Els cinc assajos que conformen Per què alguns homes odien les dones? han estat escrits al llarg de més de mig segle de carrera de l’escriptora Vivian Gornick (Bronx, Nova York, 1935). Novaiorquesa il·lustrada, cronista de la intimitat i feminista nonagenària amb referents clars com Natalia Ginzburg, l’autora opina que l’única manera que l’amor romàntic tingui èxit és acceptar l’altre en tot el seu ésser, més enllà del potencial sexual que pugui tenir. La tria de textos que conforma Per què alguns homes odien les dones? explora les vides i les trajectòries artístiques d’escriptores com Joan Didion, Paula Fox o Margaret Drabble, i també d’escriptors com Henry Miller, Philip Roth, Louis-Ferdinand Céline, Saul Bellow o Norman Mailer, misògins de bandera. En paral·lel, Gornick reflexiona sobre el feminisme dels 70 als Estats Units, el seu vincle amb els afers literaris, la tasca complexa de fer-se un lloc en el camp intel·lectual d’aquell moment, l’amistat entre dones, l’art d’escriure històries i l’escriptura de cartes.

Vivian Gornick (Nova York, 1935) s’ha passat la vida escrivint literatura del jo en el sentit més ampli i polifacètic de l’expressió: crítica literària i cultural, periodisme, assagisme, memòries... També ha dedicat molts anys i moltes energies a impartir classes sobre les diferents formes que pot prendre “la narrativa personal”. La situació i la història. L’art de la narrativa personal, traduït al català per Mar Molero Dolz i publicat, com altres títols de l’autora, per L’Altra Editorial en català, és un destil·lat de tots els coneixements adquirits al llarg de tota una vida de llegir, escriure, pensar, ensenyar i aprendre. El resultat, savi i vívid, dens i sintètic, és formidable.

Com educa els fills, una mare feminista? Els pot posar al centre de tot? Com els pot transmetre que tenen dret a viure en un món igualitari, que poden exigir, insistir, reclamar, indignar-se? Com els pot donar a entendre que tenen dret a ser lliures, a pensar per ells mateixos, a prendre les seves pròpies decisions? Com pot ensenyar a la seva filla a bregar amb la por a ser assetjada pel carrer quan camina sola? A qüestionar un món que moltes vegades s'explica des del patriarcat? Viure des del feminisme no és senzill, perquè implica una crisi constant, amb un mateix però també amb el sistema i amb el món en què es viu. Els dilemes es poden multiplicar amb la maternitat. "Mai vaig voler convertir la meva filla en res en particular, no hi ha discursos, no hi ha consignes, no hi ha principis a respectar a qualsevol preu", diu Martine Delvaux (Quebec, 1968). Novel·lista, assagista i professora de literatura a la Universitat del Quebec, Delvaux és una reconeguda feminista que firma El mundo es tuyo (Firmamento), una carta a la seva filla, que ara té 16 anys, i en què reflexiona sobre la maternitat i com, sovint, es menysté l'adolescència de les noies.

L’escriptora Vivian Gornick (Nova York, 1935) riu molt, li brillen els ulls -que ho observen tot-, té sentit de l’humor i mirada múrria. Ha donat veu a les dones que, com la seva mare, xerraven a les cuines i a les escales i creien que l’amor havia de ser el centre de la seva existència. I a la generació de dones següents, que han lluitat per poder dir que la seva feina era tan important com la dels homes i que l’amor no era la seva prioritat. “Primer feina i després amor”, diu l’escriptora. Com a feminista ha combatut molt per canviar sensibilitats. Vincles ferotges i La dona singular i la ciutat són dos llibres de memòries separats per gairebé trenta anys (el primer és del 1987, i el segon, del 2015) que L’Altra ha publicat en un sol volum en català (i Sexto Piso en castellà) que ha tingut un gran èxit. Ahir a la nit Gornick va tancar la primera sessió del Primera Persona al CCCB i al matí va atendre els periodistes. “És una força de la natura”, diu José Hamad, l’editor de Sexto Piso.