Un grup de personalitats culturals han fet públic aquest dilluns un manifest en què reclamen al Govern i als ajuntaments uns "acords nacionals" per garantir la protecció i l'impuls de la llengua i la cultura catalanes. El col·lectiu està format per la lingüista i presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans, Teresa Cabré; el poeta Carles Duarte; el gestor cultural Jordi Font; la cineasta i presidenta de l'Ateneu Barcelonès Isona Passola; l'exministre d'Universitats Joan Subirats; la sociòloga Marina Subirats, i l'exconseller de Cultura Joan Manuel Tresserras. Al text, els impulsors demanen al Parlament que s'acordi "una entesa nacional per la cultura" al marge de les alternances de govern. També proposen que es faci un acord de cooperació entre el govern, els consistoris i altres administracions polítiques "per sumar esforços en l'articulació del sistema d'equipaments i serveis culturals".

Què agita Menorca? Per descomptat, el vent: la seva força crida l’atenció a tots aquells que la visiten per primera vegada, fora dels dies de calma de l’estiu. Però Menorca va conèixer una altra agitació: la que generava l’hiperactiu Joan Mir i Mir, escriptor, periodista, mestre i polític, que va transitar pel catolicisme, l’espiritisme, la maçoneria, el socialisme, l’anarquisme i el regionalisme. Ara fa un segle, el 1925, va començar a retirar-se a Binialmaia, abandonant en bona part aquell activisme seu incessant. Ens acostam a aquest personatge excepcional, i ho feim seguint els textos de Miquel Àngel Casasnovas, Pere Alzina, Josep Portella i del col·lectiu Ateneu Llibertari Estel Negre.

Neix la Fundació Ateneu, un segment de Comissions Obreres que tindrà com a objectiu penetrar dins la societat amb els seus valors sindicalistes. Més en concret, pretén posar en marxa iniciatives per fomentar la visió, crear un debat i reflexionar sobre l'entorn de què és la defensa de la democràcia i dels interessos de la classe treballadora.

La Policia Local va identificar aquest dissabte quatre dones membres de l'Ateneu de Lloseta –associació cultural que s'identifica com a ecofeminista sense ànim de lucre– per haver-se sumat a la iniciativa del Moviment Feminista de Mallorca de tapar les plaques dels carrers del poble amb noms de dones. Davant això, el batle del municipi, Xema Muñoz, defensa que "la policia va fer la seva feina" perquè "haurien d'haver avisat i haurien d'haver demanat autorització" per fer la intervenció als carrers, que considera que "va en contra de la llei".

La crisi del premi Crexells, que convoca l'Ateneu Barcelonès, ha acabat amb la renúncia de Gemma Calvet a la vicepresidència de la institució, sense finalistes al premi i amb un comunicat de l'entitat on es diu: "S'ha acordat suspendre aquesta convocatòria i obrir un procés de reflexió que permeti mantenir el prestigi del degà dels premis literaris del nostre país. Per aquest motiu, demanem disculpes a totes les persones afectades en aquest procés. Tenim present i hem recopilat tots els comentaris, crítiques i propostes de millora que heu exposat a les xarxes socials o tramès via carta. Us agraïm la vostra implicació i tindrem en compte les aportacions per esmenar els errors comesos".

L'historiador Jordi Casassas serà el nou president de l'Ateneu Barcelonès després de guanyar les eleccions de l'entitat amb 629 vots davant els 474 que ha obtingut Josep Maria Carreras. La participació ha estat d'un 41,3%, dels 3.084 socis amb dret a vot. És la xifra de participació electoral més alta de la història de la històrica entitat.