El nombre d’aturats (persones sense feina i amb disponibilitat per treballar) del primer trimestre ha augmentat en 47.200. Es tracta d’un nombre important que ha fet saltar alguna alarma i que ha provocat buscar en les sèries històriques altres primers trimestres negres. Ha aparegut el del 2012, quan l’atur va pujar en 61.500 persones. Però la situació contextual no és equiparable, perquè aquell any es va tancar amb una xifra esgarrifosa per sobre del 26% d’aturats, quan ara estem a Catalunya per sota del 9%.

Els calçons texans d’Araceli Correta (55 anys) llueixen ordenats sobre la taula de la seva parada al mercat de Pere Garau de Palma. Llestos per a una jornada de vendes a 15 euros el parell. O de tres calces per cinc euros. “Tot de bona qualitat”, s’afanya a puntualitzar. De braços plegats i amb les mans sota les aixelles, alterna el relat de com es va iniciar en la venda ambulant mentre utilitza les tècniques de màrqueting de carrer de qui coneix la seva clientela. “Nina, aprofita-te’n. Vinga, calçons que us fan cos Danone! Vinga, que el sol pega fort. Se n’ha recordat avui, la meva sogra, de sortir”, crida Araceli, i ella mateixa riu quan acaba amb el seu reclam. “No, estimada, no cobram amb Bizum”, aclareix a una clienta. Un parell de senyores s’acosten a comprovar la qualitat del gènere, i Araceli –Chiqui per a qualsevol que la conegui– arrenca amb la seva història. “Què vols que et conti? Duc tota la vida fent això. Des que vaig néixer”. I la frase és literal. Criada en el si d’una família nombrosa de cinc germans, els seus pares suraven la prole cobrint fins a quatre mercats en una mateixa jornada. “Anàvem amb la furgoneta i el meu pare ens anava deixant a cadascun en un lloc diferent. No teníem ni una paradeta. Tiràvem un drap gran en terra amb la roba i allà veníem”, narra sobre un mètode com el que segueixen avui els mantaires. “Jo no tenia més de cinc anys quan anava al mercat d’Alcúdia. Abans no es pagaven impostos com ara. Arribava algú amb una ronyonera i anava recaptant. Li donaves alguna cosa i ja tenies el teu tiquet per vendre”, prossegueix.

"Amb la tornada a la feina em plantejo canvis profunds, professionals i vitals. I et volia preguntar si hi ha algun moment de l’any millor per fer girs radicals. Gràcies!"

La bretxa de gènere en els salaris dels ciutadans de les Illes Balears es va situar durant el primer semestre del 2022 en el 8,5%. És a dir, les dones cobraven menys que els homes per fer la mateixa feina. Aquestes xifres suposen un descens d'1,8 punts respecte del mateix període del 2018. Durant la presentació dels resultats, el director general de Model Econòmic i Ocupació, Llorenç Pou, ha explicat que les dades estudiades mostren que, malgrat tot, les dones balears "cobren més que les de la resta d'Espanya". A aquest fet s'hi suma la circumstància que, de mitjana, els homes de les Illes Balears cobren menys que els de la resta de l'Estat. Tot plegat fa que la bretxa salarial sigui inferior. Pou ha assegurat que les dades del segon semestre del 2022 "continuaran en la tendència descendent", atès que ja es notarà l'efecte de la reforma laboral pel que fa a la reducció de la temporalitat i la precarietat dels contractes, que afecten especialment les dones i els joves.

"El creixement de l'ocupació es mantindrà durant tot l'any". Així d'optimista s'ha mostrat el ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, durant la presentació de les dades anticipades d'afiliació a la Seguretat Social d'aquest mes d'abril. El motiu principal: que fins i tot en un escenari de guerra a Ucraïna, que ha trastocat la recuperació econòmica de la majoria de països, i amb una de les inflacions més altes dels últims 30 anys, al mercat laboral continuen havent-hi brots verds. Espanya superarà per primer cop els 20 milions de treballadors cotitzant a la Seguretat Social, ha anticipat Escrivá aquest dijous. En concret, a 21 d'abril hi ha 20.057.588 afiliats, una xifra que supera fins i tot la de l'estiu de bonança econòmica previ a la crisi financera del 2008.

El 2021, tot i les restriccions a causa del covid, l'augment de la inflació i els problemes de desabastiment, va ser l'any de la recuperació del mercat laboral després del sotrac del 2020 provocat per la pandèmia. Així ho constata l'informe anual, Estado del mercado laboral, que elaboren conjuntament el portal de feines InfoJobs i l'escola de negocis Esade i que han presentat aquest dimarts. Durant l'any passat el portal va publicar més de 2,2 milions d'ofertes de treball, xifra que representa un 49% més respecte al 2020. ¿Però quins van ser els perfils més demandats per les companyies?