Joël Dicker (Ginebra, 1985) ha passat per Barcelona en una de les seves gires frenètiques per presentar nova novel·la, Un animal salvatge (La Campana / Alfaguara), traduïda al català per Imma Falcó García. Es tracta d'un thriller que funciona –i perdó per la broma– com un rellotge suís. D’una banda, s’estructura com un compte enrere imparable de vint dies fins a arribar a un robatori i, de l’altra, inclou els seus habituals salts d’espai i temps que aprofundeixen en els personatges. Aquí tenim una parella perfecta, rica i exitosa, l’Arpad i la Sohpie, i els seus veïns més convencionals i insatisfets, que els admiren i els segueixen de prop; potser massa. Dicker hi aborda des d’un nou angle els seus temes: què s'amaga sota les aparences, les convencions socials, la força de l’instint, la por i, al capdavall, "el sentit de la vida".

No és la primera vegada que en una novel·la d'Albert Sánchez Piñol un monstre capgira la realitat. No és la primera vegada, tampoc, que l'escriptor escull personatges històrics reals com a protagonistes. Així i tot, la novel·la que presenta ara, El monstre de Santa Helena (La Campana, 2022), es llegeix amb la mateixa avidesa de qui avança per una història d'aventures clàssica, esquitxada de sorpreses i de girs narratius calculats amb precisió.

Arriba puntual i demana un cafè sol, que es prendrà pausadament mentre parla de l’ofici d’escriure i del seu nou llibre, La desaparició de Stephanie Mailer. Han passat més de cinc anys des que Joël Dicker (Ginebra, 1985) es va convertir en un fenomen editorial amb La veritat sobre el cas Harry Quebert (2012) i després l’èxit es va repetir amb El llibre dels Baltimore (2015), tots dos traduïts al català per La Campana. Ara l’escriptor suís torna amb un nou thriller policial ambientat també als Estats Units que va camí de convertir-se en un altre bestseller. Només fa unes setmanes que es va publicar en francès i ja ocupa els primers llocs dels llibres més venuts a França i a Bèlgica. A Catalunya arribarà en català a finals de juny, també de la mà de La Campana.

Crítica de 'Vae Victus'. Autor: Albert Sánchez Piñol. Editorial: La Campana. 527 pàgines

La Campana publica demà la nova novel·la d'Albert Sánchez Piñol, 'Vae Victus'. Ho farà en doble edició castellana (20.000 exemplars) i catalana (30.000 exemplars) traduïda per Xavier Pàmies. Es tracta de la seqüela de 'Victus', que va ser un èxit literari i editorial, amb 250.000 exemplars venuts (130.000 en castellà i 120.000 en català) i la traducció a 16 llengües. També va ser l'obra més venuda el Sant Jordi 2013.

La segona part de la novel·la 'Victus', d'Albert Sánchez Piñol, es publicarà a la tardor amb el títol 'Vae Victus', que significa significa 'Ai dels vençuts!', segons ha confirmat l'editora de La Campana, Isabel Martí, a Catalunya Ràdio. De fet, ja havia anunciat fa un any que no apareixeria per Sant Jordi 2015 i que tampoc tenien pressa per arribar a l'estiu. Ara sembla que tampoc serà al setembre, sinó per a la campanya de Nadal.

1. "Encara no sé a què es referien quan l'ambaixada espanyola em va trucar per dir-me que l'acte d'Utrecht se suspenia per por que es polititzés".

Norma Editorial i La Campana publicaran a la primavera del 2015 de la mà del periodista i guionista Carles Santamaria i el dibuixant José María Beroy l'adaptació al còmic de la novel·la 'Victus' (La Campana) de l'escriptor Albert Sánchez Piñol. Segons ha explicat Norma Editorial en un comunicat, Santamaria i Beroy "estan treballant estretament" amb Sánchez Piñol per portar a terme aquesta adaptació.

La novel·la 'Victus', de l'escriptor català Albert Sánchez Piñol, porta venuts des del mes d'octubre passat més de 100.000 exemplars en castellà, segons ha explicat aquest divendres l'editora de La Campana, Isabel Martí. L'últim llibre del barceloní, deu anys després de l'èxit mundial que va suposar 'La pell freda', és una novel·la de 600 pàgines sobre la guerra de Successió i el setge a la Barcelona de 1714, amb una visió diferent de la de l'"essencialisme romàntic".

Davant l'expectació creada entre els lectors, l'editorial La Campana ha editat 10.000 exemplars d'un llibret de 24 pàgines amb diferents fragments de la nova novel·la d'Albert Sánchez Piñol, 'Victus, Barcelona 1714'. Inclou també una entrevista a l'autor i un breu resum de les primeres opinions.

L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra (La Campana/Salamandra, 2012) avança a dos temps: arrenca el dia 2 de maig del 2005, amb la fugida del geriàtric de l'ancià Allan Karlsson, però quan Karlsson està a punt de ser enxampat per un dels pinxos de l'organització mafiosa Never Again, l'acció recula 100 anys, fins al dia del seu naixement. "El nucli del llibre era intentar explicar la història del segle XX amb humor. Volia fer explícit com podem arribar a ser d'estúpids... –explica Karlsson a l''ARA'–. El personatge principal passeja per la Guerra Civil Espanyola, la creació de la bomba atòmica, la Rússia soviètica i el maig del 68 francès, i ho fa com una espècie de guia que mai no s'involucra en un bàndol ni en l'altre". Karlsson és un escèptic de cap a peus: no creu ni en ideologies ni en déus, i cada vegada que topa amb algun president o dictador -i això no passa ni una ni dues vegades- les conseqüències són del tot imprevisibles. Dina paella valenciana amb Franco i s'emborratxa amb Harry S. Truman, participa en una conspiració per acabar amb Winston Churchill, fa una revelació determinant als presidents Charles de Gaulle i Lyndon B. Johnson i quan és rebut per Ióssif Stalin acaba engarjolat després de recitar un poema de Verner von Heidenstam, simpatitzant del nacionalsocialisme i, per tant, enemic de la Rússia soviètica (almenys de la de després del 22 de juny del 1941).