La mala notícia és que al pas que anem ens acabarem carregant el planeta abans no ens en adonem. La bona notícia és que hi ha marge per canviar la tendència. Així ho pensa la biòloga marina Sylvia A. Earle (New Jersey, Estats Units, 1935), considerada un referent mundial de l’oceanografia i capdavantera del moviment conservacionista dels oceans. Defensora de santuaris marins i de la protecció d’almenys el 30% de tots els mars abans del 2030, denuncia el consumisme desmesurat de la societat actual i l’esgotament accelerat dels recursos naturals. Sobrepesca, contaminació, escalfament global o l’explotació de recursos són alguns dels grans conflictes que tothom pot veure a primer cop d’ull, assegura. I malgrat que puguin semblar irreversibles, la investigadora no té cap dubte que es poden revertir. “Tenim l’oportunitat de canviar el futur i sabem com fer-ho”. Nomenada “exploradora resident” per la National Geographic Society, ha estat directora científica de la National Oceanic and Athmospheric Administration (NOAA) sota la presidència de Bill Clinton, impulsora de diverses iniciatives científiques i conservacionistes adreçades a millorar el coneixement d'ecosistemes i recursos naturals al mar. “Si haguéssim sabut fa mig segle la importància real dels oceans no hauríem actuat amb tanta impunitat”, afirma. Mantenir l’actual deriva destructiva no és altra cosa que “jugar a la ruleta russa”. Earle ha estat nomenada aquest divendres doctora honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya al campus de Vilanova i la Geltrú.

Seriós advertiment de l’expresident nord-americà Bill Clinton ahir a Belfast en la cerimònia de celebració del vintè aniversari de la signatura de l’Acord de Pau de Divendres Sant (10 d’abril del 1998), que va posar fi a una guerra civil encoberta a Irlanda del Nord que va causar més de 3.500 morts al llarg de tres dècades (1968-1998).