Acabo de llegir Els dies apocalíptics, un recull de papers de Francesc Pujols (1882-1962) apareguts al Diari de Catalunya en plena Guerra Civil i que l'editorial Fonoll va publicar fa tres mesos. El magnífic estudi introductori de Francesc Canosa, que ja s'havia acostat a aquest autor inclassificable en altres ocasions, és un assaig breu que emmarca Pujols en un context certament apocalíptic. En efecte, a l'habitant de la Torre de les Hores se li moren en poc temps la mare i la dona, i té el seu fill Faust al front (no en sap res, no rep cartes). La seva integritat física perilla: un home com ell tenia, objectivament, molts números per acabar en una saca de la FAI (sort de l'alcalde de Martorell, que més o menys el protegeix), però també de ser afusellat pels falangistes per separatista. Pujols era un home enginyós i genialoide, però previsiblement incapaç de resoldre petits reptes domèstics, per insignificants que fossin. En moltes fotos d'aquella època i posteriors mostra una expressió desvalguda i fins i tot una mica desorientada. L'any 1938, que és quan van ser publicats els esmentats papers, la desorientació es transforma en els seus escrits en una espècie d'estupefacció resignada però que no renuncia al sentit de l'humor (blanc, no negre).

La gran patronal espanyola continua sumant catalans a les seves files. La CEOE ha fitxat dos exmembres de la ja desapareguda Unió Democràtica de Catalunya (UDC) perquè facin de lobi empresarial on abans feien de diputats. El que també va ser diputat i portaveu d’Unió al Congrés, Josep Sánchez Llibre, ha passat a ser el responsable de relacions institucionals de la patronal des de finals del 2016. Però mentre prepara la candidatura per convertir-se en president de la patronal catalana Foment del Treball, Sánchez Llibre ha decidit fitxar els exdiputats Montserrat Surroca i Antoni Picó per potenciar la tasca de lobi empresarial entre els poders polítics. Tots dos van acompanyar-lo fins al final de la seva carrera política al capdavant d’Unió.

Josep Antoni Duran i Lleida ha anunciat que plega. Després de les derrotes electorals del 27-S a Catalunya i del 20-D a les generals, el líder d'Unió Democràtica de Catalunya ha dit aquest dissabte que abandona la presidència del comitè de govern del partit, un lideratge que ha mantingut durant 30 anys. "No entendria que, a partir dels resultats d'UDC, no passés res o tot continués com abans", ha explicat després del consell nacional de la formació, assumint la responsabilitat de la pèrdua de vots.

A mitjans dels anys 90, Josep A. Duran i Lleida va plantejar a dirigents d’Unió la possibilitat de convertir el partit en la marca blanca. Vint anys després, mentre el líder d’UDC busca vots per al 27-S assegurant que són dipositaris del “gran patrimoni del catalanisme polític” de CiU, ex alts càrrecs de la formació democratacristiana parlen per primer cop d’aquell intent de desvincular-se de Convergència per aliar-se amb els populars.

L'oposició ha carregat durament contra la justificació del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, per haver-se reunit amb l'imputat Rato. Creu que ha estat "vergonyosa, ofensiva i patètica" per voler responsabilitzar-los de posar en "risc" l'exvicepresident espanyol. A més, denuncien que expliqui la "veritat a mitges". Repassem les declaracions dels portaveus a la comissió d'Interior