Les serps de ferradura s’han convertit en un problema que creix exponencialment a les Balears. El 2024, a les Pitiüses, el Govern va capturar 3.878 serps mentre que un any abans n’havia agafat 2.007. Se n’han trobat exemplars de fins a quasi dos metres, tot i que la longitud normal d’una serp adulta es troba entre un metre i un metre i mig, amb un pes de 500 grams. El rèptil suposa un perill per a la fauna autòctona com ara les sargantanes de les Pitiüses i de zones concretes de les Illes. Però no només afecta aquesta espècie, sinó que també amenaça les musaranyes, concretament el rat grill, una subespècie endèmica d’Eivissa, i els ratolins.

Les serps de ferradura s’han convertit en un problema que creix exponencialment a les Balears. El 2024, a les Pitiüses –on aquesta espècie està catalogada com a invasora des del 2013 i, per tant, es fan campanyes específiques per erradicar-la–, el Govern va capturar 3.878 serps quan un any abans n’havia agafat 2.007. A les Illes “se n’han trobat exemplars de fins a quasi dos metres, tot i que la longitud normal d’una serp adulta es troba entre un metre i un metre i mig amb un pes de 500 grams”, segons explica el cap de Protecció d’Espècies de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Tomàs Bosch.

El projecte 'Protegim Ses Sargantanes' d'Ibiza Preservation ha aconseguit capturar, durant el 2024, un total de 499 exemplars de serps de ferradura en zones d'alt valor de biodiversitat, a través de la instal·lació de 280 trampes en diversos punts de l'illa. Aquesta iniciativa, apunta la fundació, no només augmenta el nombre de trampes col·locades per la fundació el 2023 en àrees naturals protegides, sinó que n'ha ampliat l'abast en incorporar la col·laboració de finques privades.

Ahir era a la muntanya, perdut pel Moianès, i al sortir al matí, al costat del cotxe, m'hi vaig trobar una pell de serp. En aquesta zona només hi ha colobres i escurçons. És fàcil distingir-les. La pell era de colobra. Són inofensives. L'assumpte era la mida. La vaig agafar amb precaució perquè no es trenqués, perquè estava molt seca, i la vaig mesurar. Un metre quaranta. No està malament.

Si diem les paraules “autoconsciència dels animals”, molts científics pensen en ximpanzés, corbs i elefants.

Durant segles Eivissa, Formentera i els illots que les envolten han estat un autèntic paradís per a les sargantanes, amb murs de pedra on amagar-se i prendre el sol, amb molts d’insectes per menjar i, sobretot, sense depredadors importants, perquè, a diferència d’altres illes mediterrànies, incloses Mallorca i Menorca, les Pitiüses s’havien mantingut lliures de serps. Però el paradís es va convertir en infern el 2003 quan varen començar a detectar-se els primers exemplars d’ofidis a Eivissa. De les tres espècies identificades inicialment, dues s’han consolidat, i la predominant a Eivissa és la de ferradura, que hi ha trobat la seva residència perfecta. “Va arribar un ocupa i va trobar un habitatge ideal amb la gelera plena”, explica gràficament l’herpetòloga i doctora en Biologia Antònia Cirer. El resultat ha estat “dramàtic” perquè, “tenint en compte la velocitat extraordinària” de la serp per colonitzar el territori, “la presència de les sargantanes a l’illa d’Eivissa serà testimonial d’aquí a només cinc anys”, afirma rotunda Cirer, perquè se les menja.

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha destacat aquest dimarts al Parlament que, segons les primeres estimacions, un total de 664 serps han estat capturades enguany a Formentera, gràcies a les 395 gàbies instal·lades a l'illa. Així ha contestat al Parlament al diputat del Grup Mixt, Antonio Sanz, que ha demanat sobre la situació de la campanya de captura d'ofidis.

El Consorci de Recuperació de Fauna de les Illes Balears (COFIB) ha col·laborat amb l'Ajuntament d'Eivissa, la Universitat de les Illes Balears (UIB) i diverses entitats ecologistes en el 'Hackathon Createc'22. Innovant per salvar les sargantanes'. La trobada tecnològica ha resultat en el disseny de set prototips amb solucions intel·ligents per millorar la captura de les serps a fi de preservar la sargantana pitiüsa. Entre aquests, hi ha el que ha creat un enginyer informàtic. Es tracta d'un avisador electrònic que envia un missatge al mòbil quan una serp entra a la trampa. El veterinari i coordinador del COFIB, Víctor Colomar, explica el mecanisme: "La trampa té un dispositiu, amb una antena i un disparador, que avisa quan la serp hi entra. És com un interruptor".

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha assegurat aquest dimarts que el Govern fa el control de serps invasores "més gran" i "mai vist" de les Balears.

L'amenaça actual per a la supervivència de la sargantana a les Pitiüses i illots adjacents és "elevadíssima" a causa de l'arribada el 2003 de les serps, una espècie "depredadora" per la manca d'actuacions efectives per erradicar-les. Segons ha informat Europa Press, així ho ha considerat l'Institut d'Estudis Eivissencs (IEE) en les seves conclusions del Curs Eivissenc de Cultura, que va tenir lloc el mes de novembre.

L'Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia repartirà una trentena de trampes de serps als veïns, amb l'objectiu de prevenir-ne la proliferació d'aquests animals invasors i "salvar" les sargantanes pitiüses (Podarcis pityusensis) evitant que se les mengin, segons ha informat en un comunicat aquest dimarts.

El Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (Cofib) disposarà de 850.000 euros per erradicar les serps a les Pitiüses. El Consell de Govern d'aquest dimecres també ha aprovat que la partica serveixi per eliminar la Penissetum, una planta invasora que ja afecta bona part d'Eivissa, segons ha informat l'Executiu balear en un comunicat.

A Eivissa, al contrari del que es creia fins ara, hi havia serps abans que les dugués l'home. A l'illa s'hi han trobat restes d'una de bastant peculiar: l'escurçó nan d'Eivissa (Vipera laptastei ebusitana), un animal que va viure només a la pitiüsa gran fins que hi arribaren els humans, fa uns 4.000 anys, segons ha comunicat aquest dimarts la Universitat de les Illes Balears. Paradoxalment, la colonització humana de l'illa va dur a l'extinció d'aquesta serp i, més tard, a la introducció d'altres espècies invasores d'ofidis que ara són un problema ecològic a l'illa.

El Govern ha demanat aquest dilluns a l'Estat que compleixi els compromisos en matèria de bioseguretat, ara que farà quasi dos anys que es va aprovar un acord per a la gestió, el control i l'erradicació de serps invasores a les Balears. El conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, ha lamentat que fins ara el Ministeri de Transició Ecològica encara no hagi executat cap de les accions que pretenia fer.

Les serps capturades a Eivissa i Formentera varen augmentar un 14,8% durant la campanya de 2019 respecte de l'any anterior i arribaren als 1.303 exemplars, segons ha informat la Conselleria de Medi Ambient i Territori aquest dimarts. Es mantenen les expectatives d'erradicar les serps a mitjan termini a Formentera, però es confirma la presència d'aquests animals a quasi tot el territori eivissenc.

El Parlament balear ha aprovat per unanimitat una proposició per "erradicar i controlar" l'entrada de serps invasores a les Pitiüses. La proposició no de llei, impulsada pel grup parlamentari socialista, MÉS per Mallorca i Podem ha estat aprovada a la Comissió de Medi Ambient, segons ha informat l'agència Efe.

Des de l’inici d’aquest curs escolar, l’IES Sineu du a terme un projecte educatiu d’Aprenentatge i Servei (APS) que combina una ensenyança innovadora per als estudiants amb un servei d’utilitat pràctica a la societat. El projecte es basa en el fet que grups de diferents nivells i assignatures del centre es coordinen per realitzar un estudi ampli, rigorós i aplicat a una problemàtica ambiental actual en concret; en aquest cas, l’aparició i proliferació de serps invasores durant aquests darrers anys a les Balears; i específicament, si ens referim a Mallorca, a la zona del Pla de l’illa i, per tant, al municipi de Sineu.

D’ençà de la posada en marxa del programa per erradicar els ofidis a les Pitiüses el 2016, la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha capturat un total de 3.520 serps, a les quals s’han de sumar les de particulars i dels consells. La xifra, per tant, podria ser major, ja que des del Consell d’Eivissa, on s’han repartit més de 300 trampes, s’ha indicat que, tot i el compromís de les persones que tenen una d’aquestes trampes d’informar sobre les captures, en realitat les dades pràcticament no arriben. La distribució d’aquestes trampes per a la captura de serps, mitjançant gàbies dissenyades per eliminar aquesta espècie animal invasora, és la mesura que des de fa tres anys s’aplica per posar fi a un dels problemes que fa més mal a la biodiversitat de les illes d’Eivissa i Formentera.

D'ençà de la posada en marxa del programa per erradicar els ofidis a les Balears el 2016, el Govern ha capturat un total 2.993 serps, a les quals s'han de sumar les de particulars i dels consells. La xifra, per tant, és molt major, ja que el Consell d'Eivissa, on s'han repartit més de 200 trampes, s'ha indicat que tot i el compromís de les persones que tenen una d'aquestes trampes d'informar sobre les captures, en realitat les dades pràcticament no arriben.

Segons ens han informtat des de la Policia Local de Llucmajor, una cridada ha alertat aquest dimecres de la desaparició d'una serp pitó albina a la zona del carrer Bisbe Jaume del municipi. Segons ha explicat el cos policial a través de les xarxes socials, es tracta d'una espècie que no és verinosa i que, a priori, tampoc sol ser agressiva. Des de la Policia Local han sol·licitat a la ciutadania que, si localitzen la pitó extraviada, no han d'acostar-s'hi, sinó cridar-los al número 971 66 90 00.