El Govern no retirarà la creu franquista de Felanitx, malgrat que va ser col·locada pels franquistes per homenatjar els caiguts del bàndol nacional. En resposta a una pregunta del diputat del PSIB Omar Lamin, la consellera de Presidència i Administracions Públiques, Antònia Maria Estarellas, remarca que la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixement Democràtics va decidir el 20 d'agost de 2024, que és l'única vegada que s'ha reunit l'organisme aquesta legislatura, "no adoptar mesures al respecte", segons consta en el BOIB del 2 de maig. "L'Ajuntament de Felanitx havia enviat al servei de Memòria Democràtica l'escrit d'un ciutadà del municipi que demana que es llevàs perquè atempta contra la Llei de memòria", explica la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver.

Als primers cristians ni els va passar pel cap identificar-se amb una creu. Hauria estat una autèntica barbaritat. La creu era l'instrument de tortura i execució que havia patit el natzarè i que, durant uns segles, continuaren patint ocasionalment els seus seguidors.

A partir de l'1 de juny, tots els edificis públics de Baviera hauran de comptar amb la presència, visible, d'una creu cristiana. Feia temps que es buscava implantar aquesta mesura i, finalment, el govern d'aquest estat alemany, que compta amb molta força, ho va aprovar dimarts.

El 77% dels immigrants han vist empitjorar les seves condicions laborals en els últims anys. Possiblement aquesta situació es podria extrapolar al conjunt de la població, però el que ha detectat el novè estudi de l'Observatori de la Vulnerabilitat de la Creu Roja és que els immigrants han patit un retrocés en la seva situació socioeconòmica per sobre de la mitjana i, a més, reben menys prestacions socials. L'informe, més enllà d'anul·lar la rumorologia estesa entre alguns sectors de la població, segons la qual són els nouvinguts els que reben més prestacions per part de les administracions, també serveix per fer una radiografia d'uns dels col·lectius més vulnerables.

Hi haurà acord entre IU i Podem de cara a les eleccions espanyoles del desembre? Aquesta és una de les principals incògnites que planen sobre la candidatura de Catalunya Sí que es Pot. Aquest dimarts, el candidat d'IU, Alberto Garzón, ha aterrat per primer cop a la campanya catalana i des de Girona ha assegurat que, segons ell, l'acord per confluir amb Podem "està més a prop" i s'ha mostrat convençut que acabarà havent-hi una "candidatura unitària" per fer fora el PP de la Moncloa.

comitè internacional de Creu Roja