Encara està per demostrar que Quim Torra visqui al segle XXI. El que realment entusiasma el futur president de la Generalitat és la Catalunya d’abans de la guerra, aquell país ideal que la Guerra Civil fa frustrar, i els millors homes i dones del qual van acabar a l’exili. El té al cap i al cor. L’ha llegit i rellegit de dalt a baix. Els periodistes republicans, amb Eugeni Xammar al capdavant, són els seus autèntics companys de viatge. Un estrany viatge en el temps. A vegades no queda clar què hi ha de ficció i què de realitat en la mirada de Quim Torra cap a aquesta Catalunya de paper en la qual s’emmiralla. Però és la seva, l’adora. I voldria que pogués tornar a fer-se realitat. Ara, més que mai, ho té a les seves mans. Però potser també ara més que mai és conscient de l’enorme dificultat amb què s’enfronta.