“Ahir era Cervantes i avui brandem Pedrolos”, diu Joan Sala, de l’editorial Comanegra. Era inevitable, en una trobada literària, que aparegués la trolejada amb què la consellera de Cultura, Laura Borràs, va delectar mig país des del Parlament. En l’acte Celebrem Pedrolo, oficiat aquest dijous a la seu de Comanegra, a l’acollidora Fàbrica Lehmann, justament es volia convidar a tothom a fer el mateix que amb 'El Quixot': “El millor homenatge que li podem fer a un autor és llegir-lo, sigui Cervantes o Pedrolo”, insisteix Borràs, que ja es perfila com la gota malaia del Govern en la reivindicació dels nostres autors.

El pas del temps, inclement, ha fet perdurar la imatge d’un Manuel de Pedrolo (l’Aranyó, 1918 - Barcelona, 1990) sorrut, esquerp i, fins i tot, rondinaire. Però ahir alguns dels seus hereus literaris es van aliar al Conservatori del Liceu per invocar la cara més afable de l’escriptor en una taula rodona emmarcada dins la BCNegra i moderada per Sebastià Bennasar. Quan Joaquim Carbó feia les primeres passes en el món de la novel·la, Pedrolo va acompanyar-lo llegint algunes de les seves narracions i descobrint-li autors com William Faulkner i John Dos Passos. “Ens vam conèixer el 1956 a la llibreria Catalonia. Els autors firmaven i estava a rebentar de gent, però davant de Pedrolo no hi havia cua. L’any següent, vaig agafar tots els llibres que tenia d’ell i els hi vaig portar perquè me’ls signés. Allà va començar una amistat que va durar fins a la mort”, recorda Carbó.

Quan Manuel de Pedrolo (l’Aranyó, 1918 - Barcelona 1990) va morir, l’editor i escriptor Josep Maria Castellet va lamentar el seu oblit: “Molta gent de les generacions posteriors li deu moltes coses, però aquest reconeixement encara no s’ha produït”. Han passat 27 anys i l’extensa obra de l’escriptor -excepte el Mecanoscrit del segon origen (1964) o Joc brut (1974)- continua sent una gran desconeguda pel gran públic. L’Any Pedrolo, comissionat per Anna Maria Villalonga i que oficialment inaugurarà (o aquesta és la previsió) el nou conseller de Cultura el gener del 2018, vol revertir aquesta situació. De moment, escalfa motors amb la reedició d’una quinzena d’obres i la publicació d’una novel·la inèdita que l’escriptor va regalar a la seva filla Adelais.