No hi ha ningú a Catalunya ni a Espanya que hagi localitzat, conegut i assistit més víctimes d’atemptats terroristes que tu. Aquesta carta és un reconeixement a la feina immensa que has fet, a la lluita d’algú que era carnisser d’Hipercor i que avui, trenta anys després, quan ETA ja és història, dona sentit a tota una vida.

El 19 de juny de 1987 José Vargas, la seva dona i el seu fill petit eren tres dels centenars de persones que a les quatre de la tarda passejaven per Hipercor quan l'explosiu situat a l'aparcament del centre comercial va esclatar i va acabar amb la vida de 21 persones i va deixar 45 ferits, entre els quals, Vargas i la seva família. Avui, com a president de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes, exigeix la dissolució immediata d'ETA i, com ja va fer amb l'alto el foc permanent del 2011, acull amb "total escepticisme" el nou comunicat de la banda terrorista.

La divisió i, a vegades, l’abisme entre víctimes i administració és força freqüent. Quan s'hi afegeix la indiferència de la burocràcia, el divorci és dolorós. Jordi Morales, que tenia set anys aquell fatídic 19 de juny del 1987 en què un cotxe bomba va explotar al pàrquing de l'Hipercor, a l'avinguda Meridiana de Barcelona, sintetitza el desemparament de les víctimes en una imatge de l'acte institucional amb víctimes i diputats que es va fer per commemorar els 30 anys de l’atemptat terrorista: “Quan es va fer l’homenatge al Parlament ens van fer seure a la quarta fila. És una bona metàfora, perquè l’únic que han fet és donar-nos l'esquena”, assegura en una de les entrevistes que es pot veure a l’exposició 'La ferida d’Hipercor. Barcelona 1987', comissariada per l’historiador i periodista Francesc Valls. Els pares de Morales van morir en l'atemptat, però com que no estaven casats, ell no apareixia com a víctima a la sentència del 1989. La seva, com la de totes les víctimes, és una llarga lluita per obtenir el reconeixement.

L'etarra Domingo Troitiño ha abandonat aquest divendres la presó de Teixeiro (la Corunya) després que l'Audiència Nacional ha acordat l'excarceració de nou etarres sense esperar al criteri del Suprem sobre l'aplicació de la doctrina Parot després de la sentència del Tribunal d'Estrasburg.