Era mallorquí, havia destacat per les seves idees regionalistes i havia estat vicepresident de la Mancomunitat de Catalunya, aquell intent –frustrat– de restablir l’autogovern després de dos segles. Va mantenir el seu catalanisme fins i tot en el franquisme, tot el que llavors es podia mantenir –no gaire. Però el 1935 a Fèlix Escalas li va correspondre un paper ben ingrat: presidir una Generalitat de Catalunya que havia estat intervinguda pel govern estatal, una mena d’article 155 de l’època. Recordam aquest personatge singular quan es compleixen 90 anys de la seva entrada, el 29 d’abril del 1935, en aquell consell català sotmès a Madrid. I ho feim gràcies als estudis de Just Casas, Maria-Pilar Perea, Albert Balcells, Arnau González i Albert Manent i l’entrevista de Joan Sariol amb el mateix Escalas, com també escrits seus.

Movistar+ ja té a disposició dels seus abonats la sèrie de sis capítols Félix, de Cesc Gay, que, en realitat, podria ser una pel·lícula llarga. L’acció transcorre a Andorra, on un professor de literatura busca una dona xinesa de qui s’ha enamorat perdudament. Però ella ha desaparegut, sembla que per la seva estranya implicació en una màfia xinesa que blanqueja diners. Félix és una mena de versió nostrada de Top of the lake o Fargo: petites comunitats molt tancades on s’intenta resoldre amb moltes dificultats una trama criminal en un context geogràfic agrest, que gairebé es converteix en un obstacle més per als protagonistes. El paper de Leonardo Sbaraglia com a Félix és una delícia perquè construeix a la perfecció un personatge que contribueix de manera decisiva en el fet diferencial de la sèrie: la combinació entre el thriller i el romanticisme. Per una banda, el Félix té l’impuls inevitable d’investigar, però el motor per fer-ho és una història d’amor que ell viu amb molta tendresa i emotivitat. De fet, la llavor del relat, aquest enamorament, és un MacGuffin hitchcockià perfecte per explicar una trama molt fosca de corrupció fiscal i policial d’una manera diferent. El Félix, tot i ser un habitant més d’aquesta comunitat, té el rol de l’intrús. És un home senzill i sensible embolicat en un conflicte obscur. No encaixa en els espais, sembla que no estigui mai en el lloc que li correspon, però la seva obsessió per trobar la Julia, a qui gairebé no coneix però que estima amb tanta ingenuïtat, el fa tirar endavant. Això fa que cada episodi sigui una construcció permanent dels personatges en la qual l’espectador se sent atrapat. En el cas del Félix, necessites saber si la seva intuïció, el seu desig de creure que la Julia és bona persona i correspon el seu amor, és encertada. I a la vegada, vas elaborant el misteri de la Julia, aquesta protagonista absent, que dubtes sobre si és una víctima o un botxí més de la màfia.