En els últims dies, una notícia falsa alarmava els consumidors sobre un ingredient que encara és força desconegut: la farina de cuc. Al contrari del que s'ha fet creure, és segur menjar-ne i la Unió Europea no obligarà a incloure-la als aliments sense que els clients ho sàpiguen. Tant l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) com la Comissió Europea han aclarit aquesta informació: els insectes permesos per consumir compleixen unes normes molt estrictes, i els ingredients estaran clarament etiquetats als productes que comprem.

“Quan vaig sortir de casa a 19 anys per anar-me’n a viure a Barcelona, em vaig adonar que no sabia fer res: no sabia canviar un endoll ni fregir un ou”, diu Pablo Portela (Vigo, 1986), un gallec establert a Llubí. “Vaig descobrir que no sabia res de la vida i la ment em va demanar aprendre”, afegeix just després. De llavors ençà no ha deixat de fer-ho. Ha passat per un munt d’aficions, la majoria, pràctiques. Ara té un corral, un hort, abelles i ha plantat vinyes. “M’agradaria fer vi”, diu, però només és un projecte: “No té per què arribar a quallar”.

A Nàpols no estan per bromes. La pizza napolitana té uns estàndards pel que fa als ingredients i al procediment i no en té uns altres. Si no es compleixen, no es pot dir que sigui pizza napolitana autèntica. "Que el pizzaiolo sigui de Nàpols no vol dir que faci pizza napolitana. Vol dir que és un napolità que fa pizzes", afirma contundent Antonio Pace, president de l'Associazione Verace Pizza Napoletana (AVPN). A l'associació hi ha adherides 1.074 pizzeries d'arreu del món. En tots els cinc continents en trobem, n'hi ha a 56 països, especialment als Estats Units, Japó o Brasil. Aquestes pizzeries tenen el segell que certifica que fan la pizza napolitana com s'ha de fer. Però alerta, els van visitant de tant en tant, de manera que si algú es desviés del camí, li retirarien el certificat.

David Cordero es dedicava a la mecànica de cotxes de carreres, i la passió per la competició l’havia portat a crear circuits de motocròs a l’espai exterior de casa seva, on també va obrir una braseria. La carn, les patates, els calçots era el que es podia menjar mentre es veia passar volant la velocitat.

El pa de Rousseau

El tradicional de les Balears és singular i superior als pans comuns d’arreu

El pa de Mallorca és l’aliment mallorquí que ha arribat més amunt en la literatura, ja que Jean Jacques Rousseau a l’Emili, o De l’educació, recomanà donar-lo als infants petits (podria referir-se a les galletes d’oli, ja que esmenta “els bescuits semblants al pa de Mallorca”). Però no importa ser Rousseau per veure que el pa de les Balears, elaborat a la manera tradicional, és singular i superior als pans comuns d’arreu, tant industrials com no industrials. El problema és que aquest pa està en extinció, arraconat pels pans de benzinera i els pans prefabricats. Abans, el pa era l’aliment per excel·lència dels illencs, que en menjaven per berenar, dinar i sopar, ara les Balears són una de les comunitats on es consumeix més poc pa, amb una davallada contínua des dels anys seixanta.

]]>

El preu dels combustibles puja, l’electricitat puja i el preu del cereal també puja. La vida s’encareix i no ho fa a un ritme lent. Costa més omplir el dipòsit i també obrir la carta amb la factura del llum. Però, inevitablement, els productes d’alimentació bàsics també pugen el cost de producció. Un clar reflex d’això és el pa, que a causa de tots aquests factors ha començat a incrementar el seu preu final. La farina per si mateixa s’ha enfilat entre un 20% i un 30% en l’àmbit de l’Estat.

]]>

“Què és això de la sobirania alimentària? Cal aplicar una visió holística a la gastronomia –diu Carlo Petrini, fundador del moviment slow food–. Reduir-la a un acte de fer receptes o als processos culinaris és un error; més enllà dels cuiners, slow food són els productors, els pagesos, els ramaders”. I, podríem afegir-hi, també els consumidors. Quan parlem de sostenibilitat en relació amb l’alimentació no estem parlant d’una opció gastronòmica, sinó de la necessitat de conèixer i revisar de quina manera hi interactuem i del nostre poder de decisió com a individus.

]]>

El fiscal que porta la denúncia de l'exalcalde d'O Grove, Alfredo Bea Gondar, contra el periodista Nacho Carretero i el seu llibre 'Fariña' ha demanat que s'arxivi la causa i que s'acabi el segrest del llibre. Després d'escoltar les diferents parts al judici, que ha tingut lloc aquest dijous a Madrid, el fiscal ha demanat al jutge que tanqui el cas perquè considera que no hi ha delicte d'intromissió en l'honor de Bea Gondar. L'exalcalde reclama mig milió d'euros a Carretero i a l'editorial per haver publicat que havia sigut condemnat per narcotràfic en algunes edicions del llibre sense fer-hi constar que la sentència va ser anul·lada pel Tribunal Suprem.

]]>

El Quixot allibera condemnats, pobres criats víctimes de la brutalitat dels seus amos, i torna la dignitat a prostitutes i pastors. És un cavaller idealista que es llança contra els molins perquè vol justícia. I ara, en ple segle XXI, torna a cavalcar de nou contra la censura. El Gremi de Llibreters de Madrid ha creat una eina (https://www.findingfarina.com) amb la qual és possible llegir 'Fariña' a través d''El Quixot'. "Amb aquesta iniciativa queda demostrat que es podran segrestar els llibres però no les paraules", ha dit el secretari del Gremi, Fernando Valverde. Amb aquesta iniciativa els llibreters de Madrid posen de manifest la impossibilitat de censurar llibres en plena era digital.

]]>

Nicolás Maduro ha declarat la guerra als forns de pa de Veneçuela. El president del país considera que els productors fan creure a la gent que hi ha escassedat d'aquest producte. Segons Maduro ho fan per malmetre la imatge del govern, i és per això que ha establert mesures per guanyar l'anomenada guerra del pa.

]]>

Cesare Prandelli, seleccionador italià, ha anunciat que convocarà Farina de cara a l'amistós que jugarà Itàlia amb els Estats Units el proper febrer. "M'ha agradat molt el seu gest. Té valor. Ara no el podem deixar sol". Farina, de 29 anys, va denunciar a les autoritats una oferta rebuda per un ex-company als juvenils de la Roma per pactar el resultat d'un partit entre el seu club i el Cesena, de la Serie A, corresponent a la Copa italiana.

]]>