Una cambrera que es recupera d'un accident mentre enllesteix un documental pasolinià sobre el desamor; un músic de trap que es refugia en els jingles de publicitat; un dealer reconvertit en zelador d'hospital i enamorat d'una exaddicta enganxada al record d'una nit de festa memorable. Són les quatre ànimes perdudes d'Esmorza amb mi, que s'estrena aquest dijous, la primera pel·lícula que dirigeix Iván Morales (Barcelona, 1979), conegut sobretot per la seva tasca com a dramaturg i director teatral. Amb Anna Alarcón, Álvaro Cervantes, Iván Massagué i Marina Salas, Esmorza amb mi radiografia la fragilitat emocional de quatre personatges a la deriva, però també la seva resiliència i capacitat de transformació. Un retrat amb tocs generacionals que Morales filma amb la intensitat dels debutants que salten al buit sense mirar enrere.

Tres actes i quatre hores i mitja de teatre per bolcar sobre l’escenari l’aclamada novel·la de mil pàgines de Francisco Casavella amb resultats força engrescadors gràcies a una àgil direcció i unes colpidores interpretacions. I amb les entrades exhaurides.

¿És possible portar al teatre una novel·la llarguíssima, desordenada i volgudament excessiva com El día del Watusi? L'actor i dramaturg Iván Morales (Barcelona, 1979) s'ha deixat contagiar per l'ambició literària de Francisco Casavella (1963-2008) i ha traslladat a l'escenari les gairebé mil pàgines que narren les aventures de Fernando Atienza, un jove arribista que creix a les barraques de Montjuïc i descobreix, amb una certa desorientació, les diferents cares de la Barcelona del tardofranquisme i la Transició. "Casavella era un geni, tenia molt talent, però al mateix temps va quedar inundat pel llibre, superat per tot allò que podia explicar –diu Morales–. Aixecar l'obra de teatre ha sigut una mica el mateix".

Iván Morales (Barcelona, 1979) és un vers lliure del teatre català. Criat en una comuna hippie, educat en el món del fanzín i la contracultura i actor precoç, és una cara coneguda pel públic gràcies als culebrots Poblenou, Nissaga: L'herència i El cor de la ciutat. Durant 30 anys ha actuat en desenes de sèries i pel·lícules, ha estat guionista de cinema (El truco del manco, Mi dulce) i director de grans produccions teatrals (La cabra o qui és Sylvia, Assassinat a l'Orient Express). Però és en la maduresa que ha trobat una veu pròpia i singular il·luminant personatges i històries que han quedat fora del relat oficial i canònic (Jo mai, Sé de un lugar, Esmorza amb mi). Ho demostra Los juegos feroces, el primer volum d'El día del Watusi, l'espectacle que està construint per estrenar al Teatre Lliure el maig que ve i que té un aperitiu els dies 14 i 15 de juliol al Festival Grec, al Paral·lel 62.

Vuit passatgers, de tots els confins del món, viatgen a bord de l'Orient Express. A plena nit, una tempesta atura el tren i l'endemà un dels viatgers és trobat mort, apunyalat salvatgement. Només un d'ells pot ser el culpable: però qui? El detectiu Hèrcules Poirot intentarà resoldre aquest famós Assassinat a l'Orient Express, que s'estrena al Teatre Condal. La clàssica novel·la detectivesca d'Agatha Christie ha estat adaptada per Ken Ludwig i versionada per Alicia Serrat i Iván Morales, que també exerceix de director. "Volem portar el públic en un viatge, transportar-lo i fer-lo fugir dels moments que hem de viure actualment. I al mateix temps, tornar a aquelles coses que ens fan recordar que som humans: les emocions, des de l'amor a la por", diu Morales.

‘Esmorza amb mi’ SALA BECKETT 17 DE MAIG

Quan era petit, el dramaturg, escriptor i cineasta Martin McDonagh (Londres, 1970) passava els estius a Connemara, a la costa oest d’Irlanda. McDonagh, que acaba de guanyar el premi al millor guió del Festival de Venècia amb la pel·lícula Tres anuncis als afores d’Ebbing, Missouri, mai ha oblidat aquella Irlanda i ha ambientat allà la majoria de les seves obres teatrals. “¿Si McDonagh imagina la Irlanda de la seva infantesa, per què nosaltres no ens podem imaginar la nostra Irlanda?”, defensa Iván Morales, que dirigeix La calavera de Connemara de McDonagh a La Villarroel. “Traint també te’n vas a l’arrel. Hi ha un punt de militància acostant-nos a la nostra manera a l’obra. És la nostra mirada al món”, afegeix Morales.