L’Univers s’expandeix i cada cop ho fa més de pressa, tot i que els astrònoms no saben ben bé per què. Per donar-hi resposta, un equip de cosmòlegs de la Universitat Tolosa III - Paul Sabatier i de la Universitat de Ginebra ha posat a prova el model actual de l’Univers predit per les teories del mateix Einstein. Els resultats, publicats a la revista Nature Comunications, indiquen que la teoria de la relativitat general, que el físic alemany va elaborar fa més de cent anys, podria ser insuficient per descriure amb precisió l’evolució de l’Univers. "Tenim prou indicis per pensar que la teoria d’Einstein no és la definitiva", declara Isaac Tutusaus, cosmòleg català de la Universitat de Tolosa III - Paul Sabatier i coautor de l’estudi.

Van caldre milers de científics, els instruments més sensibles que s'han desenvolupat mai i dècades de recerca perquè el setembre del 2015 els físics poguessin confirmar que, un cop més, Einstein tenia raó. Aquell dia es van detectar per primer cop ones gravitacionals, ondulacions de l’espai-temps que arriben a la Terra procedents dels esdeveniments més violents que es produeixen a l’Univers, com ara explosions i col·lisions d’objectes supermassius. El premi Nobel de física n’havia predit l’existència a la seva Teoria General de la Relativitat, però fins a aquell moment, no s’havien pogut identificar.

Llum verda a un "instrument de ciència-ficció", tal com l’ha qualificat Valeriya Korol, investigadora de l'Institut Max Planck d’Astrofísica a Garching, Alemanya, en declaracions a la revista Nature. L’Agència Espacial Europea (ESA) ha aprovat la missió LISA (Laser Interferometer Space Antenna), un detector d’ones gravitatòries espacial que es començarà a construir el 2025 i es llançarà el 2035.

És curiós que la famosa, socràtica i probablement inexacta frase "Només sé que no sé res" sigui tan aplicable a l’estat actual de la física fonamental. Després de revelar la naturalesa quàntica dels àtoms i aprofitar-la per construir tota la tecnologia digital, i de descobrir fusions de forats negres a milions d’anys llum gràcies als detectors d’ones gravitatòries, l’espècie humana continua sense tenir ni la més remota idea del 95% de l’univers.

Som en l'any 145 de l'era einsteiniana. Aquí on hem estat convocats, els anys es compten així. Una figura de xocolata immensa en forma l'Albert Einstein presideix l'imponent claustre de l'Institut d'Estudis Catalans. A banda i banda del geni fet cacau, hi trobem Teresa Cabré, presidenta de l'IEC, i Antoni Roca Rosell, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia, comissari de l'exposició 100 (anys) d’Einstein a Catalunya i autor del llibre Quan Albert Einstein passejà per la Rambla (1923) (UPC, 2023). Van armats amb una massa i un martell i es disposen a trencar la figura que ha fet el xocolater Enric Rovira perquè ens la puguem menjar entre tots. Els sap greu i al final l'esmicolen tota menys el cap, que un company del càtering treu amb cura. Esberlar el cap a Albert Einstein no entra en els plans de ningú en una vetllada en el que es vol és commemorar la visita del geni en terres catalanes i, en especial, l'original sopar que li va retre Rafael Campalans a casa seva, al carrer Rosselló.

Així resumia Albert Einstein els dies que va passar a Catalunya el febrer del 1923, ara fa 100 anys. La brevetat obeïa, probablement, a la intensa activitat que va mantenir durant l’estada. De tota manera, al diari d’Einstein hi ha gairebé una pàgina en blanc després de l’anotació, cosa que suggereix que volia escriure alguna cosa més.

Einstein va tenir una relació molt rígida amb els pares. Només quan el pare era al llit de mort va donar permís al fill per casar-se amb Mileva Maric. A les cartes, sempre parla de la mare com d'una farisea, és a dir, falsa. Fa unes dècades es va saber que Mileva i Einstein, quan encara no estaven casats, van tenir una primera filla anomenada Lieselr que va morir molt petita a causa de l’escarlatina.

El 30 de novembre del 2016 més de 100.000 persones d'arreu del món jugaven al videojoc 'The Big Bell Test', en el qual els usuaris havien d’aconseguir, entre altres coses, que una pitonissa digital no endevinés els números que introduïen amb el teclat. A més de passar una bona estona, aquestes 100.000 persones van contribuir a un experiment científic per desentrellar una de les qüestions més profundes sobre la naturalesa última de la matèria. Els resultats de l'experiment, liderat per l’Institut de Ciències Fotòniques de Castelldefels (ICFO), s'han publicat aquest dimecres a la revista 'Nature' i conclouen que el món físic és molt diferent del que sembla a primera vista.

Ala fotografia de grup d’un dels congressos científics més sonats de la història, celebrat el 1927, hi apareixen 29 persones. Eminències com Einstein, Bohr, Heisenberg, Schrödinger i Planck capten l’atenció de seguida. Però també ho fa la tercera persona de la fila del davant, Marie Curie, per ser l’única dona. Tenia gairebé 60 anys, les celles lleugerament arrufades i els llavis prims i serrats, una combinació que li conferia la mirada fulminant amb què havia penetrat el cor de la matèria: va ser la primera dona a rebre un premi Nobel, el de física, pels treballs sobre radioactivitat, i la primera persona a rebre un segon Nobel, ara de química, pel descobriment del radi i el poloni. La radioactivitat que tant va ajudar a esclarir va fer possible al cap d’uns anys l’experiment que va desentrellar l’estructura de l’àtom, i, més endavant, tractaments contra el càncer. El 7 de novembre es va celebrar el seu 150è aniversari, una data que és des de fa anys el Dia Internacional de la Física Mèdica. Marie Curie va morir el 1934 d’anèmia plàstica provocada probablement per l’exposició a substàncies radioactives. En una de les seves llibretes de laboratori encara hi ha avui traces de radioactivitat.

[Clica aquí per llegir l'actualització de les 18 h. amb la roda de premsa]