Fa una setmana el Barça va guanyar la Lliga. Com a culer i escriptor nostrat, amb què vas celebrar la victòria?

Parelles que comparteixen paraigua sota el xàfec, amics que passegen els seus reflexos pels carrers molls de Barcelona... Malgrat la pluja, uns i altres han fet via cap a la sala La Paloma, al barri del Raval, per celebrar el Sant Jordi (una mica abans d'hora) amb un concert de Mishima en què han participat com a convidats especials els escriptors Jordi Puntí, Blanca Llum Vidal, Mireia Calafell i Pol Guasch. "Avui tindrem quatre veus privilegiades de la literatura catalana", diu David Carabén, el cantant del grup, al principi de la vetllada. Tot i que va arrencar l'any passat, La nit de les roses ja sembla una tradició perfectament instaurada en els actes literaris de Sant Jordi: bona part del sector cultural hi assisteix fidelment per fer la prèvia abans de passar el dia entre paradetes i activitats. Durant més de dues hores, el públic s'entrega a una festa primaveral que, per damunt de tot, serveix per reivindicar que les lletres de les cançons poden ser literatura i els poemes grans obres sonores.

El conflicte entre Catalunya i Espanya és el primer en el qual ha posat la mirada Alemanya en el seu projecte Converses de Pau de Westfàlia pel 375è aniversari del tractat que va acabar amb la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). El projecte l'organitza l'Oficina de Literatura de Westfàlia en col·laboració amb la ministra federal alemanya de Cooperació Econòmica i Desenvolupament, el PEN Center Germany i l'Associació d'Editors i Llibreters alemanys.

La tramuntana es fa sentir de fons mentre Llucià Ferrer, que estiueja a Roses, rumia quin llibre recomanar per a aquests dies. Com a bon manlleuenc, el presentador de l'Atrapa'm si pots –el concurs de TV3 que a partir del setembre creixerà en emissions i s'emetrà de dilluns a divendres abans de l'Està passant– escombra cap a casa i tria un llibre de Jordi Puntí (Manlleu, 1967), Tot Messi, que l'editorial Empúries va publicar el 2018. "Soc un gran seguidor del Puntí. Els he llegit tots: Pell d'armadillo, Animals tristos, Maletes perdudes... Aquest estiu m'he volgut fer una autoflagel·lació amb el Tot Messi", assenyala Ferrer.

Fer un cafè amb Jordi Puntí (Manlleu, 1967) és molt més que fer un cafè. La seva mirada curiosa arriba a tots els racons, provocant que pugui saber la història de la cafeteria d’hotel on és la cita, analitzar el vermut sobre la taula, triar les paraules adequades o per descomptat, emocionar-se recordant gols de Leo Messi. Qui diu que les lletres i la pilota no poden maridar bé? Puntí va saber descriure els sentiments de milers de barcelonistes en el seu llibre Tot Messi l’any 2018. Ara en publica una nova versió actualitzada, ja que tot ha canviat. I seguirà canviant, si parlem del geni argentí.

L’escriptor Jordi Puntí (Manlleu, 1967) escoltava per la ràdio un Barça-Espanyol quan Joan Maria Pou, a RAC1, va afirmar que Messi havia fet una jugada “eroticofestiva per tocar-se”. I va decidir que ell també afrontaria el repte d’escriure, narrar o definir Messi. Amb el seu llibre Tot Messi (Empúries), afronta aquesta aproximació “sentimental, analítica i juganera” a un jugador pel qual vol començar a preparar el dol de cara al dia que no hi sigui.

“Tinc una relació estranya i personal amb els premis. Els que donen les editorials no me’ls crec, perquè els membres dels jurats firmen allò que ha decidit una instància superior. Els honorífics són una altra cosa, però no deixen de ser qüestió de gustos. Imaginem que el premi Nobel de literatura l’ha guanyat un tal John Motherfucker. Molt bé, se’l mereix, però és que el podria haver guanyat Sarah Smith, perquè també és molt bona, o Duga Duganda”. Quim Monzó acaba de rebre el 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat anualment per Òmnium Cultural i amb una dotació de 20.000 euros, i ahir no va poder evitar desmuntar els tòpics sobre com s’hauria de sentir després de saber que mereixia un dels guardons a la trajectòria més importants del país. No només per la reflexió sobre el sistema de premis: també per l’excepcionalitat de l’actual edició. “Per primera vegada en els 50 anys d’història, el president d’Òmnium Cultural no ha pogut trucar al premiat per comunicar-li que guanyava. Per una simple raó: és a la presó -va dir-. Em sembla escandalós el que fa la injustícia espanyola amb la gent i em sorprèn l’absoluta complaença amb què responen mitjans suposadament crítics. Quan vaig rebre les paraules de Jordi Cuixart des de Soto del Real vaig començar un esborrany de carta d’agraïment, però per primer cop no sé com continuar”.

Al llarg de la jornada d'avui han estat moltíssimes les mostres de rebuig cap als fets que estan tenint lloc en tot el territori català coincidint amb el referèndum de l'1 d'octubre.

El Festival Primera Persona reunirà artistes que es nodreixen de l'experiència autobiogràfica aquest divendres i dissabte al CCCB. Una de les actuacions estrella serà la de Pau Riba i Jaume Sisa, que obriran la segona jornada amb una "xerrada còsmico-galàctica"; a continuació, el músic electrònic canari El Guincho repassarà la seva carrera en una conferència musical. El dia anterior, dos dels plats forts seran, d'una banda, la conversa entre l'escriptora Renata Adler –autora de l'obra de culte 'Lancha rápida'– i la periodista Begoña Gómez i de l'altra, el diàleg que el crític musical Javier Blánquez mantindrà amb James Rhodes, autor d'un dels "fenòmens literaris de la temporada, el llibre 'Instrumental'", segons recorden Kiko Amat i Miqui Otero, comissaris del festival.

"No tenim una paraula per designar en literatura allò que en cinema n'hi diem el 'biopic'. Crear personatges és construir vides –comenta Mita Casacuberta, comissària del tercer festival Mot, que se celebrarà a Girona i Olot entre el 7 i el 16 d'abril–. Aquesta vegada hem decidit focalitzar el festival en el que són unes vides documentables que han existit d'una manera o d'una altra. Integren un material que ha passat pel sedàs de la memòria, la vivència i la creació". Sota el lema 'Vides escrites, escriure vides', el Mot explorarà els processos creatius que hi ha darrere les biografies literàries, unes vides novel·lades que passaran per uns quaranta autors, entre els quals hi ha Mia Couto, Amélie Nothomb, Jordi Puntí, Javier Cercas, Maria Barbal i John Banville.

Vuit autors catalans formaran part de l'International Festival of Authors (IFOA) de Toronto, que té lloc del 22 d'octubre a l'1 de novembre i enguany dedica un espai a la literatura catalana. Flavia Company, Marc Pastor, Jordi Puntí, Toni Sala, Anna Aguilar-Amat, Martí Sales, Francesc Serés i Teresa Solana participaran en diversos actes literaris, el més important dels quals serà 'Meet the Catalans', en què els autors convidats llegiran fragments dels seus últims llibres i el públic podrà gaudir de la gastronomia catalana.

Durant l’última dècada les traduccions de literatura catalana a altres llengües han viscut un creixement notable. Si el 2003 se’n van publicar 55, el 2012 ja eren 102, tot i que el rècord es va assolir el 2007, coincidint amb la participació a la Fira de Frankfurt: aquell any van ser 145. De les 1.030 traduccions publicades entre el 2002 i el 2012, 833 han rebut subvenció de l’Institut Ramon Llull, que hi ha invertit dos milions i mig d’euros.

El 27 de setembre farà 50 anys que Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau va morir. Nascut l'any 1893 a Barcelona i actiu des dels 20 anys -va guanyar l'Englatina d'Or dels Jocs Florals l'any 1913-, Sagarra va construir, al llarg de quatre dècades llargues de trajectòria voraç, una obra literària que tastaria tots els gèneres i projectada des de diversos suports: va omplir el Teatre Romea durant anys gràcies a les seves comèdies; va recitar els seus poemes en llocs tan emblemàtics com el Palau de la Música; va publicar una quantitat important de llibres, i en va vendre xifres no precisament anecdòtiques; va escriure columnes d'opinió en una quinzena de publicacions (entre les quals hi havia La Publicitat , Mirador , Imatges , La Vanguardia i Destino ).

L'autor de Manlleu (Osona), nascut l'any 1967, presenta en aquesta obra diferents històries, que van sorgir del "planter dels records" i que ara acaben "en la llibertat infinita de la ficció", després de ser publicats com a articles de premsa en la revista L'Avenç, l'editorial de la qual s'ha encarregat de la seva publicació.