Son Puig-gros és la finca que Miquel, que hi va fer de porqueret quan era nin, obtingué amb els guanys d’un souvenir a Palmanova. Ell s’ha convertit en el senyor de la gran possessió i els seus centenars de quarterades. A Son Puig-gros, els nous senyors fan un sopar per celebrar l’esdeveniment amb amics, família, antics propietaris i veïns. Aquesta és la contextual contrada on es desenvolupa la història d’Els carnissers, de Guillem Frontera, la seva primera novel·la, amb la qual va ser guardonat amb el premi Ciutat de Palma. Corria l’any 1969, quan tots pensàvem que un lluminós nou món s’obria enfront de la nostra mirada, mentre que el jove antic alumne de La porciúncula, aspirant a poeta i incipient novel·lista, veia i ens explicava el que cap de nosaltres era capaç de veure, intuir ni cap altra cosa semblant. Per això, Els carnissers no és una obra premonitòria ni Son Puig-gros, tan sols una metàfora, sinó l’evidència que el corn de l’abundància venia acompanyat d’un peatge, molts aranzels i sense marxa enrere.

Aquest diumenge Llubí ha retut homenatge a l’escriptor Guillem Frontera, una de les veus més destacades de la literatura catalana a les Illes Balears. L’acte ha estat un espai de memòria i reconeixement al llegat literari i humà de l’autor.

L'ARA Balears ha entregat aquest dimecres els premis ARA Balears 2025 per celebrar el dotzè aniversari d'aquest mitjà de comunicació. Amb els guardons, que enguany arriben a la vuitena edició, l'ARA Balears vol reconèixer projectes i persones que milloren el món i són innovadors en àmbits com l'educació, la cultura, l'acció social, el compromís amb la llengua catalana i l'àmbit econòmic a les Illes Balears.

Més de sis dècades de lluita per la defensa de la llengua catalana han convertit l’Obra Cultural Balear (OCB) en una entitat decisiva a les Illes Balears. El jurat de l’ARA Balears li ha atorgat el premi Guillem Frontera al Compromís amb la Llengua Catalana, en la primera edició d’aquest guardó, destacant-ne entre altres qüestions la “defensa dels drets lingüístics per via judicial”, i els “més de 60 anys d’accions per garantir la sostenibilitat lingüística i cultural”, a més de “la capacitat de mobilització social en favor del català”.

L'ARA Balears ha creat aquest 2025 un nou guardó pels seus premis anuals. Es tracta del Premi Guillem Frontera al Compromís amb el Català. La creació d'aquest premi és en reconeixement de l’escriptor mallorquí Guillem Frontera, que sempre va contribuir a pensar el país, a defensar-ne la cultura i la llengua, a transmetre cultura, a la reivindicació sense complexos i a una consciència social ben entesa.

Els premis ARA Balears tornen un any més per celebrar el dotzè aniversari d'aquest mitjà de comunicació. Amb els guardons, que enguany arriben a la vuitena edició, l'ARA Balears vol reconèixer projectes i persones que milloren el món i són innovadors en àmbits com l'educació, la cultura, l'acció social, el compromís amb la llengua catalana i l'àmbit econòmic a les Illes Balears.

“En Guillem tenia moltíssimes anècdotes que sempre em feien riure, però una que m’agradava especialment era la del naixement del seu sobiranisme infantil, com deia ell, com a independentista arianyer. Ell ja era gran quan finalment Ariany es va independitzar de Petra, però ell i els seus amics ho havien reivindicat des de ben petits. Com que Ariany està aixecat, dalt d’un turó, t’explicava com anaven a un mirador que hi havia per observar Petra en la distància. Contemplaven la metròpolis, que deia ell, plens de rancúnia. I t’imaginaves aquella colla d’amics, amb aquell sentiment independentista tan encès. Era molt graciós quan ho explicava, tot aquell imaginari polític viscut per un grapat de nins”.

“Puc dir que, en general, m’agradava bastant viure. Hi ha coses en aquest món que tenen la seva gràcia, no m’ho negueu”. Aquestes paraules, posades en versos, són part del darrer poema que va escriure Guillem Frontera. El va fer “quan ja estava allitat a l’hospital”, com va contar l’escriptor Lluís Maicas aquest dijous al cementeri d’Ariany durant el comiat que la família i els amics han dedicat al novel·lista, que va morir dilluns, 9 de desembre. 

Guillem Frontera va ser un descregut que no va perdre mai l'esperança, un infant pagès que després va ser un adult sofisticat i cosmopolita, un jove dels anys seixanta que s'emocionava amb les cançons pop de l'època però que també era feliç enviant als amics correus electrònics amb exquisides gravacions de jazz i clàssica, un lector exigent, un perspicaç coneixedor de l'art modern, un cinèfil de pedra picada que quan gaudia més de la pel·lícula era quan la comentava. “No sé llegir gaire bé les meves novel·les, però les dels altres, sí”, em deia un dia. Guillem Frontera era, en bona part, els seus gustos, o més ben dit: una educació construïda amb una impressionant amplitud de coneixements i interessos, i també amb una densa experiència vital i una ferma i tossuda voluntat de comprendre el gènere humà. Va ser un irònic, amb la raríssima capacitat de dirigir la seva ironia contra ell mateix en primer lloc. La seva tendència era sempre a rebaixar els seus propis mèrits i enaltir –exagerar– els dels altres, a la contra de les vanitats untuoses i embafadores que abunden en el gremi de la cultura. La seva memòria era un arxiu, la seva intel·ligència era penetrant i ràpida, la seva rialla era freqüent i s'encomanava.

A tots els amics tenim motius per donar-los les gràcies. Jo, a Guillem Frontera, en tenc infinits de motius per estar-li agraïda. La intel·ligència, l’humor, el mestratge, la mà estesa, una guia en el camí, les paraules precioses, l’observació única, l’observació petita, l’observació a l’engròs, la memòria, la confiança, la gamberrada, la música, l’estimació. Però Guillem Frontera, com poques persones, mereix sobretot un immens agraïment col·lectiu: per pensar el país, per defensar-ne la cultura i la llengua, per transmetre cultura, per la reivindicació sense complexos, per una consciència social ben entesa i també i especialment per una obra que ens retrata i que ens fa demanar-nos què feim, què estam fent. Perquè el compromís de Guillem Frontera amb el país i amb el món, a més de ser-hi a tots i cadascun dels seus articles, hi és de manera molt poderosa al conjunt de la seva obra literària. De fet, una diria que no només la va posar al servei d’explicar una societat i un temps, sinó de fer d’aquesta observació una advertència. Amb aquella manera de fer dels clàssics, que sempre deixen pòsit i, sovint més tard que prest, acaben per ser revolucionaris.

Ha estat un dels grans referents de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX a les Balears, un dinamitzador cultural, un intel·lectual i un analista perspicaç de la transformació social, cultural i econòmica de les Illes a partir dels anys 60. L’escriptor Guillem Frontera ha mort avui a Palma a 79 anys. La família ha informat que el comiat de l'escriptor serà aquest dijous al cementeri d'Ariany on faran una vetlla de les 10.30 hores del matí fins a les 13.30 h que es reprendrà a les 15 i s'allargarà fins a les 17.30 h. A continuació es faran les exèquies i l'enterrament.

Diu el jurat del premi ARA Balears–Toni Catany que “la cultura que s’ha fet a Mallorca durant el darrer mig segle és difícil d’entendre sense ell”. I, humil com és, en saber que és ell el premi de Cultura, a Guillem Frontera (Ariany, 1945) li surt dir que hi ha molta altra gent que se’l mereix: “Abans de donar-me’l a mi, el podrien haver donat a tota una sèrie de persones que han representat tant o més que jo”. Però basta pegar una ullada al nodrit llistat de novel·les que ha escrit, entre les quals hi ha Els carnissers (Club Editor, 1968), Tyrannosaurus (Laia, 1977), Un cor massa madur (Edicions 62, 1994) i Sicília sense morts (Club Editor, 2015), a més de les altres facetes a les quals s’associa el seu nom –prolífic articulista, guionista, editor, crític d’art, comissari d’exposicions, entre moltes altres–, per justificar la valoració del jurat.

Diu el jurat del premi ARA Balears - Toni Catany que “la cultura que s’ha fet a Mallorca durant el darrer mig segle és difícil d’entendre sense ell”. I, humil com és, en saber que és ell el premi de Cultura, a Guillem Frontera li surt dir que hi ha molta altra gent que se’l mereix: “Abans de donar-me’l a mi, el podrien haver donat a tota una sèrie de persones que han representat tant o més que jo”. Però basta pegar una ullada al nodrit llistat de novel·les que ha escrit, entre les quals hi ha Els carnissers, Tyrannosaurus, Un cor massa madur, La mort i la pluja i Sicília sense morts, a més de les altres facetes a les quals s’associa el seu nom –prolífic articulista, guionista, editor, crític d’art, comissari d’exposicions, entre moltes altres–, per justificar la valoració del jurat.

Guillem Frontera és el guanyador del premi ARA Balears - Toni Catany de Cultura perquè, a través, sobretot, de les seves novel·les, però també dels articles a la premsa s’ha erigit com un dels grans analistes de la transformació social, cultural i econòmica de les Balears a partir dels anys 60 i fins a l'actualitat. El jurat dels premis ARA Balears 2024 considera que Frontera "és un renovador de la narrativa en català, un dels escriptors que millor connecten la literatura catalana amb una idea de modernitat literària i artística plenament europea".