I Déu va castigar els humans obligant-los a parlar llengües diferents.

"He tingut una relació amb Jordi Pujol que ningú més ha tingut. [...] Em va escriure: «Aprofito l’avinentesa per felicitar-lo per la defensa del castellà a la Catalunya rural». Em vaig imaginar fent pintades pels pobles posant-hi «¡Habla castellano, coño!»". L'anècdota que l'escriptor Joan-Lluís Lluís ha explicat a La Deskomunal de Barcelona va resultar ser un error de picatge, i el que l'expresident de la Generalitat volia dir era "la defensa del català a la Catalunya Nord". "Aquesta carta s’ha de posar a l’homenatge post mortem", ha afegit irònic.

"L'escriptura de Céline és com una càmera arran de terra", diu l'escriptor Joan-Lluís Lluís, que ha traduït al català la novel·la Guerra (Proa) de Louis-Ferdinand Céline (Courbevoive, 1894 - Meudon, 1961). El controvertit autor francès hi relata la seva convalescència després de ser ferit al braç, i molt probablement al cap, el 7 d'octubre de 1914, a Flandes. Escrit el 1934, el manuscrit d'aquesta història de les misèries humanes de la Primera Guerra Mundial no va veure la llum fins al 2021, i finalment el va publicar Gallimard a França el 2022.

Fa quinze mesos que Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) es passeja per Catalunya presentant Junil a les terres dels bàrbars (Club Editor), un dels títols més destacats de la literatura catalana de l'any passat. L'escriptor explica que no s'havia trobat mai amb una rebuda tan bona d'una novel·la. Mentre recull els fruits de la història de Junil, ha publicat dues traduccions: els Contes filosòfics de Voltaire, un volum monumental editat per La Casa dels Clàssics, i L'illa dels immortals de Robèrt Lafont (Lleonard Muntaner), un dels grans defensors de la llengua occitana. A més, ha reeditat El dia de l'ós (Club Editor), una novel·la del 2004 sobre el poder i la rebel·lia. Hi parlem dels èxits, la trajectòria literària, l'escriptura, la societat catalana i la política després de l'1 d'Octubre.

Hi ha pocs autors de la literatura catalana contemporània que siguin capaços de traslladar els lectors, llibre rere llibre, a realitats tan diferents i allunyades com les que proposa Joan-Lluís Lluís. Després de viatjar fins a la Nova Caledònia del segle XIX d'El navegant (Proa, 2016) i de plantejar la ucronia de l'assassinat d'un dictador molt conegut a Jo soc aquell que va matar Franco (Proa, 2018), s'ha marcat un altre repte majúscul. A Junil a les terres dels bàrbars narra la vida d'una noia del segle I dC que emprèn una odissea fins als confins de l'Imperi Romà acompanyada de tres esclaus als quals s'aniran afegint més pròfugs. És el primer llibre de Lluís per a Club Editor, que en els tres anys vinents recuperarà tres novel·les de la producció de l'autor nascut a Perpinyà el 1963.

Quan va guanyar l’últim premi Sant Jordi amb Jo soc aquell que va matar Franco, Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) portava un llaç groc a la solapa de l’americana. Dos mesos i mig després, el tros de tela ha sigut substituït per un pin més còmode de portar, evidenciant que la queixa s’ha fet crònica. Els presoners de llavors segueixen tancats. “Crec que aviat n’hi haurà més”, adverteix l’autor. Lluís ha publicat nou novel·les -entre elles, El dia de l’ós (La Magrana, 2004) i El navegant (Proa, 2016)-, assajos com ara A cremallengua (Viena, 2011) i fins i tot un Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans (La Magrana, 2006).

Quan aquest divendres es faci públic el veredicte del premi Ramon Llull 2018 ja se sabran tots els llibres que, abans de Sant Jordi, s’editaran amb el valor afegit d’haver-se imposat en certàmens literaris que, tinguin prestigi o no, continuen cridant l’atenció d’un nombre significatiu de lectors. Enguany el premi Sant Jordi de novel·la ha estat per a Joan-Lluís Lluís, que a Jo soc aquell que va matar Franco -que publicarà Proa al febrer- construeix una ficció al voltant de l’assassinat del dictador, i el Josep Pla ha estat per al llibre de memòries que Antoni Bassas ha escrit sobre els anys que va dirigir i presentar El matí de Catalunya : el volum, Bon dia, són les vuit! (Destino) arribarà a les llibreries a principis de febrer. L’Anagrama de Llibres ha apostat per una nova ficció -pròxima a la biografia de l’autora- a càrrec de Llucia Ramis: Les possessions promet conflictes familiars, introspecció i reflexions sobre el món del periodisme. El Carles Riba de poesia ha confirmat el bon moment de forma de Josep Maria Fulquet, que a Ample vol de la nit (Proa) fa una relectura de John Milton.