De la suma de les males experiències que persones amb discapacitat intel·lectual han tingut a Tinder i la por de les seves famílies resulta Dinder Club, segons els seus creadors, la primera aplicació de cites i d’activitats al món creada per donar “un lloc segur” al col·lectiu, especialment vulnerable i víctimes dels abusos i assetjaments. Montse Lamarca, de 28 anys, i Héctor Roura, de 33, havien tingut un perfil obert a Tinder i coincideixen que sovint no s’havien sentit còmodes per la reacció dels seus matchs en assabentar-se de la seva discapacitat. “Et rebutgen, et deixen plantada”, lamenta Lamarca, auxiliar administrativa i futbolista del CE Europa, a qui fa un any li van proposar entrar a testar l’aplicació i a participar en el disseny per millorar-lo. “És el Tinder per a les persones amb discapacitat”, ha il·lustrat el director de Dinder, Max Roures, a la presentació aquest divendres de la iniciativa empresarial, apadrinada pel conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, que s'ha felicitat que s’ajudi a “trencar amb el tabú de la vida sexoafectiva” del col·lectiu. També la patronal Dincat i entitats com acidH (intel·ligència límit i discapacitat intel·lectual lleu), Aura (promou la inclusió laboral) i FCSD (síndrome de Down) hi estan involucrades.

El Genís té 27 anys, en fa cinc que treballa al centre especial de treball Femarec i, si tot va bé, aviat podrà presentar-se a les oposicions que està preparant. La seva vida laboral, però, representa un 20% minoritari i trenca amb una estadística contundent: només una de cada cinc persones actives amb discapacitat intel·lectual tenen feina a Espanya. Aquesta és la realitat per a la majoria del col·lectiu que denuncia la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (Dincat), aquest cop a través d’un informe amb propostes perquè el model d’inserció laboral sigui més inclusiu.

Càritas Diocesana de Barcelona ha instal·lat aquest dilluns siluetes als búnquers del Carmel com a símbol de la precarietat laboral que pateixen les persones que atenen diàriament i que "resten invisibilitzades pels poders públics i la societat". L'entitat religiosa assegura que les figures no tenen rostre perquè "simbolitzen la despersonalització que pateixen els col·lectius més vulnerables" a l'hora d'aconseguir la plena inclusió a la societat. Es tracta de col·lectius com els més grans de 55 anys, els joves i les mares amb fills.

La Marta té 32 anys i està tutelada per la Som-Fundació Catalana Tutelar. Des que va complir els 18 anys havia votat a totes les eleccions, però l’any 2012, arran d’un procés d’incapacitació, va perdre la possibilitat d’exercir aquest dret fonamental. “Em vaig sentir molt malament”, explica. La seva sentència judicial d’incapacitat anava acompanyada de la privació del dret de sufragi.

Dincat, la federació catalana de la discapacitat intel·lectual, ha denunciat el Reial Madrid davant la Comissió Estatal Contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport per l'ús d’expressions vexatòries que atempten contra la dignitat del col·lectiu. L’entitat ha presentat un escrit a Antiviolència pels crits de "ser del Barça és ser un subnormal" o "Messi és un subnormal", que l’afició va cantar durant el partit del Madrid-Barça del passat mes d’octubre a l’estadi Santiago Bernabéu.