Fa dos anys, des que l'última reforma laboral està completament en vigor, que la incògnita es manté sense resposta. Quants fixos discontinus hi ha realment a Espanya? I, d'aquests, quants estan treballant i quants estan inactius esperant la pròxima trucada d'una empresa per reincorporar-se? La pregunta se l'han fet acadèmics, sindicats, grups d'interès i també partits polítics, alguns dels quals han utilitzat el misteri al voltant de la xifra real com a dard contra la vicepresidenta espanyola i ministra de Treball, Yolanda Díaz. Ella va ser l'artífex d'una nova norma que tenia la missió d'acabar amb el problema endèmic de la temporalitat al mercat de treball de l'Estat. La reforma laboral ha aconseguit que els contractes amb data de caducitat hagin passat de representar el 26,2% del total en el tercer trimestre del 2021 als mínims històrics del 15,7% en l'última publicació de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre d'enguany.

La pressió fiscal –el conjunt d'impostos que paguen empreses i ciutadans en comparació amb la riquesa generada– a Espanya va augmentar entre el moment de l'esclat de la pandèmia i l'any passat, tot i que continua per sota de la mitjana de la Unió Europea, segons un estudi de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea). Aquest think tank està finançat pel Banc d'Espanya i algunes de les principals empreses espanyoles, com CaixaBank, Sabadell, Agbar, Santander, Telefónica, BBVA i ACS, entre d'altres.

Diumenge a la nit la televisió pública basca va fer un reportatge periodísticament impecable amb un objectiu molt clar: saber qui hi ha darrere de Ciutadans. El programa '360º' d’ETB, dirigit i presentat per Eider Hurtado, feia una ‘Operación Ciudadanos’ resseguint la història del partit i explicant com s’ha produït l’ascens fulgurant de la formació, que en pocs anys ha passat de ser residual a Catalunya a convertir el seu líder en potencial nou president d’Espanya.