El GOB ha alertat que la recent "invasió" de serps arribades del continent a Eivissa i Formentera està posant en situació de risc d'extinció extrema la sargantana de les Pitiüses, una espècie endèmica de les Balears. A més, han denunciat que els esforços de les administracions per controlar l'expansió d'aquests ofidis, especialment la serp de ferradura, són "insuficients" i el futur de la sargantana "es preveu molt negre".

Durant segles Eivissa, Formentera i els illots que les envolten han estat un autèntic paradís per a les sargantanes, amb murs de pedra on amagar-se i prendre el sol, amb molts d’insectes per menjar i, sobretot, sense depredadors importants, perquè, a diferència d’altres illes mediterrànies, incloses Mallorca i Menorca, les Pitiüses s’havien mantingut lliures de serps. Però el paradís es va convertir en infern el 2003 quan varen començar a detectar-se els primers exemplars d’ofidis a Eivissa. De les tres espècies identificades inicialment, dues s’han consolidat, i la predominant a Eivissa és la de ferradura, que hi ha trobat la seva residència perfecta. “Va arribar un ocupa i va trobar un habitatge ideal amb la gelera plena”, explica gràficament l’herpetòloga i doctora en Biologia Antònia Cirer. El resultat ha estat “dramàtic” perquè, “tenint en compte la velocitat extraordinària” de la serp per colonitzar el territori, “la presència de les sargantanes a l’illa d’Eivissa serà testimonial d’aquí a només cinc anys”, afirma rotunda Cirer, perquè se les menja.

El Consorci de Recuperació de Fauna de les Illes Balears (COFIB) ha col·laborat amb l'Ajuntament d'Eivissa, la Universitat de les Illes Balears (UIB) i diverses entitats ecologistes en el 'Hackathon Createc'22. Innovant per salvar les sargantanes'. La trobada tecnològica ha resultat en el disseny de set prototips amb solucions intel·ligents per millorar la captura de les serps a fi de preservar la sargantana pitiüsa. Entre aquests, hi ha el que ha creat un enginyer informàtic. Es tracta d'un avisador electrònic que envia un missatge al mòbil quan una serp entra a la trampa. El veterinari i coordinador del COFIB, Víctor Colomar, explica el mecanisme: "La trampa té un dispositiu, amb una antena i un disparador, que avisa quan la serp hi entra. És com un interruptor".

L'amenaça actual per a la supervivència de la sargantana a les Pitiüses i illots adjacents és "elevadíssima" a causa de l'arribada el 2003 de les serps, una espècie "depredadora" per la manca d'actuacions efectives per erradicar-les. Segons ha informat Europa Press, així ho ha considerat l'Institut d'Estudis Eivissencs (IEE) en les seves conclusions del Curs Eivissenc de Cultura, que va tenir lloc el mes de novembre.

L'Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia repartirà una trentena de trampes de serps als veïns, amb l'objectiu de prevenir-ne la proliferació d'aquests animals invasors i "salvar" les sargantanes pitiüses (Podarcis pityusensis) evitant que se les mengin, segons ha informat en un comunicat aquest dimarts.

La sargantana eivissenca ('Podarcis pityusensis') ha colonitzat un illot del País Basc conegut com Sant Juan de Gaztelugatxe, a la costa biscaïna. D'ençà que va servir de teló de fons per a l'illa de Rocadrac, per la sèrie 'Joc de Trons', s'ha convertit en un punt de pelegrinatge de centenars de seguidors i en el segon focus turístic més important del territori, després del Museu Guggenheim. A principi dels anys noranta, abans que fos un lloc turístic de primer ordre –similar a la Calobra–, alguna persona hi va introduir l'espècie pitiüsa, que ara representa una població d'uns 2.000 exemplars i que ja ha desplaçat l'espècie autòctona, la roquera ('Podarcis muralis'), de la qual no s'ha tornat a veure cap exemplar des del 2009, segons ha publicat 'El Correo'.

Des de fa uns anys Eivissa pateix una autèntica plaga de serps. El seu origen no és altre que les oliveres provinents de diferents punts de la península Ibèrica que, a través de la mar, arribaven amb aquest rèptil a l'interior. Ara el nombre d'exemplars d'aquesta espècie és indeterminat, malgrat que se sap que els animals d'Eivissa són més grans i es reprodueixen amb més facilitat que a la Península. El motiu és l'absoluta absència de predadors a les Pitiüses, que se suma a la gran quantitat de sargantanes que poblen els boscos. Així, el 57% del contingut dels estómacs d'aquests rèptils eren sargantanes pitiüses.