el seu relat resumeix bé la sensació d’incomprensió que tenen moltes persones amb addiccions, una vivència molt similar a la d’aquells que conviuen amb problemes de salut mental. “Se sent empatia per algú que té Alzheimer, però no per algú addicte a l’heroïna”, diu Joan.

El bar Velòdrom, gestionat per l'Associació Gira-Sol des de fa cinc anys, tanca aquest dimarts perquè la concessió actual finalitza i la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports "no ha estat a temps de treure'n la nova licitació i tampoc no és possible prorrogar la concessió del servei", segons ha explicat l'entitat en un comunicat d'Instagram. Per tot plegat, l'Associació es veu obligada a abaixar la persiana d'un establiment on s'impartien cursos de Formació Professional per crear oportunitats laborals a persones amb problemes de salut mental, on s'oferien serveis i menjar i també on feien feina més d'una vintena de treballadors.

El testimoni d’una persona amb alzhèimer implica una paradoxa. Perquè sigui fidedigne, se’n necessiten dos. Qui conta la història i qui atén, la matisa, la corregeix i la completa. Magui té 65 anys. En fa dos, la seva doctora de capçalera la va derivar al neuròleg. “Ella no em va dir per què m’havia de fer aquestes proves i jo tampoc ho vaig demanar”, explica. La seva mare va patir un alzhèimer “molt sever a penes dos anys” abans de morir d’una caiguda. I ha sabut que les seves besàvies també varen patir la malaltia. “Ni amb aquests antecedents em podia plantejar que jo també podia tenir-la”, confessa. A l’hospital, l’especialista es va limitar a passar-li un informe mentre continuava teclejant. “Vaig llegir: ‘diagnòstic alzhèimer’ i no podia deixar de plorar. Quan vaig demanar si podia fer-li una pregunta, em va dir que tenia molts pacients. Ni ens varen acomiadar”, relata. Al costat de Magui, el seu marit (71 anys) fa capadetes i ho confirma. Xavier és un home observador, deixa les frases obertes, en suspens, reclamant punts suspensius. Ell, i la seva memòria intacta, matisa, corregeix i completa el relat de Magui.

Clara està de baixa laboral per una situació d’“assetjament sistemàtic”. “Vaig fer clic. Vaig esclatar i, en arribar a la consulta de la meva doctora de capçalera, no podia aturar de plorar. M’ofegava. Crec que havia aguantat massa”, relata. A l’estrès d’una manera de treballar “inhumana”, va sumar diversos dols per avortaments involuntaris. “Em varen donar medicació i crec que, sincerament, la necessitava”, reconeix. La varen posar a l’espera d’una cita per al psicòleg de la seguretat social. L’ajuda ha arribat mesos després. El seu cas exemplifica el dèficit de terapeutes públics: a la fi del 2023, les Balears tenien 71 psicòlegs clínics, una ràtio de tot just 5,9 professionals per cada 100.000 habitants. La xifra està molt per sota de la mitjana europea (18 per cada 100.000 habitants) i ni s’acosta, per exemple, a la d’Alemanya, on en tenen 41 per cada 100.000 habitants.

Un dels moments en què més desesperadament vulnerable m’he sentit va ser durant un drama de parella. I no només pel drama en si mateix –que va ser bo de gestionar–, sinó perquè una amiga s’havia assabentat de tot en primera persona. No és que no pogués amagar-li-ho, sinó que tan sols no li ho podia explicar a la meva manera, ometent els detalls que més m’incomodaven. Em sentia nua, desprotegida, al ras. Com pot ser que el que em fes sentir més en perill de tota la situació era el fet que la meva amiga conegués el que havia passat?

L'aplicació d'electroxocs (teràpia electroconvulsiva) al cervell és un procediment tradicionalment controvertit que encara s’empra en el camp de la psiquiatria, tot i que d’una manera controlada i reduïda. La pel·lícula Alguien voló sobre el nido del cuco, estrenada el 1975, mostra Randle McMurphy, personatge interpretat per Jack Nicholson, sotmès a una teràpia brutal, amb descàrregues que el fan convulsar amb força mentre nombroses persones l’aguanten. Tot plegat, amb ell despert i plenament conscient del que li fan. L’espectacularitat de les imatges va quedar en l’imaginari de tota una generació, que encara recorda el film en sentir parlar de la teràpia electroconvulsiva. Ara bé, poc té a veure amb la realitat actual. “És un minut, és efectiu i el pacient no se n'adona”, assegura Joaquín López, psiquiatre a l’hospital de Son Espases.

L’any 2024, a les Balears es varen registrar 1.020 ingressos psiquiàtrics involuntaris, més de la meitat dels quals (575) es van fer a Son Espases. Per darrere s’hi van situar Son Llàtzer, amb 190; l’Hospital de Manacor, amb 118; el d’Inca, amb 106; el Mateu Orfila, amb 19, i Can Misses, que va fer 12 ingressos d’aquest tipus. Segons els experts sanitaris consultats, aquesta xifra s’ha mantingut estable al llarg dels anys. El que sí que ha empitjorat és la gravetat dels problemes. La majoria dels ingressos es fan per quadres de psicosi. “Ara hi ha molts de brots psicòtics perquè hi ha molta gent que consumeix drogues sintètiques. La gravetat del que veim ha augmentat molt. Les unitats d’hospitalització, les de salut mental… estan totes plenes”, assenyala la supervisora d’infermeria de Psiquiatria a l’hospital de Son Llàtzer, Carme Canet.

Les entitats de 3 Salut Mental (Estel de Llevant, Fundació Es Garrover i Associació Gira-Sol), el Grec i el Govern han presentat aquest dijous a Manacor el nou Servei de Domicilis Compartits. Aquest nou servei concertat facilitarà habitatge i acompanyament especialitzat a 50 persones amb un trastorn mental. L’objectiu és garantir al col·lectiu l’accés a un dret bàsic i fomentar-ne l'autonomia i integració en tots els àmbits de la societat, amb l’ajuda de professionals. Tot gràcies a la concertació amb la Conselleria de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència.

Un de cada tres menors s'autolesiona de manera habitual i un 20% té idees suïcides, segons ha advertit el doctor en Psicologia Gustavo Rodríguez durant la presentació del seu llibre La salud mental de niños y adolescentes, en la qual ha alertat del "deteriorament tan ràpid i potent" que suposa aquesta situació en la societat actual, especialment després de la pandèmia. El llibre consta de tres parts. En la primera s'aborden els principals problemes de salut mental que estan afectant avui dia la infància i adolescència. En la segona s'aporten les diverses causes de les quals en deriven. Finalment, la tercera part es dedica a aportar recursos d'urgència per resoldre'ls.

Professionals, creadors i experts es trobaran aquests divendres i dissabte al Casal Sa Fàbrica d'Inca a la I Jornada Teixir xarxes d'afectes. Teatre i literatura per a la transformació social. El col·lectiu La Forma dels Somnis, el projecte REmLiCat (El règim emocional de la contemporaneïtat en la literatura catalana del segle XXI) i el grup de recerca LiCETC (Literatura contemporània: estudis teòrics i comparatius) són els organitzadors d'aquesta iniciativa, que servirà per compartir experiències i estratègies creatives. Persones i entitats del tercer sector que han duit a terme experiències de treball teatral, artístic, d'escriptura i lectura amb diferents col·lectius –persones estigmatitzades i amb problemes de salut mental, per exemple– compartiran la seva experiència amb estudiants, educadors, terapeutes ocupacionals i persones interessades.

Hi ha una pau molt concreta que només arriba quan deixes de lluitar. Gemma Bañeres ho va descobrir un dia qualsevol, asseguda al peu d’un arbre, enmig del bosc. Durant anys, la fibromiàlgia li havia imposat un cos exhaust, una ment en alerta i una vida travessada per la frustració. Però allà, envoltada d’ombra verda i silenci antic, alguna cosa es va trencar per dins. “Vaig sentir que ja no havia de demostrar res. Només ser. I per primer cop en molt de temps, em vaig sentir en pau amb mi mateixa”, recorda. Després va plorar, no de dolor, sinó d’alleujament: havia trobat un lloc on no calia resistir.

Dibuixa una graella de quadres que representin totes les setmanes de la teva vida. Pinta les que ja has viscut. Pinta les que estaràs dormint. Observa els quadrets que et queden de vida. Aquest és el plantejament d’un dels vídeos més virals de Joan Soler Sucarrats (Olot, 1998), psicòleg i divulgador de salut mental, que ofereix tallers i xerrades, i té 55.000 seguidors a Instagram. El seu objectiu és desenvolupar una aplicació amb eines de benestar emocional per ajudar-nos a surfejar la vida estressant del segle XXI.