De l’article de Muriel Casals Couturier (Avinyó, 1945 - Barcelona, 2016) a El Punt Avui (4-II-2015). Avui fa cinc anys que va morir, de resultes d’un atropellament, aquesta economista i professora universitària que va presidir Òmnium Cultural del 2010 al 2015. Va contribuir a l’impuls i expansió del sobiranisme català. El seu tarannà encomanava alhora fermesa i seny.

Encara està per demostrar que Quim Torra visqui al segle XXI. El que realment entusiasma el futur president de la Generalitat és la Catalunya d’abans de la guerra, aquell país ideal que la Guerra Civil fa frustrar, i els millors homes i dones del qual van acabar a l’exili. El té al cap i al cor. L’ha llegit i rellegit de dalt a baix. Els periodistes republicans, amb Eugeni Xammar al capdavant, són els seus autèntics companys de viatge. Un estrany viatge en el temps. A vegades no queda clar què hi ha de ficció i què de realitat en la mirada de Quim Torra cap a aquesta Catalunya de paper en la qual s’emmiralla. Però és la seva, l’adora. I voldria que pogués tornar a fer-se realitat. Ara, més que mai, ho té a les seves mans. Però potser també ara més que mai és conscient de l’enorme dificultat amb què s’enfronta.

L’equilibri precís entre tranquil·litat i fermesa, entre serenor i convenciment, entre seny i confiança. Aquest és el gran llegat que ens deixa la Muriel: la demostració que és possible afrontar grans reptes, liderar grans canvis, i a la vegada fer-ho exquisidament bé, amb la pausa necessària, amb un somriure i cercant sempre el màxim d’acords i consensos.

Escric sota un impacte emocional molt gran i amb molta tristesa. La Muriel Casals era una dona excepcional. L'hem estimat com a amiga, companya de lluita i de camí, com a mare, com a germana. Ens ha donat a tots força en els moments difícils, esperança en temps d'incertesa, companyia en moments de soledat, joia en els moments d'alegria. No es fàcil posar aquests sentiments per escrit.

La mort inesperada i prematura de la Muriel Casals ens deixa sense una de les veus i personalitats que ha contribuït decisivament a canviar la historia recent d'aquest país. Totes les Muriels que hi ha entre els qui l’hem coneguda en alguna de les etapes de la seva vida són la mateixa, i l’endevinem de seguida quan ens posem a parlar d’ella; tant li fa si és algú que l’hagi vist treballar des del seu primerenc compromís polític o algú que n’hagi vist la darrera versió. Sempre era la mateixa en el caràcter i les conviccions, en la manera d’expressar-se i en la manera de tractar els altres. Parlar de política, de cultura, de llengua o de país era un tot, i per això la Muriel contemplava aquesta etapa del país amb una il·lusió emocionada que amb prou feines podia dissimular, sobretot en les grans ocasions. Una etapa en què tot allò que li ha importat al llarg de la vida confluïa en un projecte coral: la independència de Catalunya empesa des de la societat civil, de manera transversal i amb la complicitat de la política parlamentària de la qual ella havia acceptat de formar part com a darrer acte de servei.

La dama del procés ha marxat. La Muriel no ha pogut veure culminada una de les seves darreres il·lusions, el naixement de Catalunya com a nou estat europeu. Si mai podem considerar la mort d’algú com un just desenllaç de res, la mort de la Muriel Casals té molt d’injusta. Ho és sobretot pensant en la mateixa Muriel. Si algú es mereixia viure l’emoció del naixement de Catalunya com a nou estat, sense cap mena de dubte la Muriel era una d’elles. En els últims cinc anys, des que va arribar a la presidència d’Òmnium Cultural, gran part de la seva vida s’havia concentrat en l’objectiu d’eixamplar la mobilització social a favor del dret a decidir i, evidentment, a decidir a favor de la creació d’un estat independent.

"Estimada Muriel". Així encapçala el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, la carta que ha enviat als socis de l'entitat per fer-los saber la mort de qui el va precedir, Muriel Casals, als 70 anys després de no haver-se recuperat de les ferides arran d'un accident de bicicleta el 31 de gener. En declaracions a Catalunya Ràdio, Cuixart ha demanat entomar la mort de Muriel Casals amb "serenor, que és el seu llegat". El president d'Òmnium ha definit Casals com una "dona serena, tranquil·la, una mestra de la vida, tota tendresa". Aquest és el text de la carta que signa Jordi Cuixart:

Muriel Casals s’ha apagat. El rostre principal del sobiranisme civil ha mort aquesta matinada, després que s’agreugés el seu estat de salut per les ferides que va patir quan la va atropellar una bicicleta a finals del mes de gener. Ho ha confirmat en un comunicat aquest matí Junts pel Sí, candidatura per la qual era diputada després d'haver estat la número tres per Barcelona de la llista independentista. Òmnium Cultural ha informat en un comunicat dirigit als socis de la mort de qui va ser la seva presidenta entre els anys 2010 i 2015.

L’expresidenta d’Òmnium Cultural Muriel Casals, que va ser la número tres de la llista de Junts pel Sí a les eleccions del 27-S, havia estat designada presidenta de la comissió d’estudi del procés constituent, impugnada pel govern espanyol davant del Tribunal Constitucional. De fet, la seva darrera intervenció al Parlament va ser el 28 de gener durant la constitució de l’ens.

La número tres per Barcelona de Junts pel Sí, Muriel Casals, ha respost aquest dijous a les declaracions del líder de Podem, Pablo Iglesias, que aquest dimecres va demanar el vot a tota aquella gent que "no s'avergonyeix de tenir pares andalusos o avis extremenys". "Li recordo la meva vella militància al PSUC, quan vam acollir molta gent que venia del Partit Comunista Espanyol", i ha subratllat que "ja aleshores i ara es deia i es diu que Catalunya és un país diferent que acull i que mai ha fet renunciar a ningú del país d'on es ve, del seu origen".

La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, recorda al papa Francesc que la unió de Catalunya amb Espanya va ser "forçosa", després de la derrota en la Guerra de Successió el 1714. En una entrevista a RAC1, Casals està d'acord que els processos sobiranistes s'han d'analitzar "cas per cas", tal com diu el Francesc. Més tard, Casals ha dit que el Papa "juga amb les paraules", com "correspon" a un mandatari internacional. I ha insistit que "podem ser un exemple de bones pràctiques dins d'Europa". "Si ho fem ben fet, no passarà res".

Raimon ha rebut aquest vespre al Palau de la Música catalana el 46è Premi d'Honor de les lletres catalanes. El cantautor ha començat el seu discurs fent referència a una foto de 1962 on sortien, "casualment i anecdòtica, quatre futurs Premis d'Honor, Josep Maria Espinàs, Joan Fuster, Joan Francesc Mira i servidor". Des de llavors, ha explicat que el seu prestigi "ha anat molt lligat a tots els territoris on es parla català, inclòs el lapao, però també a cultures i públics que s'han interessat per la meva petita obra, fins i tot a Madrid, tot i la nul·la presència del català als mitjans públics i privats".

1. Som més a prop que mai de ser un país normal.