L’atur ha tornat a baixar a les Illes Balears durant el mes de març, amb 26.518 persones desocupades, 821 menys que al febrer, xifra que suposa una caiguda del 3%. En comparació amb el mateix mes de l’any passat, el descens encara és més notable, amb 2.338 aturats menys, un 8,1%.

Molts dels canvis que ha viscut el sector cultural a les Illes Balears en els darrers 25 anys es poden resumir en un que els defineix de manera molt clara: s’han fet els primers passos per a la professionalització d’aquells que l’integren. Tots els experts consultats coincideixen a assenyalar que tant en l’audiovisual com també en la música, així com en l’àmbit de la literatura i de l’escena teatral, en aquest primer quart de segle XXI s’ha avançat en relació amb les condicions de treball dels qui s’hi dediquen. Aquestes millores no es poden deslligar de certes polítiques públiques que s’han desenvolupat en aquest sentit –amb l’actual catàleg de subvencions disponibles com un dels seus eixos principals– i que han derivat en l’aparició de llocs de feina i centres de formació. També han permès més diversitat d’estils, temàtiques i gèneres explorats pels creadors de les Balears i, en definitiva, un major reconeixement i connexió amb l’audiència, tant local com de fora.

El sindicalisme necessita una revisió profunda. I el sindicalisme de país –el sobiranista; el catalanista; ‘el d’aquí’, ja m’enteneu– encara més. No he dit res que no sapigueu. Qui s’afilia avui a un sindicat? No fa falta ser una atxa per adonar-se que l’associacionisme laboral està atrapat dins dinàmiques que no sempre responen a les problemàtiques dels treballadors. En tenim molts de símptomes, d’aquesta situació. El fet que el passat Primer de Maig no hi hagués cap manifestació ni acte significatiu dels sindicats sobiranistes n’és un clar exemple. El dia en què el món del treball celebra la seva litúrgia anual, ‘els nostres’ no hi eren. I el més greu és que ningú ho va notar, ningú se’n va sorprendre, ningú es va escandalitzar. La indiferència s’ha instal·lat a l’esquerra sobiranista, i això és molt perillós.

Les Balears són la comunitat autònoma on una proporció més gran de treballadors afirma que ha compaginat més d'una feina en algun moment de la seva trajectòria, amb el 84% del total, segons un informe de Randstad que ha difós l'agència EFE. En segon lloc, i a molta distància de les Illes, estan Múrcia i Navarra, amb un 63%, mentre que la mitjana estatal és del 58,3%. A l'extrem inferior es troben el País Basc (52%) i Extremadura (47%).

És dilluns i el dia ha tingut una part positiva i una de negativa per a Álex: ha pogut trobar obert el supermercat del seu barri –normalment arriba a ca seva quan ja ha tancat–, però a penes ha guanyat 25 euros per gairebé dotze hores al carrer repartint paquets. “És el dia més fluix de la setmana”, certifica. Al matí va a un local a Palma on ordena les capses, com faria qualsevol carter.

Basta anar a una plataforma on la gent s’anuncia per trobar dones que s’ofereixen per treballar a la llar (no s’hi veuen homes oferint serveis de neteja). I basta telefonar-ne algunes per trobar la mateixa resposta: “No, mai no m’han oferit un contracte de feina”. Així responen Adriana i Carla, que prefereixen no dir el seu llinatge. Ambdues són migrants, però Adriana no té papers. “Si m’oferissin un contracte, hauria de dir que no. Però les persones per a les quals faig feina ni tan sols m’ho han mencionat. No he pogut ni explicar la meva situació”, comenta. En el cas de Carla, només ha tingut contracte quan ha fet feina de netejadora per a empreses. Ara bé, aquesta situació no és exclusiva de les dones migrants. Antònia també ha parlat amb l’ARA Balears i assegura que sempre ha cobrat “tot en negre”.

Un de cada deu treballadors, el 9,6%, es troba en situació de pobresa laboral, és a dir, que tot i tenir una feina, no guanya prou per cobrir les necessitats bàsiques, com ara aliments, habitatge i atenció mèdica. Gairebé tres milions de persones amb feina es troben en aquesta situació de pobresa a l'Estat, segons un informe d'Oxfam Intermón, que destaca l'especial vulnerabilitat dels migrants, de les treballadores de la llar i de les famílies nombroses i monoparentals.

Remedios Zafra va néixer a un petit poble de Còrdova on la majoria de persones treballaven al camp. El seu pare, de fet, mai va anar a l’escola. I la mare ja treballava amb nou anys. Ella va estudiar antropologia, es va doctorar en belles arts i avui és investigadora del CSIC. Als seus assajos reflexiona sobre el concepte vida-feina.

Tres de cada cinc actors, ballarins, dobladors, directors escènics i artistes audiovisuals catalans (el 63%) viuen sota el llindar de la pobresa, que voreja els 11.840 euros anuals en les llars formades per una sola persona. I això no és tot: a Catalunya, només un de cada quatre (25%) guanya més de 18.000 euros anuals i supera, per tant, el salari mínim interprofessional, que actualment es troba als 15.876 euros anuals. De fet, gairebé la meitat (49%) guanyen menys de 6.000 euros a l'any. Són les conclusions de l'Informe sociolaboral d'actors i ballarins a Espanya 2023 de la Fundación AISGE, en què han participat 3.410 actors, ballarins, dobladors, directors escènics i artistes audiovisuals de tot l'estat espanyol, dels quals uns 700 resideixen a Catalunya.

Els primers dies del mes de gener es caracteritzen per l'actualització de preus a l'alça i, amb sort, també dels sous. Tot i que el més probable és que aquest augment quedi per sota de la inflació, consolidant així una pèrdua de poder adquisitiu que s’acumula des de fa temps. Els esforços polítics i socials tant en la millora de l'estabilitat contractual com en la pujada del salari mínim han quedat descafeïnats per l’entorn inflacionari i la situació del preu de l’habitatge.

El canibalisme és un tabú universal: enlloc no està ben vist cruspir-se un company d’espècie, però el capitalisme i l’enriquiment d’alguns Homo sapiens no deixa de ser una manera de devorar l’altre, de consumir-lo fins a prendre-li tot el que se li pugui prendre. No sé si Marx s’ho va mirar per aquí, però en el meu imaginari l’explotació laboral fins a l’extenuació, fins a extraure del pobre el moll de l’os, és una forma de canibalisme. Si no et paguen el que és just, si la teva indispensable contribució a l’economia no es veu recompensada amb una part proporcional de la riquesa que generes, llavors se t’estan menjant viu, perquè cada minut, cada hora de vida mal pagada, és un bocí de carn teva que l’amo es va empassant. 

"Aquest any ha sigut duríssim. Veure que has de demanar diners als pares, quan ells venen d'una època de sobreesforç, en què si havies de migrar i anar a la mina, te n'hi anaves. És una generació [la dels meus pares] que no està preparada per a l'atur. Els xoca molt que jo no treballi". El Miguel Ángel (51 anys) resumeix així els últims setze mesos. És el temps que porta sense treballar. Aquest veí del barri madrileny de Manoteras, al districte d'Hortaleza, ha passat per diverses feines al llarg de la seva vida, sobretot vinculades al sector serveis i la neteja, però el passat mes de juny es va quedar sense. Des d'aleshores, tot i buscar activament, no ha trobat res. Només a l'abril va aconseguir una cosa esporàdica com a jardiner, però al cap de pocs dies es va esfumar. Ara, l'atur se li ha acabat.

El 17 d’agost, el conseller de Salut, Manel Balcells, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) va advocar per una “transformació profunda del model de sistema sanitari d'acord amb les necessitats que tenim i els recursos de què disposem”. El mandatari va afegir que aquesta transformació s’havia de fer per mitjà d’un “gran pacte”. L’objectiu, va assegurar, és que el sistema públic sigui “resolutiu, eficient i sostenible” per garantir una assistència sanitària amb qualitat i equitat. 

La Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball ha posat en marxa el Pla de lluita contra la precarietat laboral, que executa la Inspecció de Treball, en planificació conjunta. El Govern ha explicat que els mesos de juliol i agost un total de 24 inspectors faran un total de 960 actuacions. La distribució del nombre d'inspectors per illes serà el següent: 14 a Mallorca, 4 a Menorca, 4 a Eivissa i 2 a Formentera. Una persona treballadora administrativa donarà suport a l'operatiu durant l'estiu.

"La qualitat democràtica es mesura també amb el tracte que dispensem a la nostra gent gran". Així defensava dijous la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que les pensions pugin un 8,5%, segons els càlculs del govern (és una xifra estimada que s’acabarà de concretar quan es conegui la dada d’inflació del novembre). "No volem que els nostres avis vegin empitjorada la seva situació per l’increment del cost de la vida", va afegir.

Un total de 30 agents engreixaran la plantilla d'inspecció de treball de les Balears durant els mesos de juliol i agost. Aquesta és una de les mesures incloses dins el VI Pla de Lluita contra la Precarietat Laboral del Govern de les Illes, que ha presentat aquest dilluns la presidenta, Francina Armengol.

Fa segles que la mandra està mal vista i que tothom en vol fugir. Ningú vol saber-se dropo ni ser-ne titllat. Per això, si regales alguna hora extra a l'empresa no passa res; et podran i et podràs retreure el que vulguis, però mai que ets un gandul. Si estàs bé amb la parella però fa temps que veus que no és la mitja taronja ideal, surt de la teva zona de confort i no siguis conformista: deixa-la i busca'n una altra. Si anar a viure a l'estranger –això vesteix molt!– et fa recança, és igual, ves-hi, que diuen que és una experiència molt enriquidora. Sí, home, sí, ja ho veuràs, que això va de proscriure la mandra. Fes dejuni intermitent, ves a córrer i al gimnàs, llegeix llibres (útils), autopromociona't a les xarxes, aprèn un nou idioma i tingues opinió sobre l'última polèmica de Twitter.