He perdut l’espontaneïtat amb la meva parella, els meus amics, la meva família, la meva feina, allò que feia perquè m’agradava. M’ho recorda la foto que veig d’una al·lota estirada al llit al costat del seu al·lot. L’escena s’intueix prou per detectar que ella no duu camiseta. La foto està moguda, ella riu amb una ganyota de vergonya i atreviment, i ell s’amaga. Quan va ser el darrer pic que ens vàrem fer una foto així? Sense pensar, perquè vàrem deixar que el moment ens sorprengués i vàrem dir això sí, això sí que ho hem d’immortalitzar. Quan va ser el darrer pic que ens vàrem deixar endur sense pensar? Sense calibrar si era bon moment, si teníem temps per no pensar. Quan va ser el darrer pic que em vaig deixar anar juganera, inconscient?

Al voltant d'un miler de persones ha reivindicat el paper del tercer sector en la salut mental en un acte a Sineu amb motiu del Dia mundial de la salut mental. El moment central de la jornada ha estat la lectura d'un manifest, el qual ha anat a càrrec d’Aina Bonet, Victòria Barceló, Laura Ordóñez, Elionor Pons, Alícia Gispert i Gisela Bris, en representació de les sis entitats membres de la federació, per reivindicar "un canvi de mirada" sobre la salut mental i defensar que la recuperació dels pacients "va molt més enllà de l'atenció estrictament sanitària".

La Conselleria de Salut defensa la incorporació de psicòlegs generals sanitaris a la xarxa pública d’Atenció Primària per donar resposta a l’augment de la demanda d’atenció en salut mental. La directora general de Salut Mental, Carme Bosch, considera que aquests professionals tenen prou formació per assumir els casos corresponents al primer nivell assistencial, mentre que els psicòlegs especialistes en Psicologia Clínica han d’atendre els trastorns de major complexitat. El Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) també avala la incorporació dels psicòlegs generals sanitaris i reclama, alhora, un augment de les places de formació PIR, perquè considera compatibles les dues vies. Els psicòlegs clínics, en canvi, han traslladat a la Conselleria el seu malestar per la incorporació d’aquest perfil a la sanitat pública.

La Conselleria de Salut vol que revisar l’estat de la salut mental sigui tan habitual com controlar l’alimentació o la vista. Amb motiu del Dia internacional de la salut mental, que se celebra aquest dissabte, 10 d’octubre, el Govern ha reivindicat la importància de detectar a temps les dificultats emocionals i d’acostar els recursos de salut mental a l’Atenció Primària. La consellera de Salut, Manuela García, ha remarcat que quan es demana a una persona com està, sovint respon automàticament que bé, sense aturar-se a pensar en el seu estat emocional. “Volem recuperar el sentit profund de com estam, parar un minut i escoltar-nos: dir ‘no estic bé’, reconèixer que passam per un moment difícil”, ha assenyalat.

El Consell de Mallorca ha rectificat i ha reactivat el programa de salut mental juvenil Flip Up després que l'entitat 3 Salut Mental denunciàs que una errada en la tramitació administrativa n'havia impedit la continuïtat aquest curs. La institució insular ha anunciat que el programa tornarà a les aules entre finals de setembre i principis d'octubre del curs 2026-2027.

El PSOE i MÉS per Mallorca han censurat que el programa de salut mental Flip Up. Dona la volta a les teves emocions no continuarà aquest curs per "una errada en la tramitació administrativa" del Consell de Mallorca. La cancel·lació deixa sense aquest recurs més de 4.000 alumnes de Formació Professional i també fa perillar la feina dels professionals de l'entitat 3 Salut Mental que desenvolupen el programa.

Més de 4.000 alumnes d’FP de Mallorca quedaran aquest curs sense el programa de promoció del benestar emocional i prevenció en salut mental 'Flip Up. Dona la volta a les teves emocions' per "una errada en la tramitació administrativa" del Consell de Mallorca, segons denuncia la Federació de Salut Mental. La situació també suposa la pèrdua dels llocs de feina dels professionals de 3 Salut Mental vinculats al projecte.

La meva padrina va partir tot d’una. Va començar a partir sense avisar, de fet. A morir-se, però, no va fer tanta via. Quin temps necessitam per morir? En quin moment podem dir que ja som mortes? Li van diagnosticar un tipus de demència que en uns mesos la va reduir a una mil·lèsima part del que havia estat. O això és el que diríem des de fora, els i les qui no vàrem assistir en primera línia a la seva evaporació. La meva cosina Cristina, en canvi, la sabia trobar en els confins més inesperats de la seva personalitat –en una picada d’ullet, per exemple–, arraconada per la mínima capacitat d’expressió que li quedava disponible.

La Federació de Salut Mental de Mallorca ha reclamat aquest divendres la necessitat d’incorporar la perspectiva de salut mental a l’existent debat sobre la saturació turística i territorial que viuen les Illes Balears. En aquest sentit, des de la Federació alerten dels perills que suposa una elevada pressió turística sobre el benestar emocional de la ciutadania i, en grau més alt, dels treballadors i treballadores del sector. 

Guillem Febrer Fons (Manacor, 1973) fa pràcticament tres dècades que és el gerent d’Estel de Llevant, l’entitat prosalut mental que ja ha ajudat milers d’usuaris i famílies de la comarca de Llevant. Ara que estrena nou espai al barri de la Torre de Manacor, en parlam amb tranquil·litat.

Va ser a final de gener del 2019 que l’escriptora Neus Canyelles publicà el seu sisè llibre, Les millors vacances de la meva vida, després d’una aturada de gairebé sis anys. La protagonista de la novel·la és una escriptora de nom Neus que relata el seu pas per un centre de salut mental després d’haver-se intentat suïcidar. “És escriptora. Des de fa quatre anys no ha escrit res. Afirma que s’ha retirat. Des dels catorze anys no recorda cap temporada bona. Parla de la seva vida tudada”, diu l’informe que reprodueix la narradora al mateix llibre. Set anys després, al nou llibre de Canyelles, el recull de contes Sales d’espera editat també per Empúries, la consulta del psiquiatre es converteix en l’escenari del retrobament de dos personatges, dues dones que es varen conèixer quan eren infants i que han quedat marcades per l’abús comès pels companys d’escola contra una d’elles.

Els centres de salut d'Atenció Primària de les Balears varen atendre 29.938 persones amb un diagnòstic de depressió l'any passat, una xifra molt semblant a les del 2024 (30.479 pacients) i 2023 (29.917 pacients) –el 13 de gener es commemora el Dia mundial de la lluita contra la depressió. Els serveis d'Urgències atenen més de 600 persones a l'any per depressió. El 2023 hi va haver 507 ingressos a causa d'aquest trastorn, segons les dades que ha publicat aquest dilluns la Conselleria de Salut. La depressió és una de les principals malalties mentals i una causa de discapacitat que afecta 300 milions de persones en el món. Entre un 8% i un 15% de les persones patirà al llarg de la vida un episodi de depressió, ha informat l'agència EFE. La darrera enquesta de Salut d'Espanya reflecteix la prevalença de la depressió severa a les Illes: un 8,93% (unes 112.000 persones), mentre que la mitjana estatal és un 8%.

La Conselleria de Salut i la Universitat de les Illes Balears (UIB) han signat un acord per gestionar una plataforma que promourà hàbits de vida saludable entre els joves majors de 16 anys i que començarà a funcionar el 2026. La iniciativa s’ha presentat aquest dimecres i disposarà d'un pressupost de 300.000 euros. En principi, l’acord de gestió s’estendrà fins al 2028 i s’iniciarà com a programa pilot dins la comunitat universitària, per després ampliar-se a la resta de la població juvenil. La plataforma inclourà pòdcasts, vídeos informatius, infografies i xats amb intel·ligència artificial que orientaran els usuaris cap als recursos més adequats segons les seves necessitats. Durant la roda de premsa de presentació, la consellera de Salut, Manuela García, ha assenyalat que aquesta iniciativa és una "aposta per la innovació", amb una nova manera de connectar amb els joves i "adaptar-se al seu llenguatge".

“El respecte comença per un mateix. Si no el tens, no saps respectar. No pots estar tot el dia damunt els altres, cadascú ha de poder anar al seu aire. Ningú no és més que l’altre”. Així parla Manuel (56 anys) del que considera important per a la convivència. Fa pocs mesos que comparteix pis a Inca amb Luis (40 anys) –hi resideix una tercera persona que no ha participat en el reportatge. L’accés a aquest habitatge ha estat possible gràcies a la feina de Fundació Es Garrover, una de les entitats que forma part de 3 Salut Mental –juntament amb Estel de Llevant i l’Associació Gira-Sol. Els trastorns de salut mental no són cap impediment per a aquests dos amics, que asseguren que mai no s’han enfadat, i això que varen compartir habitació durant un any en un habitatge supervisat abans de viure en aquest pis.

L'edifici de la Riera acull aquest dijous la II Jornada d'Intercanvi sobre teatre i literatura per a la transformació social amb l'objectiu de visibilitzar els lligams entre recerca, literatura i teatre per abordar la violència masclista, el trauma, la salut emocional i l'edatisme, i d'afavorir la creació de vincles afectius i espais de canvi. La UIB ha reunit investigadors i experts en literatura, teatre, salut mental i acció social en una jornada d'anàlisi i debat sobre el potencial transformador de l'escriptura i el teatre, entesos com a eines per a la construcció de comunitats més resilients, sensibles i compromeses amb el canvi social. El projecte de recerca Remlicat (Règims emocionals de la contemporaneïtat en la literatura catalana) i el grup associat a l'Institut de Recerques i Innovació Educativa (IRIE) La forma dels somnis són els impulsors d'aquesta iniciativa.

“La gent es pensa que ho fas perquè vols, que et beus cinc cerveses seguides perquè t’agrada. Per això, ha arribat un punt en què ja gairebé no vaig a bars ni assistesc a trobades socials on hi hagi alcohol pel mig”. És el testimoni de Joan, un jove de 32 anys que va començar a consumir alcohol de manera descontrolada durant l’etapa universitària a Madrid. Segons els experts consultats, el seu relat resumeix bé la sensació d’incomprensió que tenen moltes persones amb addiccions, una vivència molt similar a la d’aquells que conviuen amb problemes de salut mental. “Se sent empatia per algú que té Alzheimer, però no per algú addicte a l’heroïna”, diu Joan.

El bar Velòdrom, gestionat per l'Associació Gira-Sol des de fa cinc anys, tanca aquest dimarts perquè la concessió actual finalitza i la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports "no ha estat a temps de treure'n la nova licitació i tampoc no és possible prorrogar la concessió del servei", segons ha explicat l'entitat en un comunicat d'Instagram. Per tot plegat, l'Associació es veu obligada a abaixar la persiana d'un establiment on s'impartien cursos de Formació Professional per crear oportunitats laborals a persones amb problemes de salut mental, on s'oferien serveis i menjar i també on feien feina més d'una vintena de treballadors.

El testimoni d’una persona amb alzhèimer implica una paradoxa. Perquè sigui fidedigne, se’n necessiten dos. Qui conta la història i qui atén, la matisa, la corregeix i la completa. Magui té 65 anys. En fa dos, la seva doctora de capçalera la va derivar al neuròleg. “Ella no em va dir per què m’havia de fer aquestes proves i jo tampoc ho vaig demanar”, explica. La seva mare va patir un alzhèimer “molt sever a penes dos anys” abans de morir d’una caiguda. I ha sabut que les seves besàvies també varen patir la malaltia. “Ni amb aquests antecedents em podia plantejar que jo també podia tenir-la”, confessa. A l’hospital, l’especialista es va limitar a passar-li un informe mentre continuava teclejant. “Vaig llegir: ‘diagnòstic alzhèimer’ i no podia deixar de plorar. Quan vaig demanar si podia fer-li una pregunta, em va dir que tenia molts pacients. Ni ens varen acomiadar”, relata. Al costat de Magui, el seu marit (71 anys) fa capadetes i ho confirma. Xavier és un home observador, deixa les frases obertes, en suspens, reclamant punts suspensius. Ell, i la seva memòria intacta, matisa, corregeix i completa el relat de Magui.