Hamàs ha anunciat que ja ha lliurat a la Creu Roja les restes de Shiri Bibas, l'ostatge israeliana que se suposava havia d'haver retornat dijous. Israel va denunciar que les restes d'un dels cossos que Hamàs va entregar aquest dijous no es corresponien a cap ostatge, després de les anàlisis d'ADN. Tel-Aviv havia acusat el grup palestí de "violació flagrant de l'acord" i el primer ministre, Benjamin Netanyahu, havia promès que Israel ho faria pagar a Hamàs. La milícia palestina ha respost que hi podia haver hagut un error i que les restes de la dona s'haguessin confós amb altres víctimes del bombardeig israelià en què asseguren que ella i els seus dos fills, de 9 mesos i 4 anys, van morir el novembre de l'any passat.

Quan les tres primeres ostatges israelianes van ser alliberades per Hamàs a mitjans de gener a Gaza, coincidint amb l’entrada en vigor de l’acord d’alto el foc amb Israel, totes presentaven més bon aspecte físic del que s’havia presagiat i els serveis mèdics que les van atendre van declarar que el seu estat de salut era estable. La resta d’ostatges que van ser posades en llibertat en dues rondes posteriors també es trobaven en condicions similars. Però aquest dissabte, durant el darrer intercanvi d’ostatges que s’ha dut a terme, l’estampa va ser, en canvi, molt diferent. Els alliberats van ser tres homes israelians visiblement desmillorats i prims, que presentaven un aspecte físic molt més deteriorat que les ostatges anteriors i amb els efectes dels gairebé 500 dies de captiveri evidents al cos.

El pas de Rafah, que uneix Gaza amb Egipte, s'ha tornat a obrir aquest dissabte, per primer cop des de fa nou mesos, per evacuar 47 criatures palestines ferides i malaltes, a més de tres pacients adults, i 67 acompanyants o cuidadors, segons dades de l'OMS. Aquesta primera evacuació humanitària forma part de l'acord de treva temporal, en virtut del qual aquest mateix dissabte Hamàs ha alliberat tres ostatges i Israel ha deixat anar 183 presos palestins. El pas de Rafah estava tancat totalment des del maig passat, quan l'exèrcit israelià va ocupar els seus voltants, però des d'aquest dissabte aquest acord preveu una evacuació diària de 50 palestins per rebre tractament mèdic a Egipte i altres països.

L'anunci de l'exèrcit israelià que la matinada de diumenge havia recuperat els cossos sense vida de sis ostatges en un túnel a Rafah, a la frontera sud de la franja de Gaza, ha desfermat una greu crisi a Israel. El país pateix una nova onada de protestes, les més nombroses, i s'encamina cap a una vaga general per exigir al primer ministre, Benjamin Netanyahu, que tanqui un acord per un alto el foc que permeti el retorn dels ostatges. Tot i la pressió, que també li arriba des del seu mateix govern, Netanyahu continua tancat en banda. "Qui assassina ostatges no vol un acord", ha assegurat Netanyahu, que assegura que està disposat, ell sí, a arribar a un acord que faci tornar tots els segrestats.

L'exèrcit israelià diu que ha recuperat el cos d'un ostatge que estava retingut a Khan Yunis, al sud de la franja de Gaza, tres mesos després que demanés el seu alliberament en un vídeo publicat pels seus captors de la Jihad Islàmica Palestina, segons Reuters. Es tracta d'Elad Katzir, un granger de 47 anys que vivia al quibuts Nir Oz. Era una de les 253 persones que Hamàs i altres faccions islamistes van prendre com a ostatges el dia 7 d'octubre durant l'atac a les poblacions israelianes del voltant de la Franja que va deixar més de 1.200 morts.

La primera vegada que vaig anar a Gaza va ser l’any 1967. Era una noia de 22 anys que vivia al petit quibuts agrícola de Nir Oz, un quilòmetre i mig a l’est de la frontera israeliana amb el territori, i em despertava de bon matí per cuidar els camps, collir pomes de l’hort i treballar al centre de dia per a persones grans.

Dimecres gairebé a les tres de la matinada, el govern que dirigeix Benjamin Netanyahu ha aprovat l'acord per a una treva de quatre dies amb Hamàs, que ha de possibilitar un intercanvi de presoners amb el grup jihadista. El pacte arriba després de 14.000 morts a Gaza en sis setmanes i mitja de bombardejos israelians i estava previst que entrés en vigor a partir d'aquest dijous a les 10 hores, segons van confirmar dimecres les dues parts. Però aquest matí de dijous, Israel anunciava que "l'inici de l'alliberament tindrà lloc segons l'acord original entre les dues parts, no abans de divendres". Es retardava així almenys un dia també l'esperat alto el foc.

Ja feia cinc anys que el soldat israelià Gilad Shalit estava retingut com a ostatge quan Israel i Hamàs es van mostrar disposats a parlar seriosament del seu alliberament. Era el 2011. Jo ja havia començat a mantenir contactes secrets i extraoficials amb Hamàs una setmana després que el capturessin en una incursió transfronterera i se l’enduguessin a Gaza. El meu company en aquelles negociacions era Ghazi Hamad, el portaveu de Hamàs, aleshores també assessor polític del primer ministre gazatià.

La guerra psicològica de Hamàs sobre la sort dels ostatges capturats durant l'atac del 7 d'octubre continua. A darrera hora del dilluns, l'organització islamista va publicar el que sembla un primer vídeo d'una de les presoneres, identificada pel diari The Jerusalem Post com Mia Shem, de 21 anys, de la localitat de Soham, al centre d'Israel, que va ser segrestada quan sortia de la festa electrònica. La família, amb què va contactar, ho ha corroborat. La noia, prou intimidada, que a l'inici del minutatge mira a la seva esquerra, potser per buscar l'aprovació del carceller a les seves paraules, assegura que els seus captors la tracten bé. Al principi de l'enregistrament, es veu com rep cures al braç dret, on té una ferida. Una anàlisi de The New York Times suggereix que la gravació es va fer fa sis dies.

¿Els Estats Units s'han de responsabilitzar de tots els seus ciutadans retinguts per la força en països estrangers? ¿Han de pagar qualsevol preu per alliberar els nord-americans segrestats? ¿Fins i tot quan el segrestador no és un grup terrorista, sinó un estat amb qui no es mantenen relacions diplomàtiques? Aquest és el debat que s'ha reobert arran del polèmic intercanvi de presoners estatunidencs amb l'Iran, i l'alliberament del soldat nord-americà Travis King, que el juliol havia entrat il·legalment a Corea del Nord.

Un home de 40 anys ha matat la seva mare i després ha retingut com a ostatges dues persones en un centre comercial de Dresden, a l'est d'Alemanya, i ha mantingut la ciutat en alerta durant dues hores. Un ampli dispositiu policial s'ha desplegat a la zona, que ha estat acordonada, i finalment ha aconseguit alliberar els segrestats. Fonts policials han informat més tard que l'atacant havia resultat "ferit mortalment en el marc de la seva detenció i l'alliberament dels ostatges".

Les forces de seguretat franceses han alliberat els ostatges que estaven retinguts en un edifici del centre de París i han detingut el segrestador. El ministre de l'Interior francès, Gérard Collomb, ha destacat que els retinguts estan sans i estalvis.

Una presa d'ostatges aquest divendres en una oficina de correus a Colombes, prop de París, ha disparat l'alarma de nou a França tot i que les autoritats han aclarit de seguida que no tenia res a veure amb els atemptats.

Un jove de 18 anys ha trucat aquest dilluns a la policia per denunciar que quatre homes armats amb metralletes havien entrat a casa seva, a la ciutat de Gant (Bèlgica), i havien retingut el seu company de pis. La Policia Federal de Bèlgica s'ha desplaçat fins al lloc del fets i al cap d'unes hores ha arrestat tres homes que podrien estar relacionats amb els fets. Però finalment han descobert que només eren veïns de l'immoble i la denúncia ha resultat ser falsa.