Hi havia certa expectació a les portes de l'impressionant paranimf de la Universitat de Barcelona (UB) pocs minuts abans que s'investissin doctors honoris causa el cineasta Juan Antonio Bayona, els artistes Lita Cabellut i Jaume Plensa i l'actriu i directora Núria Espert, que finalment no ha pogut assistir a l'acte per motius de salut. "Potser és més alegre perquè normalment són químics i físics i avui són artistes", assegurava una dona del públic. La UB ha reconegut amb el títol d'honoris causa altres artistes com Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat i Jordi Savall, però potser no és el més habitual. La Leire i la Sara eren de les poques estudiants que assistien a la solemne cerimònia. Totes dues són grans admiradores de Bayona (Barcelona, 1975). "Ens agrada molt i ja el vam venir a escoltar quan va venir a fer una xerrada l'any passat. És molt proper", diu la Sara.

El terror forma part de l’ADN de Juan Antonio Bayona (Barcelona, 1975), un director format a l’Escac però, en certa manera, també al Festival de Sitges, escenari clau de la seva educació cinematogràfica. El terror, entrelligat amb el misteri i el drama gòtic, era el color dominant del seu debut en els llargmetratges, El orfanato, una història de fantasmes, mares i nens amb molts elements que dialoguen amb l’univers de l’autora argentina Mariana Enriquez, el gran fenomen de la literatura de terror dels últims anys i, per cert, també lligada al Festival de Sitges: va formar part del jurat de la secció oficial el 2022.

No se m’acut millor aplaudiment per Juan Antonio Bayona que donar-li les gràcies per haver rodat La sociedad de la nieve. Més enllà del prodigi de mantenir-te atrapat a la butaca amb el cor encongit veient una història de la qual tothom sap el desenllaç, pertany a l’exclusiva categoria de pel·lícules que te les emportes amb tu quan s’acaben. I entra, també, a l’encara més selecta llista de produccions audiovisuals que ofereixen motius per continuar creient en la noblesa de l’ésser humà, precisament ara que estem vivint un espant darrere l’altre en forma de guerra mundial regionalitzada.

Des que vam veure Naomi Watts vomitant un tros de liana a Lo imposible ens vam adonar que J.A. Bayona no era un cineasta caracteritzat per la subtilesa. L'espectacular seqüència del tsunami que obria aquesta pel·lícula –emparentada amb La sociedad de la nieve perquè també narra un esdeveniment real– feia entendre també que aquesta tendència al cop d'efecte anava lligada a una ambició artística il·limitada que semblava tenir com a principal objectiu convertir cada pel·lícula en una muntanya russa emocional, cada cop més gran, més alta, més ràpida. El cinema de Bayona pot despertar el recel d’aquells que es resisteixen a acceptar que els guiïn la mirada (i el cor i els budells) d'una manera tan inflexible, però en el cas de La sociedad de la nieve la tendència del cineasta a entendre el cinema com una mena d'experiència vivencial extrema sembla cobrar molt sentit.

La història de Juan Antonio Bayona (Barcelona, 1975) no es pot entendre sense el Festival de Sitges, que va jugar un paper clau en la seva formació cinematogràfica. Però la història moderna de Sitges tampoc es pot entendre sense Bayona, un dels primers fills del festival a triomfar aquí com a director. La Màquina del Temps que el festival va entregar-li aquest dimarts abans de l'estrena catalana de La sociedad de la nieve no és només un reconeixement al director, sinó una celebració d'una història d'amor mútua.

Gustavo Zerbino (Montevideo, 1953), que el 1972 va sobreviure 71 dies a la serralada dels Andes després que s'estavellés l'avió que transportava el seu equip de rugbi, porta un trèvol verd brodat a la camisa. “És el símbol de l'Old Chistians –explica–. Sempre el duc quan vaig a llocs per parlar de la muntanya, perquè no vinc a parlar de mi, sinó com a membre d'un equip de rugbi”. La història de Zerbino i els seus companys l'ha portat al cinema Juan Antonio Bayona a La sociedad de la nieve, que s'ha presentat aquest dissabte al Festival de Sant Sebastià. No és la primera adaptació de la història –ja existien Viuen! (19993) i la menys coneguda Supervivents dels Andes (1976)– però sí la que compta amb el suport total dels supervivents. “Vaig sentir que necessitaven seguir explicant la història, i que no s'havia posat mai el valor el rol fonamental dels que es van quedar a la muntanya, els que no van tornar”, diu el director barceloní.

La sociedad de la nieve, de J.A. Bayona, representarà Espanya en la cursa dels Oscars. La pel·lícula del director barceloní sobre l'accident d'un equip de rugbi de l'Uruguai que es va estavellar als Andes el 1972 s'ha imposat a les altres candidates: Cerrar los ojos, de Víctor Erice, i 20.000 especies de abejas, d'Estibaliz Urresola. La candidata espanyola s'enfrontarà, de moment, a títols com Fallen leaves d'Aki Kaurismaki, Perfect days de Wim Wenders i, probablement, La zona de interés de Jonathan Glazer i Anatomia de una caída, de Justine Triet, que són favorits a ser escollits per les seves acadèmies respectives.

Després de dirigir la sèrie Els anells de poder per a Amazon, Juan Antonio Bayona s’alia amb Netflix per portar a la pantalla l’odissea de supervivència extrema dels passatgers del vol 571 de Fuerza Aérea Uruguaya que es va estavellar al cor dels Andes l’any 1972. La peripècia va ser portada al cinema l’any 1995 en clau hollywoodiana a Viuen, i ara el cineasta barceloní tanca la 80a Mostra de Venècia amb la seva versió dels esdeveniments: La sociedad de la nieve, que adapta la novel·la homònima de Pablo Vierci.

Juan Antonio Bayona ha anunciat aquest diumenge al Festival de Sevilla que rodarà una adaptació al cinema de A sangre y fuego, el llibre de relats sobre la Guerra Civil de l'escriptor i periodista sevillà Manuel Chaves Nogales. El director barceloní, que encara no ha tancat la producció del seu film sobre la tragèdia aèria dels Andes La sociedad de la nieve, no ha concretat quan es rodaria aquesta pel·lícula, però sí que ha revelat que fa "anys" que treballa en la història amb el també director Agustín Díaz Yanes. "És un projecte que em fa molta il·lusió, em fascina la visió humanista de Chaves Nogales", ha explicat el cineasta durant una xerrada al Teatro Lope de Vega.

A mitjans dels 80, Luis Rey era mestre a l’Escola Sant Josep Oriol de la Trinitat. Deixeble de l’historiador i crític de cinema Miquel Porter i Moix, Rey era -i encara és- un gran defensor de la importància d’educar els joves en el llenguatge de les imatges, així que a més de matèries com ciències socials i matemàtiques va impartir continguts de cinema i fotografia. Entre els seus alumnes, recorda, n’hi havia dos que destacaven: els germans Bayona, dos bessons que els seus companys distingien perfectament però que el mestre sovint confonia. En el fons no importava, eren els millors alumnes i sempre els posava la mateixa nota: excel·lent. “Eren molt llestos, sempre estaven atents a tot el que explicava -recorda-. El Carlos tirava més cap a la música i al José Antonio li agradava molt el cinema. El pare era pintor de parets, però també feia cartells de pel·lícules quan encara es pintaven a la façana dels cinemes. Però el nen volia ser director de cinema”.

“Gràcies per venir a l’hora de la migdiada!”, va dir Juan Antonio Bayona aquest dimarts en aparèixer en una sala de l’Hotel Villa Magna de Madrid. Acompanyat dels actors Chris Pratt i Bryce Dallas Howard, tots tres arrossegaven encara la ressaca feliç de la première mundial a Madrid de Jurassic World. El regne caigut, el gran salt a Hollywood del director, que arribarà el 7 de juny als cinemes. Una seqüela que, en el fons, no li quedava tan lluny a Bayona: una gran mansió amb aires de misteri, una nena curiosa i sensible, dinosaures monstruosos i fins i tot Geraldine Chaplin. Són tots elements clau en la filmografia anterior de Bayona i també part important del seu nou film. Per això, segons Colin Trevorrow, director de Jurassic World (2015) i productor de la nova entrega, Bayona va ser el primer i únic candidat que ell i Spielberg es van plantejar.

Finalment, Juan Antonio Bayona no rodarà la seqüela de 'Guerra mundial Z'. Segons el portal Deadline, el cineasta barceloní ha abandonat el projecte per problemes d'agenda. Bayona encara està ocupat acabant la postproducció d''Un monstre ve a veure'm', i Paramount vol començar a rodar 'Guerra mundial Z' aquest estiu per estrenar-la el 9 de juny del 2017. La primera entrega ja es va enfrontar a una llarga sèrie de problemes de producció que van obligar a rodar dues vegades el final de la pel·lícula.

La nova pel·lícula de Juan Antonio Bayona després de 'Lo imposible' comença a rodar-se aquesta setmana a Manchester. A monster calls, que adapta un popular, 'best-seller' infantil de Patrick Ness, estarà protagonitzada per Liam Neeson, Felicity Jones, Sigourney Weaver i el jove actor Lewis MacDougall.

Ja és oficial. Jose Antonio Bayona tornarà a posar-se darrere la càmera abans que acabi l'any per rodar una adaptació de la novel·la 'Un monstruo viene a verme', un 'bestseller' infantil que l'autor americà Patrick Ness va escriure a partir d'una idea de Siobhan Dowd. La pel·lícula, un drama fantàstic, es rodarà abans que el director s'embarqui en la producció de la seqüela de 'Guerra Mundial Z'.