Amb només trenta-cinc anys Kristen Stewart ja ha sigut moltes coses: ídol adolescent mainstream, icona indie rebel adorada per la cinefília, referent LGBTI del cinema actual... Però a partir d’aquest Festival de Canes hem d’afegir-hi una nova categoria: directora amb talent, sensibilitat i atreviment. The chronology of water, el seu debut com a cineasta, es va projectar divendres al vespre a la secció paral·lela Una Certa Mirada. “Anem al gra i mirem la maleïda pel·lícula!”, va exclamar Stewart per donar pas a la projecció. L’ansietat per compartir-la era natural. Des del 2017 que Stewart està preparant la pel·lícula, quan va llegir les memòries de Lidia Yuknavitch sobre la seva infància marcada pels abusos sexuals i psicològics d’un pare tirànic del qual va escapar per caure en una espiral autodestructiva d’abús de substàncies, sexe desesperat i relacions tòxiques.

L'actriu Kristen Stewart i la guionista Dylan Meyer s'han casat. Segons informa TMZ, la parella han celebrat una "cerimònia íntima" als jutjats aquest diumenge i després ho han celebrat al restaurant mexicà Casita del Campo de Los Angeles. El mitjà nord-americà, especialitzat en la premsa del cor, ha aconseguit captar imatges d'alguns moments del casament, en què es veuen Stewart i Meyer abraçades, posant-se els anells i fent-se un petó. Les núvies van escollir per a l'ocasió dos vestits clars. Stewart portava un vestit jaqueta d'un to gris clar amb flors i els cabells deixats anar, i Meyer va optar per un vestit de tul blanc amb transparències i els cabells recollits en una cua alta de cavall. Entre els assistents a la cerimònia hi havia l'actriu i model Ashley Benson amb el seu marit, Brandon Davis.

Kristen Stewart podria protagonitzar la nova pel·lícula d’Albert Serra, Out of this world, que està previst que s’estreni el 2025. La famosa actriu, que després del fenomen juvenil de la saga de vampirs Crepuscle de fa més de deu anys, s’ha consolidat de ple dins el circuit del cinema d’autor. Ho ha avançat Film und Medienstiftung NRW, la fundació alemanya que dona suport a projectes cinematogràfics. Seria la primera vegada que el cineasta banyolí, que ja ha treballat amb intèrprets francesos de renom com Benoît Magimel i Jean-Pierre Léaud, rodi amb una estrella nord-americana. El film, que es començarà a rodar aquest estiu als països de l’Europa de l’est, tractarà les tensions diplomàtiques entre una delegació dels Estats Units que viatja a Rússia durant l’actual guerra d’Ucraïna. Així, el cineasta banyolí, després de la primera incursió en els laberints i tripijocs de la diplomàcia a Pacifiction (2022), continua immers en els misteris geopolítics de les grans potències internacionals.

Al llibre Ausencia y exceso (2022), Francina Ribes analitza l'arquetip de la "lesbiana assassina" que va proliferar als thrillers dels anys noranta per traçar com una representació en principi negativa de la dona homosexual també podia esdevenir una "imatge de resistència i tenir un cert poder subversiu". Sangre en los labios, el segon llargmetratge de la britànica Rose Glass, entronca de forma autoconscient amb aquesta contradicció en apropiar-se de l'arquetip i inscriure'l en un altre context, el de la ficció pulp a la qual es fa referència des del títol, amb la seva pròpia història de representació lèsbica contracultural.

Un any després de ser la presidenta del jurat oficial més jove de la història de la Berlinale, Kristen Stewart ha tornat al festival per presentar el vibrant drama criminal Love lies bleeding, que remena i subverteix els codis del thriller a través de l'abrasiva història d'amor entre la Lou i la Jackie, entre la solitària treballadora d'un gimnàs que interpreta Stewart i una jove culturista fugida de casa (una quasi debutant Katy M. O’Brian). Ambientada en uns anys 80 entesos no com a escenari nostàlgic sinó com a paradigma dels excessos de la cultura nord-americana, la Lou i la Jackie són el centre d'una pel·lícula que creix i es multiplica en cada gir de guió, plena a vessar d'armes, sexe, violència, assassinats, esteroides i al·lucinacions, però sobretot d'un sentit de l'humor corrosiu del qual no s'escapen ni les seves protagonistes, atrapades en una trama criminal que posa a prova el seu amor.

David Cronenberg (Toronto, 1943) ha presentat aquests dies a Sant Sebastià la seva nova i radical pel·lícula, Crímenes del futuro, un audaç retorn al terror orgànic dels seus films dels 70 i 80 que s'estrena aquest divendres. Convertit en llegenda viva del fantàstic modern, el director també ha rebut el premi Donostia, el màxim reconeixement del festival basc.

Amb els anys, la majoria d'artistes van perdent la capacitat per sorprendre i la seva obra va moderant les seves arestes més incòmodes. Per sort encara queden creadors com David Cronenberg, que als 79 anys s'ha presentat a Canes amb la seva obra més audaç i radical, Crimes of the future. És el retorn del canadenc al body horror dels temps de Videodrome (1983) i a la provocació conceptual de Crash (1996) o The naked lunch (1991). Això sí, no s'han produït les desercions en massa que anticipava el mateix Cronenberg en unes declaracions de fa uns dies, que, vista la pel·lícula, s'han d'entendre més com a esquer promocional que com a mesura real de la capacitat del film per violentar l'espectador.

Diana Spencer condueix, amb la mirada perduda, pels camins que l’han de portar al castell de Sandringham, on la família reial, la seva família, l’espera per passar els dies de Nadal plegats. No té el cap a lloc, només pensa en els seus fills i en la seva dissort, no té cap ganes de fer el paperot un any més. Els regals, les fotos oficials, el protocol, la genuflexió... Ja fa temps que tot això li importa un rave. Condueix d’esma, es perd, demana ajuda als pagesos i als conductors que troba pel camí. Descobreix per atzar el camp amb l’espantaocells que va ser tan important en la seva infància. La càmera de Pablo Larraín s’encasta als morros de Kristen Stewart, veiem la seva mirada perduda, el caminar dubitatiu, el cap perdut, la més profunda i dolorosa infelicitat. Són les primeres escenes de Spencer, la pel·lícula sobre un cap de setmana en la vida de Diana Spencer, condemnada a ser Lady Di, a qui anomenaven la Princesa del Poble tot i que ella només volia ser la mare dels seus fills. Es va casar per amor però de seguida va veure que la vida se li escapava, que tot allò era una gàbia d’or, un teatret de mentides, de dobles vides, una garjola d’on era quasi impossible escapar-se. D’això tracta aquesta pel·lícula, i quina sort poder comptar amb una actriu en plenitud, sobrada de recursos expressius, capaç, amb tan sols una postura del cos, d’expressar tot el dolor que impregna el seu fascinant personatge.

L’any 2020 va ser Tenet, de Christopher Nolan, la pel·lícula que va intentar abanderar, de manera fallida per culpa de la persistència de la pandèmia del covid, un retorn massiu a les sales de cinema. Ara la gran aposta de Hollywood per confirmar una certa tornada a la normalitat és, amb el permís del nou James Bond (No time to die), la nova adaptació de Dune que ha produït Warner Bros. i que protagonitzen Timothée Chalamet, Zendaya, Rebecca Ferguson, Javier Bardem i Jason Momoa. El seu director, el quebequès Denis Villeneuve, ha arribat aquest divendres a Venècia per acompanyar l’estrena mundial d’una pel·lícula que en realitat serà una saga, i que es podrà veure als cinemes catalans a partir del 17 de setembre. I és que, tot i que ja circulaven certs rumors per internet, no ha sigut fins ara que s'ha pogut confirmar que Dune adapta només una part de la cèlebre novel·la de ciència-ficció que va publicar Frank Herbert (1920-1986) l’any 1965.

El protocol del Festival de Canes, que es remunta al 1938, està considerat un dels més estrictes del món. En bona part perquè el 1947 la direcció del festival va marcar-lo a foc a les estrelles de la gran pantalla i als treballadors dels controls d'accessos perquè volia impedir que s'hi colessin en banyador, sortits de les platges properes al recinte on tenen lloc les gales.

Bruce Willis, Kristen Stewart i Jesse Eisenberg formaran part del repartiment de la propera pel·lícula de Woody Allen, un projecte encara sense títol que començarà a rodar-se aquest mes a Nova York i Los Angeles. El film comptarà també amb Parker Posey –que repeteix amb Allen després d''Irrational man'–, Blake Lively, Jeannie Berlin, Corey Stoll i Ken Stott.

p { margin-bottom: 0.21cm; } Crepuscle: Eclipse, que va començar al nit amb vuit nominacions –per davant d'Origen que en tenia set i de Harry Potter i les relíquies de la mort, amb sis–, va ser la gran triomfadora de la nit amb cinc premis. En una repetició de l'any passat, Robert Pattinson i Kristen Stewart van ser distingits en les categories de millor interpretació masculina i femenina.