El nombre de persones a Espanya que declaren patrimonis superiors als 30 milions d'euros es va més que duplicar entre l'inici de la crisi, el 2007, i l'any 2015, ja que es va passar de 233 contribuents a un total de 549, segons dades de l'Agència Tributària.

És evident que els anys de recessió han fet augmentar la bretxa entre els ingressos de les llars més riques i les més pobres. No obstant, la crisi sí que ha aconseguit reduir una altra desigualtat: la del consum. Segons un informe de BBVA Research, entre el 2007 i el 2015 la despesa de les famílies "més afavorides" es va reduir en un 17,2%, mentre que les més desafavorides ho van fer en un 7,6%. Així doncs, segons els indicadors utilitzats per l'estudi en aquests anys la diferència en el consum entre rics i pobres ha caigut gairebé un 10%.

Per a la majoria de persones, l’estiu és sinònim d’agafar les maletes i marxar de viatge. No obstant, encara hi ha un 40% d’espanyols que l’any passat van quedar-se a casa perquè no es van poder permetre pagar-se ni una setmana de vacances, segons les dades recollides ahir per l’Eurostat. A Europa, una tercera part dels ciutadans comunitaris no van poder estiuejar per motius econòmics durant el 2016. L’estadística fa referència a les estades que requereixen un esforç econòmic -com ara pagar un allotjament o un bitllet d’avió- i, per tant, exclou les vacances que es fan a les segones residències o habitatges familiars.

“La nostra política monetària està sent exitosa”, va presumir ahir el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi. Potser sí: segons els seus càlculs, d’una banda, el creixement del PIB en la zona euro s’expandirà a un ritme de l’1,8% al 2017 i de l’1,7% al 2018, una dècima més respecte les anteriors previsions. Coincideix que la taxa d’atur és similar a la d’abans de la crisi i els riscos de deflació de fa un any ja han “desaparegut en gran mesura”. Però, d’altra banda, encara “no és hora de parlar de victòria sobre el front de la inflació”, va advertir el màxim mandatari de l’ens emissor, mentre instava a mantenir la cautela.

“Canvi de model: de la construcció a l’exportació”. El ministre d’Economia, Luis de Guindos, parlava amb eufòria sobre l’economia espanyola aquesta setmana a Twitter. El motiu de la seva satisfacció: la bona marxa de la balança per compte corrent, l’indicador que mostra la diferència entre les importacions i les exportacions de béns, serveis i diners que té un país. En el cas d’Espanya, la balança va acabar el 2016 amb un superàvit de 22.300 milions, equivalent a pràcticament el 2% del PIB. Segons deia el ministre en el mateix missatge a les xarxes, això suposava “la millor dada de la història”. Tot i que això últim no és veritat (hi ha hagut anys amb millors registres, per exemple en el tram final del franquisme), és cert que feia dècades que Espanya no tenia un superàvit tan alt com aquest. ¿Té raó Guindos, per tant, quan parla de canvi de model?

Si Espanya no aconsegueix aprovar uns pressupostos per a l'any que ve per la falta de govern, el dèficit públic serà del 3,6%, segons les previsions de la fundació de les caixes d'estalvi, Funcas, publicades aquest dimarts. Això implica sobrepassar el límit acordat amb la Comissió Europea en cinc dècimes; en altres paraules, que l'Estat ha de fer una retallada addicional del voltant de 5.000 milions d'euros.

L'economia espanyola es resisteix a frenar. Tot i que ja fa trimestres que diversos serveis d'estudis i organismes d'anàlisi pronostiquen que el producte interior brut de l'Estat està a punt de perdre vigor, les dades finals, que publica l'Institut Nacional d'Estadística (INE), mantenen la força. El segon trimestre, el PIB va tornar a avançar un 0,8%, segons les dades publicades aquest dijous per l'organisme estadístic: això suposa calcar el creixement experimentat en els tres trimestres posteriors. En termes anuals, això suposa un creixement del 3,2%, per sobre de les previsions del govern espanyol, que passen per créixer un 2,9%.

L'economia espanyola va créixer un 0,7% en el segon trimestre de l'any, en línia amb les previsions del Banc d'Espanya i altres organismes, segons ha avançat aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística. Aquest creixement és una dècima inferior que en el primer trimestre i dues dècimes per sota del que es va aconseguir en el mateix període del 2015.

La crisi ha fet créixer la precarietat laboral de forma alarmant a Espanya, però el salari mitjà del país no ha disminuït en els últims anys, sinó que més aviat ha crescut de manera sostinguda –tot i que si es té en compte la inflació, ha baixat–, segons les estadístiques publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Com s'explica aquesta dicotomia? Pel creixement de la desigualtat.

El sector bancari dóna per tancada la crisi que s'ha saldat amb milers de milions d'euros públics abocats a reestructurar el sistema financer. Un any després de la posada en marxa de la Unió Bancària Europea, el sector s'ha reunit aquest dimarts a Madrid, en unes jornades organitzades per KMPG i Unidad Editorial, i marcades pels discursos optimistes i les crides a la necessitat de maximitzar beneficis, en un entorn de tipus d'interès baixos que apunta a allargar-se en el temps.

El governador del Banc d'Espanya ha considerat aquest dimarts que l'economia espanyola s'ha instal·lat en un "triangle virtuós de creixement, creació de llocs de treball i superàvit", però ha alertat que cal mantenir "la consolidació fiscal" per no trencar aquest triangle.